La democràcia per sorteig, també coneguda com a “democràcia aleatòria” o “democràcia per loteria”, és un sistema en què els representants o funcionaris públics són elegits a l’atzar, en lloc d’eleccions tradicionals. L’aspecte positiu d’aquest enfocament és que, en seleccionar les persones de manera aleatòria, es pot reduir la influència de factors com els diners, la corrupció i els favoritismes, cosa que permet que una mostra més representativa de la població participi en la presa de decisions.
Aquest model es basa en la creença que qualsevol ciutadà, independentment del seu estatus social o polític, pot contribuir de manera valuosa al procés democràtic. Alguns exemples històrics d’aquest tipus de democràcia es troben a l’antiga Grècia, on es feia servir el sorteig per seleccionar els membres de certs cossos legislatius. Un altre element clau d’aquesta proposta és que tots els ciutadans (si ho desitgen) tenen les mateixes oportunitats de participar en la presa de decisions, cosa que pot ajudar a reduir la influència d’interessos particulars i la polarització política. En resum, la democràcia per sorteig busca promoure una representació més equitativa i justa, donant l’oportunitat a diferents sectors que les seves veus siguin escoltades a les instàncies que governen les societats.
El funcionament bàsic d’aquest sistema és primer, una selecció aleatòria, per la qual es tria per sorteig un grup de ciutadans a l’atzar d’un cens o llista de votants. Després es constitueixen els denominats “Cossos Deliberatius” en l’àmbit dels quals es discutiran i prendran les decisions sobre temes específics, després de la deliberació deguda i amb l’ajuda d’experts i facilitadors quan sigui necessari, per assegurar-se que les decisions es prenen degudament informades . Finalment, el grup pren decisions que poden ésser vinculants o recomanatòries, depenent del context de la gestió política. Exemples recents de democràcia per sorteig es donen al Canadà i Austràlia, on s’han fet experiments amb representants elegits a l’atzar per abordar temes com ara el canvi climàtic o la reforma electoral. A Canadà, encara que no s’ha implementat un sistema de democràcia per sorteig a gran escala, hi ha un interès creixent per explorar formes innovadores de participació democràtica.
En els darrers anys, la democràcia aleatòria també s’ha aplicat en països europeus. Per exemple, el 2016, a Irlanda es va crear una Assemblea Ciutadana formada per ciutadans elegits a l’atzar per deliberar sobre temes com el matrimoni igualitari i l’avortament. Les recomanacions d’aquesta assemblea van influir en els referèndums que finalment van resultar en canvis constitucionals. El 2019, a França, el president Emmanuel Macron va establir la Convenció Ciutadana per al Clima, un panell de ciutadans seleccionats a l’atzar per proposar mesures per reduir les emissions de carboni a França. Potser l’exemple amb més continuïtat és el cas de Bèlgica concretament a la regió de Brussel·les, hi ha un parlament ciutadà (Parlament de la Regió de Brussel·les-Capital). Els ciutadans elegits participen en debats i prenen decisions juntament amb representants electes. Els temes abordats han estat aspectes crítics d’urbanisme, habitatge accessible, sostenibilitat i seguretat.
Com no podria ser altrament, la democràcia per sorteig també presenta alguns inconvenients. Entre ells destaquen la manca d’experiència de les persones seleccionades a l’atzar, que en no tenir-ne i mancar-los per tant el coneixement necessari per prendre decisions informades sobre temes complexos, puguin prendre decisions errònies. A més, com que tots els ciutadans no tenen el mateix nivell d’educació o accés a informació, la qualitat de les decisions preses pot no ser òptima. Un altre problema és que tot i que el sorteig pretén ser equitatiu, potser no reflecteix adequadament la diversitat d’opinions o les necessitats de la població. Finalment, pot passar que alguns ciutadans seleccionats poden no estar interessats a participar activament en el procés polític, cosa que podria portar a una manca de compromís.
Tot i aquests inconvenients, la democràcia per sorteig també pot oferir una forma innovadora de participació i representació. Soc dels que pensen que de manera prudent i experimental s’hauria d’aplicar aquest sistema per exemple en àmbits reduïts municipals. Seria una manera de veure fins a quin punt, la complexitat del sistema democràtic actual es pot simplificar i millorar.
