El Govern de Catalunya va dirigir tot l’entramat del procés d’independència que va desembocar en el referèndum il·legal de l’1 d’octubre de 2017. Així ho diu un informe de la Comissaria General d’Informació (CGI) del Ministeri de l’Interior, al qual ha tingut accés EL TRIANGLE. “Els indicis obtinguts en el període de temps analitzat (2014-2020) revelen la integració dels investigats en una estructura d’organització que era dirigida per la mateixa administració pública catalana, controlada per l’antiga Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) i les seves successives marques polítiques, el Partit Demòcrata Europeu Català (PDECat) i Junts per Catalunya (JxC)”, diu l’informe, que porta data del juliol de 2024.
Els investigats són Carles Puigdemont, Víctor Terradellas, Josep Lluís Alay, Elsa Artadi, Gonzalo Boye, Jordi Sardà, Natàlia Boronat, Oriol Soler, Xavier Vendrell i David Madí. Als 10 catalans, s’hi han d’afegir 12 russos, entre els quals es troben alguns espies del GRU, els serveis secrets militars, com Aman Urazbaievitx Iussupov, Nikolai Sergueievitx Ezhiv, Maksim Valerievitx Rodionov i Denis Viatxeslavovitx Sergueiev, més conegut com a Serguei Fedotov. Els altres russos esmentats són Aleksandr Dmitrenko, Miroslav Melnik, conegut amb l’àlies de Miroslav Trheskal Farber, Edvard Txesnokov, Serguei Motin, Serguei Markov, Nikolai Sadovnikov, Artem Lukojanov i Serguei Sumin.
L’informe explica que els investigats catalans “han mantingut contactes amb emissaris del Govern rus, amb membres d’alt nivell d’aquest executiu i persones relacionades amb els serveis d’intel·ligència de Rússia. Aquestes relacions es van teixir durant anys amb la finalitat d’aconseguir que la Federació de Rússia reconegués un eventual Estat català independent, en cas de produir-se una declaració unilateral d’independència (DUI) de la comunitat autònoma de Catalunya que segregués aquest territori del regne d’Espanya”. Però, malgrat els esforços esmerçats, els independentistes no van aconseguir mai que Vladímir Putin ni el Kremlin es posicionessin oficialment respecte al tema català.
Els agents de la CGI van analitzar milers de folis confiscats als detinguts en les successives batudes contra els organitzadors del procés que investigava el jutge Joaquín Aguirre, titular del jutjat d’instrucció número 1 de Barcelona, així com correus electrònics i documents de les administracions relacionats amb les activitats dels investigats.
La cúspide, a la plaça Sant Jaume
Els resultats de la recerca d’informació són inquietants: “Fruit d’aquestes relacions amb emissaris del Govern de la Federació de Rússia i agents relacionats amb els seus serveis d’intel·ligència, es van establir acords i contrapartides a favor dels interessos d’aquest país a canvi del reconeixement i el suport a un hipotètic Estat català independent”. La conclusió és que “aquestes interaccions amb una potència estrangera es van realitzar sense el coneixement del Govern d’Espanya”. A més, “com a conseqüència d’aquestes interrelacions, es va produir un greu perjudici contra els interessos vitals de l’Estat i, singularment, contra la seguretat nacional, l’ordre constitucional i la Unió Europea”. En resum, “les iniciatives planificades i desenvolupades pels investigats tenien com a finalitat perjudicar l’autoritat de l’Estat, els interessos vitals d’Espanya i l’estabilitat de la UE”.
L’estructura detectada, la cúspide de la qual se situava al despatx del president, “formava part de l’estratègia d’internacionalització d’un projecte molt més ampli, que va ser guiat i conduït pel mateix Govern de la Generalitat per mitjà d’una complexa i heterogènia xarxa d’interessos comuns, amb la visió de configurar una República de Catalunya a través d’un procés d’independència unilateral i rupturista amb l’Estat constitucional vigent”.
Aquesta estratègia d’internacionalització tenia dues vies: “D’una banda, crear un relat per a l’opinió pública nacional i internacional favorable al reconeixement de Catalunya com un subjecte internacional amb dret a decidir la seva autodeterminació i, de l’altra, obtenir el suport polític i econòmic d’altres països i institucions mundials al seu projecte d’independència”. Per a aquest objectiu, comptava “amb el factor clau d’una societat civil mobilitzada de forma sostinguda en el temps, factor que s’estimava decisiu per ‘doblegar la voluntat de l’Estat i forçar la negociació’ i que, des de llavors, es convertiria en l’eina imprescindible per impulsar el procés sobiranista, com va quedar demostrat en els dos escenaris d’agitació independentista més àlgids de l’independentisme català: el referèndum d’autodeterminació i la publicació de la sentència del procés”. Els instruments per a la mobilització eren l’ANC, Òmnium Cultural i, més tard, Tsunami Democràtic.
Segons l’informe, al telèfon de Josep Lluís Alay, cap de l’oficina de Carles Puigdemont, s’hi va trobar “un esquema, que reflecteix la interconnexió i dependència entre les estratègies d’internacionalització i mob ilització social massives dirigides a ‘subvertir l’ordre constitucional, desestabilitzar econòmicament i políticament l’Estat i alterar greument l’ordre públic’, amb l’objecte de fer realitat el mandat marcat a l’1-O”.
L’advocat Gonzalo Boye
Les tasques eren transversals i multidisciplinàries, diu l’informe, i es demostra que alguns dels investigats operaven en diverses línies d’actuació de la xarxa. “Les accions, encara que aparentaven respondre a diferents causes i motivacions, en realitat van ser activades, dirigides i coordinades per una única direcció i unitat d’acció caracteritzada per una cadena de comandament centralitzada i jerarquitzada a la cúspide de la qual es trobava el president de la Generalitat, Carles Puigdemont”, afirma l’informe policial.
Aquesta estructura amb Puigdemont a la cúspide es va mantenir activa, almenys, entre l’agost del 2017 i l’octubre del 2020, “si bé alguns indicis apunten a dates anteriors”. Durant aquest període, “la implementació d’aquesta funció la van dur a terme dos grups estructurats i jerarquitzats de persones, que es van succeir cronològicament i que van ser dirigits pel segon nivell de l’estructura, encarregat de la tasca intel·lectual i de planificació de les diferents accions que es van desenvolupar per obtenir el suport de Rússia a una eventual República catalana”. En aquest segon nivell s’hi situaven Víctor Terradellas, Josep Lluís Alay i Gonzalo Boye, advocat defensor de Puigdemont.
“Les citades persones, valent-se de la posició privilegiada que els aportava el càrrec que representaven dins de l’estructura del seu partit o de l’administració de la Generalitat, van annexionar a l’estructura una sèrie de facilitadors –tercer nivell– que es van encarregar d’aconseguir sobre el terreny els contactes a les esferes –política, administrativa i cultural– de la Federació de Rússia amb un perfil susceptible de servir les seves finalitats i interessos”. En aquest tercer nivell s’hi situen Jordi Sardà (que va presentar Sadovnikov a Terradellas, per exemple), Natàlia Boronat (que va realitzar gestions perquè Markov rebés Terradellas), Dmitrenko o el periodista rus Txesnokov, que va convidar Alay a la seu del seu diari i va publicar una entrevista amb Puigdemont.
Finalment, en un quart nivell s’hi situarien “un grup d’individus dels quals s’ha provat la seva participació objectiva en fets concrets de la investigació, caracteritzats per la seva proximitat als nivells superior i directiu de l’estructura”. En aquest nivell hi ha Francesc de Dalmases, Elsa Artadi, Carles Porta, Miquel Casals i l’empresari Zeus Borrell. “Al costat de tots ells, al llarg de la investigació s’han identificat una sèrie de persones que en van tenir coneixement i que, d’una manera o d’una altra, van ser partícips de les relacions que s’estaven forjant per recaptar el suport i el reconeixement de la Federació de Rússia al procés d’independència de Catalunya”. Aquests eren: l’excònsol honorari de Letònia, expert en relacions internacionals i comercials, Xavier Vinyals; l’exconseller de Governació, Xavier Vendrell; el que va ser secretari de Comunicació i Estratègia del Govern entre el 2001 i el 2003, David Madí; l’empresari català ideòleg del secessionisme i fundador del diari Ara, Oriol Soler, i l’empresari i productor cinematogràfic Jaume Roures.
Mesures de seguretat
El document afirma que “la xarxa investigada operava a l’esquena del Govern de la nació amb el clar propòsit de perjudicar l’autoritat de l’Estat i comprometre els interessos vitals d’Espanya. Els seus integrants eren plenament conscients de la il·licitud de les seves activitats, com ho demostren les nombroses i exigents mesures de seguretat que adoptaven en les comunicacions, restringides únicament a aquelles aplicacions que consideraven segures”. A més, quan tractaven “temes sensibles” només ho feien en persona. Alay, diu l’informe, per exemple, va esborrar tots els xats de Signal de l’any 2020. “En les nombroses converses analitzades, s’evidencia que els investigats adoptaven aquestes dinàmiques de seguretat amb naturalitat, com si es tractés d’una norma de conducta inherent a l’organització i comparable amb la utilitzada per la delinqüència organitzada”.
En el cas de Puigdemont, detalla l’informe, “resulta molt indicatiu que no es manifestés per telèfon respecte als assumptes relacionats amb la trama russa quan era consultat, i es limités a parlar-ne únicament mitjançant trobades físiques. Aquest modus operandi s’observa durant tot el període en què ha estat investigada l’estructura”.
Els investigadors relaten que, encara que els protagonistes principals van anar canviant (el paper preponderant de Víctor Terradellas va ser després assumit per altres actors, com Alay o Boye), es va assegurar el fil estratègic, perquè el nou responsable “assegurava la continuïtat de la línia establerta, així com ostentar un ple domini de les activitats, rendició de comptes i aprovació de les iniciatives, com era Carles Puigdemont”.
La garrotada a l’expresident és directa. “La investigació ha pogut demostrar que els integrants d’aquesta organització van actuar de forma concertada i organitzada per obtenir vincles i relacions d’aliança amb el Govern rus o persones properes a aquest. Aquesta estratègia hauria estat impulsada per Carles Puigdemont com a director d’una organització dirigida a aconseguir la independència de Catalunya per la via unilateral amb el suport d’una potència internacional que contempla entre els seus objectius minar i soscavar l’estabilitat d’Occident i, en concret, de la Unió Europea”.
*Pots llegir l’article sencer al número 1598 de l’edició en paper d’EL TRIANGLE.
