L’expresident d’ERC Oriol Junqueras va ordenar a l’exconseller Alfred Bosch que no activés els protocols de la Generalitat ni d’ERC sobre el cas de presumpte assetjament sexual al Departament d’Exteriors el 2019, el qual implicava el cap de gabinet del departament. Així consta a les al·legacions de Bosch en l’expedient d’ERC, a les quals ha tingut accés l’ACN, i així ho confirmen diverses fonts consultades coneixedores del cas.
Junqueras no volia que Funció Pública (en mans de Junts) tingués accés a la investigació, i va motivar una investigació “discreta, informal i irregular” al govern català, paral·lela als canals oficials. Bosch defensava activar els protocols, però va complir el mandat del líder d’ERC, que així li va dictar en reunions a Lledoners els dies 4 i 24 de desembre de 2019.
En la primera trobada a Lledoners, el qui era president d’ERC va ordenar a l’aleshores conseller d’Exteriors que busqués una sortida per al cap de gabinet de Bosch, CarlesGarcias -militant d’ERC-, sense que constés en cap procediment intern. El conseller va estudiar l’opció de situar-lo com a director general de Relacions Institucionals, però al final es va descartar. Setmanes després, en la reunió del 24 de desembre, Junqueras va instar Bosch a cessar directament Garcias, que va ser destituït el 24 de gener de 2020.
Investigació paral·lela
En la primera reunió, la del dia 4, Bosch va preguntar al líder d’ERC si s’havia posat en marxa “alguna investigació” per esclarir els fets que implicaven Garcias, ja que així li havia arribat per altres persones. Junqueras li va confirmar que sí, que el cas ja s’estava investigant, i el president del partit va designar una persona de la seva màxima confiança (un altre militant que formava part del Govern, però no d’Exteriors) per investigar des de Palau els fets que implicaven Garcias.
Es tractava d’un procés paral·lel als canals oficials, ja que no se seguia cap dels protocols establerts. Aquesta persona va fer trucades a treballadors i -sobretot- a treballadores d’Exteriors per saber què havia passat amb el cap de gabinet de Bosch.
Així consta a les al·legacions de l’exconseller en l’expedient d’ERC, on es descriu aquesta investigació paral·lela motivada per Junqueras com a “discreta, informal i irregular”. Des de la presó, Junqueras va manar a Bosch que s’actués de manera també “discreta” i “molt ràpida”.
El qui encara era conseller, però, va insistir que calia “activar el protocol”. No estava d’acord que la investigació des del Govern es realitzés al marge dels canals oficials, encara que la pilotés un militant d’ERC amb càrrec a l’executiu, i que fos de la confiança de Junqueras. Però es va acabar imposant la voluntat del cap de files de l’organització.
Expedient d’ERC
Garcias va ser finalment destituït el 24 de gener de 2020 per un cas continuat de presumpte assetjament sexual a diverses treballadores del departament. ERC havia iniciat formalment un expedient el mateix mes de gener després que la diputada Raquel Sans, vicesecretària general de Dones del partit, denunciés el presumpte cas d’assetjament sexual de Garcias als òrgans de l’organització. Era el pas previ perquè pogués començar la investigació interna a Calàbria, un procés que acabaria amb el cessament de l’excap de gabinet de Bosch, setmanes després, i amb la dimissió del mateix conseller el 9 de març.
Bosch -ja com a exconseller- va presentar el 16 de juliol de 2020 les seves al·legacions al procediment per donar la seva versió i va argumentar que no va voler encobrir el presumpte cas d’assetjament sexual i que va ser Junqueras qui, des de la presó de Lledoners, li va “ordenar” que no activés els protocols ni d’ERC ni de la Generalitat.
Diverses fonts coneixedores d’aquesta situació confirmen que tant Bosch com la secretària general del partit, MartaRovira -així com altres dirigents d’ERC- també apostaven per activar els protocols, però que es van trobar amb la negativa de Junqueras, a qui van acabar obeint. Asseguren que l’aleshores líder del partit feia de “tap” i que “obstruïa” la voluntat d’investigar els fets per la via ordinària, obligatòria i legal.
Gairebé cinc anys després, les fonts consultades -totes coneixedores del cas- també confirmen que Bosch no va activar els protocols en obeir el mandat de Junqueras. Expliquen que l’exconseller va fer “tot el possible” per esclarir els fets que implicaven, presumptament, el seu cap de gabinet, i que, a més, Bosch va demanar que es portés el tema als jutjats, però no es va acabar fent mai.
ERC va arxivar l’expedient de Bosch sense imposar-li cap sanció, l’octubre de 2020. La comissió de garanties del partit va determinar que l’exconseller no havia encobert Garcias, sinó que havia actuat “pel principi de prudència”. Esquerra va imputar una falta greu contra el presumpte agressor, però no va poder actuar contra ell perquè Garcias s’havia donat de baixa del partit voluntàriament, set mesos abans.
D’altra banda, el govern català va tancar l’agost del 2020 l’expedient obert contra Bosch, considerant que va cometre una “infracció greu sancionable” per no haver activat el protocol contra assetjaments sexuals malgrat conèixer el cas en què estava implicat Garcias. L’expedient, però, es va tancar sense marcar cap sanció per a Bosch, perquè cap de les que preveu aquesta tipificació superava el fet que dimitís de la conselleria.
Preguntats per tota aquesta qüestió, Junqueras i Bosch han declinat fer cap declaració pública sobre el tema.
