L’arquebisbe d’Urgell i copríncep d’Andorra, monsenyor Joan-Enric Vives, està en temps de descompte. Superada l’edat de jubilació obligatòria, el Vaticà ha nomenat un nou bisbe coadjutor d’Urgell, Josep-Lluís Serrano, que està destinat a substituir-lo en els càrrecs que ostenta, quan així ho decideixi el Papa Francesc.
Mentre no arriba aquest moment, Joan-Enric Vives ho aprofita per fruir i lluir els poders terrenals que li atorga la Constitució andorrana, com a copríncep del petit país pirinenc. Si fa uns dies va reunir al palau episcopal de la Seu d’Urgell els representants del cos diplomàtic adscrits a Andorra, aquest cap de setmana passat va viatjar a París per assistir a la gran celebració de la restauració de la catedral de Notre-Dame.
En la seva condició de cap d’Estat, també va participar en el sopar de gala ofert pel president francès Emmanuel Macron –l’altre copríncep d’Andorra– al palau de l’Elisi. A monsenyor Joan-Enric Vives fer-se amb les elits mundials li engreixa l’ego. Aquesta fal·lera no és compartida, en absolut, pel Papa Francesc, que, per exemple, no va assistir a la celebració de Notre-Dame i que sempre ha rebutjat les ganes de figurar de Vives.
