Al marge dels pagaments inexplicables com el que es restarà del contracte amb Nike, a favor de Darren Dein, en el mateix format encara no justificat per la seva presència en la taula de negociacions amb Spotify, el drama del joc net financer bloquejat del FC Barcelona no l’ha pogut solucionar ni aquesta cataracta de milions. I el temps d’aquest compte enrere, que fa penjar d’un fil el futur de Dani Olmo, continua implacablement transcorrent amb la necessitat que algú pugui posar diners en aquest negoci de Barça Vision i sense que, d’altra banda, ningú piqui ara com ara.
“Si no estem en la regla 1:1 és perquè no volem -va dir Laporta als socis recentment-, és perquè no hem volgut precipitar-nos i signar un acord amb el patrocinador tècnic de la roba esportiva. Pensem que podem obtenir unes millors condicions”, va ser el missatge presidencial en l’assemblea de la qual a penes han transcorregut tres setmanes. Era un altre dels seus brindis al sol, una bravata mentidera més de les seves per justificar l’injustificable, ja que va ser ell mateix qui va condicionar i va vincular directament aquesta signatura amb Nike al fet de poder tornar a la norma 1:1. No sols per complaure els compromissaris, sinó que ja havia relacionat el mannà de Nike amb aquesta normalitat econòmica fa mesos, des que va avançar un tancament amb beneficis ordinaris abans del 30 juny en una de les seves troles més recurrents i prolongades en el temps. També la va agitar en vigílies del tancament del mercat i el mateix tresorer en l’assemblea la va ratificar incloent aquest ingrés en els pressupostos sotmesos a l’aprovació de l’assemblea, fet que havia de posar fi als problemes de joc net financer que no han fet més que aguditzar-se amb el pas dels dies.
Quina credibilitat pot concedir-se a un president que, de manera sistemàtica i reincident, menteix als socis cada vegada que necessita col·locar una cortina de fum entre el relat edulcorat i manipulat i la realitat, normalment desfavorida quan es tracta d’assumptes econòmics? La resposta a aquesta pregunta continua sent encara favorable a un president al qual ni tan sols l’oposició s’atreveix a discutir-li les seves bravates, capritxos i atrocitats com, recentment, haver convocat una assemblea telemàtica contravenint la mateixa llei i desafiant, fins a aixafar-los, tots els drets, fins als mínims, democràtics i de participació dels propietaris del club. Realment, si després d’aprovar els comptes repudiats per l’auditor en una votació sense cap garantia real d’acompliment d’absolutament cap dels requisits -ni els estatutaris ni els de l’article 31 bis de la llei covid, a l’empara del qual es va desenvolupar l’assemblea del passat dia 19 d’octubre- no s’entrelluca un sol indici d’impugnació o de protesta, Laporta pot continuar governant els anys que vulgui des del nepotisme, el totalitarisme i la impunitat sense cap limitació.
La diabòlica successió de fets que han embolicat l’acord amb Nike és una demostració inequívoca d’aquest obscurantisme sobrevingut en l’horitzó de la vida blaugrana. Del contracte només es coneix la versió filtrada des de la junta als mitjans, abundant en els grans beneficis i condicions que, des del primer minut, aporta als comptes. Així ho va avançar el tresorer Ferran Olivé als socis, precisant que els pressupostos sotmesos a la seva aprovació ja incloïen la millora del contracte de Nike amb uns efectes que poden conjecturar-se no superiors als 72 milions -l’augment de 374 a 446 milions per als ingressos de l’àrea comercial- i no per sota dels 50 milions, segons els mitjans que, de manera uniforme, estimen en aquesta quantitat l’increment Nike.
Malgrat aquesta perspectiva, inicialment optimista i esperançadora, el resultat previst de l’exercici a 30 de juny serà només de 5 milions, menys encara que aquests 12 milions de l’ordinari inventat per Laporta de l’exercici passat, principalment a causa d’un increment de les despeses. La junta estima en 37 milions el cost extra de tornar a les Corts (?) i de mantenir BLM (?), de la mateixa forma que, com s’ha utilitzat l’excés de provisions del 2021 per minorar el pal de Barça Studios de 141 milions en el curs passat, s’esperen 40 milions menys de reversió respecte a l’últim tancament, donant per fet que la nòmina salarial anirà creixent en lloc de reduir-se per les renovacions a alça i creixents de la nova generació de la Masia, d’altra banda lògiques i necessàries, encara que Laporta les hagi criminalitzat i utilitzat propagandísticament en el passat.
Els experts coincideixen a assenyalar que si Laporta ha accionat el contracte ara, a penes tres setmanes després d’anar tan sobrat i superb en l’assemblea, on fins i tot va posar en dubte que Nike continués sent el proveïdor i patrocinador de la samarreta, és perquè l’estricte pla de viabilitat al qual li sotmet la LaLiga exigia el compliment de determinats paràmetres d’ingressos en el primer semestre, un d’ells la verificació d’aquest augment de la renda comercial sense el qual s’escalabraria el pressupost i s’apuntarien pèrdues amenaçadores.
Si la confirmació de l’acord és, almenys en aparença, una bona notícia, la dolenta és que no aporta ara com ara cap millora estructural a la facturació ni a la possibilitat d’un increment que pugui augurar una reducció substancial i sostenible dels fons propis negatius, que avui són de 94 milions, al final de l’exercici. Una de les exigències que la junta de Laporta té al davant és el pagament dels interessos de carència del préstec de l’Espai Barça i la necessitat d’anar estalviant cada any per a afrontar el primer tram de la devolució a Goldman Sachs el 2028, superior als 400 milions, més enllà que l’Spotify ja pugui estar operatiu en aquesta data i pugui començar a retornar la part finançada amb l’emissió de bons per la resta dels inversors.
