Com en El dinosaure d’Augusto Monterroso, quan es va despertar, el junquerisme encara hi era. “El junquerisme és amor”, deia el mateix Oriol Junqueras el 2017 -l’any en què va passar de tot…-. Set anys després, què queda d’aquell amor? Segons les eleccions d’ERC de dissabte passat, la majoria, un 52%, encara l’estima. Cosa que, tenint present el que ha plogut en aquest lapse de temps, no és una nimietat. Però, i el 42% que va votar Xavier Godàs… l’odien? Diuen que de l’amor a l’odi hi va només un pas i, atenent la duresa en què s’han disputat les eleccions republicanes, tot indica que Junqueras pot haver-lo donat.
Poc o res queda d’aquell amor entre Junqueras i Marta Rovira que, capcota, retorna al seu exili suís, ara voluntari. Si bé pot ser cert que, com defensen alguns, l’odi és una forma disfressada d’amor, no ho és menys que ara com ara l’odi traspua a Esquerra, es pot escoltar l’esquinçament de carnets, i si se’m permet la reiteració, el partit està partit, i al veterà Junqueras, de nou president d’Esquerra, li costarà Déu i ajuda recosir la formació de Francesc Macià i Lluís Companys.
A uns 1.300 quilòmetres de distància resideix un altre president, vell conegut de Junqueras, Carles Puigdemont. Abans que el republicà, el líder in pectore de Junts es va fer seva la presidència de la postconvergència, desnonant, a plaer de Jordi Turull, a tota una Laura Borràs del càrrec. Puigdemont i Junqueras coincideixen en almenys una cosa: es detesten. Així, si ERC està dividida, l’independentisme ja ni t’explico.
El fet que els dos grans partits independentistes hagin decidit la continuïtat en lloc de la renovació condemna el moviment al cisma. El president Salvador Illa aplaudeix amb les orelles. Així, qui encara no hagi descartat la independència com una opció viable, que cada cop són menys, ja pot començar a fer-ho, almenys a curt o mitjà termini. O algú es creu que Junqueras i Puigdemont aparcaran les seves diferències pel bé comú de l’independentisme? Ambdós polítics també coincideixen en l’anhel de guanyar a l’altre i en la voluntat d’aniquilar-lo, i això passa molt per damunt dels somnis independentistes.
