Per al generós entorn mediàtic i l’empori digital laportista, al president del Barça se li acumulen les operacions, els ingressos i les solucions per inscriure Dani Olmo abans de perdre’l per sempre, perquè quedaria lliure si no l’inscriu en LaLiga formalment en menys de dues setmanes i, a més, caldria indemnitzar-lo abans que, en el súmmum de les desgràcies, pogués fitxar pel Reial Madrid, equip al qual, per cert, li aniria molt bé un jugador de les seves característiques.
Pel que fa al futur d’Olmo, se sabia que diverses societats fan cua per entrar en l’accionariat de Bridgeburg Invest per salvar Barça Studios i això malgrat la vergonya aliena d’haver enganyat el Nasdaq de Nova York intentant capitalitzar per 1.000 milions de dòlars una empresa que per a l’auditor -encara sort que és un auditor amic- val zero. D’altra banda, qui sap si, a la vista de les noves expectatives, Orpheus Media, Socios.com, Libero, Vestigia, Nipa Capital i Mountain and Co se senten, de sobte, penedits d’haver renunciat o limitat la seva participació en l’atractiu negoci de la suma dels NFT, el Metavers, la web 3.0 i la comercialització audiovisual, i decideixen tornar sobre les seves passes i ficar-se de ple en la roda de Barça Vision, aportant els 145 milions que falten per estar a resguard de les estretors actuals. A més, la venda a 10 i 20 anys de seients i llotges VIP pot generar beneficis més que sobrats per a renovar Dani Olmo i Pau Víctor i fitxar, si fa falta,dos laterals i tot el que necessiti Hansi Flick en un moment donat. Aquests ingressos, sumats al torrent inesgotable procedent del nou contracte de Nike, constitueixen una riquesa afegida amb la qual Joan Laporta podria, fins i tot, recuperar Vítor Roque pràcticament sense necessitat de sacrificar la gira pels EUA d’estiu per disputar fins a quatre partits per Àsia amb el mateix efecte de disparar els guanys a cotes mai vistes. Aquest és, en síntesi, el relat oficialista de la junta de Laporta.
Segons una enquesta de TV3 de dimecres a la nit, els barcelonistes no estan preocupats per la inscripció de Dani Olmo, perquè el 62% manifesta la seva absoluta tranquil·litat mentre que només el 38% va respondre amb una certa inquietud.
Entre la premsa, segons les desenes de testimoniatges dels periodistes i cantaires laportistes de les xarxes socials vàries, al president se’l va veure tan tranquil i confiat a la tradicional trobada nadalenca que ningú pot posar en dubte la seva eficiència en la gestió d’aquest petit cap per lligar que és Dani Olmo.
I això és absolutament cert perquè, si tota la resta fallés -la qual cosa és gairebé impossible si cal fer cas, com sempre, del relat de la junta i de les promeses de Laporta des de fa més dos anys, des que LaLiga li va imposar el bloqueig del marge salarial al Barça-, la solució només depèn finalment de demanar-li a un jutge mercantil, conegut de la casa, que dicti una cautelar per guanyar temps. L’argument de Laporta serà, com en el seu moment va justificar presentar la demanda per Gavi, que fa el mateix temps que està atrapat en un procés semblant i encara amb el contracte de juvenil, que no se li pot negar a Dani Olmo el dret al treball tenint un contracte amb el Barça per més que, segons el parer de les normes de LaLiga, el Barça no pugui pagar-lo avui. Només si el jutge, que Laporta espera es comporti com un autòmat que recepta mesures cautelars sense mirar si més no als ulls al pacient, no calibra la notable diferència entre un cas i un altre, llavors el dictat de la cautelar -és a dir, aconseguir una puntada a seguir- ajornarà el drama que suposaria el contrari sense entrar en el fons de la qüestió i amb el cas apilat en el jutjat a molts mesos vista abans de ser vist, com el de Gavi.
El pitjor escenari per a Laporta, amb tot, no seria una fallada diferent d’aquesta paràlisi si el jutge considerés que, en contrast amb el cas de Gavi, que ja feia diversos anys que estava en el club quan va sobrevenir el bloqueig del marge salarial, el president fitxa Dani Olmo l’estiu del 2024 sabent i sent plenament conscient de no poder inscriure’l. És a dir, provocant expressament i maliciosament un conflicte en LaLiga i en el Barça malgrat l’advertiment i el coneixement de la situació, finalment resolta amb el parany d’estirar la lesió de llarga durada de Christenssen.
El veritable drama per al president blaugrana seria que demà al matí alguna cosa sortís malament en l’assemblea extraordinària on ha d’aprovar-se el contracte de Nike amb el Barça, indubtablement el millor contracte de la història per a la marca nord-americana, per 14 anys i amb unes xifres que d’aquí a molt poques temporades quedaran desfasades, com és habitual en aquesta mena de convenis i el motiu pel qual tots els presidents han volgut avançar-lo sistemàticament abans de dos i tres anys de la seva finalització, quatre en el cas actual. A canvi, Nike obra exactament igual, avança una quantitat en forma de prima i incorpora més avantatges d’explotació i de comercialització a favor seu.
La font de tranquil·litat, satisfacció i felicitat nadalenca de Laporta en la trobada amb els periodistes provenia de l’absoluta concentració informativa en altres fronts aliens per complet a l’assemblea com el conflicte amb la graderia d’animació o la inscripció de Dani Olmo. Es diria que, fins i tot, la victòria del Leganés li va posar a la setmana aquesta altra guinda que, en lloc d’activar l’horitzó d’una assemblea feixista, totalitària i manipulada, la va enterrar per sempre i amb ella la seva segura aprovació de l’acord amb Nike i la llum verda d’una comissió per a Darren Dein que, segons les fonts, podria situar-se entre els 20 i els 80 milions.
Per això, passi el que passi demà dissabte a la nit a Montjuïc enfront de l’Atlético de Madrid, fins i tot en cas d’una derrota, a Laporta se’l veurà content i rialler a la llotja. Perquè res el fa més feliç que fer feliços als seus amics, com a Darren Dein, en correspondència al fet de deixar-li donar un cop de mà en la recta final de les negociacions amb Nike. Una satisfacció molt per damunt, fins i tot, de si Dani Olmo acaba marxant al Madrid o segueix en el Barça com les darreres setmanes: amb el pitjor estat d’ànim i afectat per ser l’absurd protagonista de l’acumulació de negligències del laportisme. Aquesta de demà serà l’assemblea amb menys participació i més silenciosa i indiferent de la història per als socis. No per a Laporta, per descomptat.
