Una vegada més, admès de manera pública i per a vergonya del barcelonisme, Joan Laporta no ha aconseguit els recursos suficients, ni de lluny, per inscriure a Dani Olmo i Pau Víctor, els dos únics fitxatges d’aquesta temporada. Mancant dues setmanes perquè LaLiga doni per caducades les seves inscripcions, ficades amb calçador per la lesió estirada de Christensen amb la Lliga ja començada el mes d’agost passat, el reforç estrella continua pendent que el president del FC Barcelona sigui capaç de sumar als malabarismes anteriors (Barça Studios, Socios.com, Orpheus Media, Libero, Vestigia i Armarak) un nou truc que prolongui l’agonia de Bridgeburg Invest, la societat valorada en 408 milions el 2022 que avui no val absolutament res i que continua sent la causa principal que el Barça de Laporta continuï amb el marge salarial bloquejat.
El més difícil encara, trobar una fórmula que no suposi anticipar més actius de futur a canvi de poc pa i més fam per al futur com el contracte de Nike, presenta serioses dificultats que al mateix jugador ja se li han comunicat i que tenen molt a veure amb la seva desconnexió i abatiment en el terreny de joc de les últimes jornades. Encara que en el cas de no aconseguir els diners suficients, Dani Olmo quedarà lliure per a signar amb el club que vulgui, aquesta possibilitat no significa, al contrari, cap consol. De fet, saber que Laporta no disposa ara dels fons per a assegurar-li la continuïtat a partir de l’1 de gener ha estat un cop dur, una decepció enorme després d’haver arriscat el seu futur a la carta blaugrana aquest estiu, quan la resta dels objectius del staff tècnic no es van deixar seduir per la xerrameca de Laporta.
Dani Olmo se sent engalipat i enganyat des de fa dies després de saber de primera mà que la seva continuïtat depèn d’un miracle i que des de fa mesos les diferents opcions avançades pel mateix Laporta no són més que arguments mediàtics sense cap fonament real, començant per aquella fanfarronada seva prèvia a l’assemblea: «Si no estem en la regla 1:1 és perquè no volem, perquè no hem volgut signar amb Nike convençuts que amb més temps obtindrem millors condicions».
La realitat és que a tres dies de l’assemblea en la qual els socis han de ratificar el contracte amb Nike, Laporta sap que ni tan sols aquest supercontracte és suficient per sortir del pou en el qual ha ficat al Barça, agreujat encara més per les pèrdues de 91 milions de l’exercici passat. No era cert que hi hagués inversors interessats en Barça Vision ni que amb els diners de la gira per Àsia (quatre partits que impediran realitzar una pretemporada com cal) era possible la inscripció dels jugadors pendent. Tampoc la venda avançada de les llotges VIP del nou Spotify.
Atrapat en aquesta cruïlla, Laporta va ser capaç, no obstant això, de convèncer de nou a la premsa que la situació està controlada i que, satisfactòriament, els advocats poden haver trobat una altra fórmula de donar-li a l’assumpte una puntada cap endavant mitjançant una rebequeria judicial, demandant per la via mercantil a LaLiga en protesta perquè no li van permetre utilitzar la resta del 70 % de la fitxa per la baixa de Ter Stegen que no va absorbir el reforç del porter polonès Wojciech Szczęsny.
Laporta sap de sobres que una norma interna de LaLiga, aprovada pels clubs, prohibeix expressament destinar aquest romanent a més d’un jugador. El truc depèn d’arrencar-li al jutge una mesura cautelar que permeti, sense entrar en el fons de l’assumpte de moment, obligar a LaLiga a mantenir la inscripció de Dani Olmo. Exactament el mateix mecanisme judicial que al Barça li va permetre no perdre Gavi per la mateixa raó, pel bloqueig del marge salarial crònic, mòrbid, i la falta de fons que és sant i senya de la gestió de Laporta.
El que Laporta qualifica de «presentar demandes sense acritud» contra LaLiga per salvar amb més mentides i paranys la inscripció de Dani Olmo no és més que l’enèsim reconeixement que Barça Studios (Bridgeburg Invest) és una societat morta, com defensa l’auditor, i al mateix temps una altra sortida desesperada, una jugada d’algú que se sent acorralat i al qual no li toca un altre remei que jugar amb foc i al límit. Venen dies de més perill i incertesa que l’equip no necessita precisament i que ara com ara ja s’ha cobrat una víctima, l’estat d’ànim del mateix Dani Olmo, visiblement afectat per causa d’un escenari encara més ridícul que el de l’estiu i amb la perspectiva d’una altra solució tipus pegat, un altre nyap, i provisional.
