El dessagnament per ferides fratricides d’ERC havia relegat Carles Puigdemont a un segon pla, cosa que l’expresident detesta enormement. Així, buscant el focus mediàtic que el seu rival independentista per antonomàsia li havia esquilat, Puigdemont s’ha tret del barret de mag una qüestió de confiança al president Pedro Sánchez. Una argúcia, si se la pot anomenar així, que justifica en termes de decepció; ve a dir que Sánchez no és de fiar, i per això li vol plantar una qüestió de confiança que, més enllà de donar-li algun minutet de telenotícies, no sembla que pugui aportar massa més satisfaccions.
Crida l’atenció que l’amerenc es faci l’ofès ara amb Sánchez, de qui se sent enganyat, quan no fa pas massa afirmava que mai li compraria un cotxe de segona mà al president espanyol; s’entén que fer una adquisició d’aquestes característiques es requereix un grau de confiança alt amb el venedor, que ell no tenia i ara tampoc té. I si ja no li tenia, de què plora ara la criatura. De fet, Puigdemont va etzibar el comentari automobilístic després d’assegurar que els vots dels set magnífics de Junts mai no farien president Sánchez, i el van fer.
De fet, fa temps que Puigdemont diu una cosa i fa la contrària sense cap indici de rubor. Un d’aquests últims i més sonats girs de guió va ser quan va afirmar que, en cas de ser superat per Salvador Illa, cosa que va passar, abandonaria la política. Lluny de complir, el polític es va revestir president de Junts, relegant Laura Borràs del càrrec.
És conegut que Puigdemont té mala peça al teler; cada pas que fa per allunyar-se de Sánchez, és un pas que l’atansa a Alberto Núñez-Feijóo, i amb ell, a Vox. A final tindrà raó el republicà Gabriel Rufián quan indica un cop i un altre que “Feijóo serà president gràcies a Junts”. Potser ha arribat el moment que Puigdemont es pregunti si li compraria un cotxe de segona mà a Feijóo. Això o que, després de tantes contradiccions, s’apliqui ell mateix la qüestió de confiança; el seu antagonista Oriol Junqueras ho està fent aquests dies… Per cert, és si més no curiós com Puigdemont i Junqueras cada dia s’assemblen més…
