D’ençà que, per a desesper demòcrata, europeu i personal, Donald Trump va guanyar les eleccions estatunidenques el passat dimarts 5 de novembre, no hem deixat d’avaluar el perquè de tot plegat i la magnitud de la tragèdia, dos títols de la narrativa de l’escriptor Quim Monzó que van a pèl per il·lustrar el tràfic tertulià d’aquests dies. No hi ha un sol motiu que expliqui la inexplicable victòria del dèspota, farsant, masclista i amoral republicà; n’hi ha, amb tot i això, un feix. Em decanto pels qui defensen que, més que guanyar les eleccions Trump, Kamala Harris les va perdre perquè el súper està car, i els qui manen i són vistos, ergo, com a culpables d’això, són el president Joe Biden i la seva vicepresidenta i candidata demòcrata. Un argument de pes, irrefutable, que ha fet que una pila de demòcrates s’hagin quedat a casa i que molts indecisos hagin resolt que l’home ataronjat era, alça, Manela!, una bona opció.
El president colombià Gustavo Petro explicava amb encert l’endemà del triomf trumpista la teoria de l’escala per entendre el suport de molts immigrants a Trump. Aquests, un cop obtenen un lloc legal al país nord-americà, paradoxalment assumeixen actituds de rebuig cap a aquells que intenten arribar al país. Ho anomenen la teoria de l’escala, si aconsegueixes beneficis, llences l’escala perquè la gent com tu no pugi. Així, la radicalitat migratòria de Trump, que busca reduir dràsticament el nombre d’immigrants indocumentats, enfocant-se en la deportació d’11 milions de persones sense documents i tres milions més d’estrangers amb estatus temporal, ha seduït un electorat que, en teoria, no seria el seu, però que no ha trobat millor opció, ni menys egoista, per defensar els seus interessos. Una teoria de l’escala que, per desgràcia, desenganyem-nos, no només es teoritza al país nord-americà, sinó arreu, aquí també. Una mena d’amnèsia egocèntrica i insolidària que t’empeny a fer al pròxim el que probablement vas patir tu o els teus per por de perdre l’estatus assolit més o menys recentment.
A la campanya electoral de 1992, Bill Clinton va popularitzar la frase “és l’economia, estúpid” davant del seu contrincant George H.W. Bush, a qui va vèncer. Trenta i tants anys després, Trump podria parafrasejar-lo, afirmant “és la immigració, estúpid”, i explicar així la seva inapel·lable, alhora que angoixosa, victòria d’aquest 2024.
