Mare meva, el que pot donar de si la política en aquest país. El mateix dia en què el diari The Economist escull Espanya com la millor economia del món del 2024, Gabriel Rufián afirma que Junts farà president Feijóo tard o d’hora, sigui com sigui, mitjançant una moció de censura a Pedro Sánchez o per “qualsevol altra via”. Algú dubta ja que Rufián no s’equivoca? Algú es creu encara que Junts té al cap una altra cosa que no sigui salvaguardar la seva pròpia existència i la dels més rics, també dels espanyols? No ens enganyem, la dreta sempre s’ha ajudat entre ella, encara que això suposi renunciar a altres objectius més utòpics, la independència, l’amnistia real, la destrucció de les clavegueres de l’estat, la democratització de la justícia…
A Junts estan més per defensar i protegir els interessos d’unes elits que, siguin espanyoles o catalanes, poc importa això, continuen esprement els ciutadans, siguin aquests catalans o espanyols. La bandera s’amaga darrere d’una altra pàtria, la dels diners, la que sempre va lligar als seients del poder una burgesia i una oligarquia que van ser capaces fins i tot de sostenir el franquisme, després d’haver-se aliat amb posicions més independentistes. Junts torna a la cleda de l’autonomisme, del qual no va sortir-ne mai tot i aquestes afrontes a l’Estat espanyol que va utilitzar per ensarronar els seus.
Jo també crec, com Rufián, que Feijóo serà president gràcies al suport dels independentistes d’aparador de Junts perquè, en el fons, ho comparteixen tot, absolutament tot. També la idea que l’estat perdi diners a favor de les companyies elèctriques, en la privatització de l’educació i de la sanitat, en la perpetuació de la religió a les escoles públiques com a assignatura, en la delimitació dels drets dels immigrants, en aquest racisme elitista on el pobre és una deixalla de la societat o en els privilegis a la banca i a sectors empresarials corruptes.
Em costa trobar algú de Junts que mostri empatia amb qui pateix més enllà del que té cobert el seu ronyó amb una assegurança privada de salut. Em costa ensopegar amb algú de Junts que em critiqui el genocidi a Gaza, encara que sí que n’he parlat amb algú que em confessa que cal matar-los a tots abans que arribin a ser terroristes. I tots, absolutament tots, em diuen en privat que cal tancar les fronteres, les importacions d’aliments, que podem viure amb allò que tenim, que no necessitem ningú, que allò de la llengua, allò de la reculada del català és normal, que al final l’anglès acabarà arrasant-ho tot, que el que importa és menjar, produir per menjar, encara que això suposi carregar-se el medi ambient. Res diferent del que defensen PP i Vox.
Per això estic convençut que aquests tres elements del panorama polític estan molt a prop d’entendre’s, probablement perquè també els uneix un odi comú a Pedro Sánchez, a aquest sanchisme que s’està atrevint a tocar, encara que sigui lleument, algunes estructures de l’estat. No es troben gaire a gust en aquest terreny compartint espai amb Bildu o amb un PNB més democràtic que ells. Qui avisa no és traïdor i Junts ja va preparant el terreny entre els seus. M’imagino les proclames de Puigdemont i de Nogueras intentant vendre la moto de la importància de continuar caminant cap a la independència de la mà del PP, adduint l’incompliment dels pactes amb el PSOE. Una volta de rosca a què ja ens tenen acostumats, dient una cosa i la contrària vuit segons després, aconseguint, paradoxalment, tenir un electorat fidel a aquest frau.
Però els meus lectors no s’enganyin. Aquests votants saben de quin peu calcen. Acèrrims defensors del que és privat, incansables destructors dels avenços socials, la seva ànima no es divideix entre independentistes i de dretes. La seva ànima sempre va romandre en aquests llocs on es menysprea el pobre, on se l’exclou de qualsevol esdeveniment integrador. Si fins i tot Jordi Pujol estava en contra de la immersió lingüística perquè això podia suposar que els immigrants ascendissin en aquella escala social que era patrimoni d’uns quants! L’intercanvi de cromos està servit. Allò que ha criticat el PP al PSOE respecte a Junts es complirà tard o d’hora. Ho veurem. Serà una traïció als seus votants; això és clar. Però el pitjor és que serà una deslleialtat a tot un poble, que encara recorda l’afusellament de Companys, de Puig Antich i de centenars de catalans que encara romanen a les cunetes de molts pobles. No els ho perdonarem.
