Salvador Illa va complir dimarts els seus 100 primers dies de president. Recorden? La xifra se la va inventar el president dels Estats Units Franklin Delano Roosevelt l’any 1933 per imprimir-li un sentit d’urgència a l’arrencada de la gestió i pal·liar els efectes de la Gran Depressió que corcava l’economia. En aquells 100 dies el Congrés va aprovar 15 lleis que van contenir el pànic bancari, van donar feina pública a centenars de milers de desocupats i van fundar les bases de l’anomenat New Deal. Va treure la idea de Napoleó Bonaparte, que va popularitzar aquesta marca com a símbol de renaixement el 1815, des del seu exili fins a la seva tornada triomfal a París. Fins fa poc, la simbòlica xifra servia de treva perquè els nous presidents se situessin, amb certa forquilla per actuar. Pocs respecten en l’actualitat aquest marge de cortesia.
Tot i no haver tingut aquesta dispensa i haver treballat a preu fet, els 100 primers dies d’Illa al capdavant de la Generalitat han estat prou tranquils. Ha estat més per mèrits propis, el socialista fuig de la brega amb gran destresa, que com a senyal de cortesia opositora, que s’ha mantingut amatent per aprofitar qualsevol debilitat per abraonar-s’hi. També és cert que part de la virtut correspon a les guerres fratricides que distreien els opositors.
Sigui pel que sigui, el New Deal d’Illa ha estat com una bassa d’oli, si se’m permet l’expressió que, efectivament, duu segones intencions. Imagineu si ha estat tranquil el període que l’oposició s’ha hagut de conformar amb la relliscada de l’oli per queixalar la jugular d’Illa. Han aprofitat la visita del president a la Festa del Primer Oli de Jaén, celebrada a Sabadell, per acusar Illa de promoure els competidors dels productors catalans. Diatriba resposta pel PSC en termes d’hospitalitat. Fins i tot Illa, que no li agrada caçar mosques, ha sortit al pas afirmant que “l’oli d’oliva català és el millor oli d’oliva”.
Conscient de la seva debilitat numèrica, durant aquests 100 dies, allà a on Roosevelt va aprovar lleis, Illa ha creat comissions d’experts perquè l’orientin amb solucions de consens; n’hi ha de salut, d’educació, de reforma de l’Administració, de nou sistema de finançament o de l’ampliació de l’aeroport del Prat. És a dir, Illa ha gastat els 100 dies de cortesia sembrant. Veurem els 100 vinents i els següents quins fruits en recull. Esperem que no hagi begut oli, el que en català vol dir espifiar-la.
