Poc importa, realment, si Messi acaba tenint més o menys protagonisme en els fastos del 125è aniversari del FC Barcelona, aquest esdeveniment que havia d’arrencar amb l’altisonant acte de reobertura de l’Spotify el pròxim 29 de novembre, que acabarà sumant-se a la llarga llista d’incompliment i falsedats de Joan Laporta al llarg del seu segon mandat. Sobre Leo, aquesta absència que ja s’endevina en el primer vídeo de promoció dels actes, en el qual apareixen Bojan, Rijkaard, Bakero, el gol de Koeman, Alexia, Audie Norris, Pep Guardiola, Iniesta, Laporta, Lamine Yamal i dues vegades David Carabén, el comissionat de la festa, per cap Messi, els jocs de mans de Laporta amb ell ja són, per desgràcia, acumulatius.
Laporta el va fer fora traïdorencament el 5 d’agost de 2021 en la primera gran decisió després del seu retorn a la llotja i, al cap de dos anys, abusant de la bona fe del davanter argentí, de la seva passió pel Barça i de les ganes boges de tornar a la seva casa de Castelldefels amb la seva família, va estar jugant amb els seus sentiments i amb el seu futur durant tot un estiu. El president mai li va posar al davant i per escrit una oferta real i seriosa de tornada al Camp Nou, com era el desig del crac i l’aparent voluntat de Laporta, que va estar utilitzant Xavi durant mesos com a interlocutor amb Leo per conservar viva aquesta possibilitat, després de guanyar la Lliga i mantenir la premsa ocupada al llarg del mercat. Lamentablement, Laporta era conscient que no tenia, ni podria disposar en cap dels escenaris possibles, de marge salarial suficient per recuperar Leo.
Tot era, de nou, un muntatge propagandístic des de la presidència per enviar al món un missatge fals de capacitat financera i de recursos per tapar la precarietat real que aquell estiu va reduir els fitxatges del Barça a la compra d’Oriol Romeu per 4 milions al Girona i la inscripció de la totalitat de la plantilla mitjançant un aval de més de 10 milions, aportat per la directiva i exigit per LaLiga contra el bloqueig del seu marge salarial per culpa de la morositat mòrbida derivada de l’operació de Barça Studios.
L’argentí només li va demanar una cosa, la certesa que el Barça el podria inscriure, res més que això, en el moment en què Leo hagués de triar col·legi per als seus fills. Davant les llargues i les mentides concatenades de Laporta, i després de la consulta que el mateix pare de Messi va realitzar a LaLiga, Messi no va tenir una altra sortida que renunciar a aquest somni de tornar i acceptar l’oferta de l’Inter de Miami per a jugar a la MLS, competició en la qual ja ha guanyat un títol, ha conquerit la lliga regular i ha provocat un increment de 200 milions nets en el pressupost de l’Inter de Miami.
Les explicacions que va donar van ser prou explícites i molt concretes: “Tenia moltes ganes, molta il·lusió de poder tornar, però després d’haver viscut el que vaig viure i la sortida que vaig tenir, no volia tornar a estar una altra vegada en la mateixa situació: esperar a veure què anava a passar i deixar el meu futur en mans d’un altre. Vaig sentir que havien de vendre jugadors o abaixar el sou a jugadors i la veritat és que jo no volia passar per això, ni fer-me càrrec d’obtenir alguna cosa que tingués a veure amb tot això. Vaig prendre la decisió d’anar-me’n a Miami. Si no sortia el retorn a Barcelona, volia anar-me’n d’Europa, sortir del focus i pensar més en la meva família».
Laporta, sempre superb i covard, li va respondre amb una altra calumniosa reflexió: “Entenc i respecto la decisió presa per Messi de voler competir en un campionat amb menys exigències i més allunyat del focus i la pressió a la qual ha estat sotmès en els últims anys». No va poder insultar amb més mala llet a un futbolista que venia de guanyar un Mundial, la Copa Amèrica i una altra Pilota d’Or.
Normal, doncs, que quan algú de la junta li ha demanat gravar un vídeo per al 125è aniversari, principalment destinat a major glòria i pompó del president i no del club ni de la seva gent, Leo hagi preferit no participar. En el seu lloc, aquesta setmana passada no va dubtar a afirmar que “soc argentí i català. Són les meves dues cases. És on soc feliç”, va dir en una declaració aïllada del context de l’entrevista i sense venir al cas. Només volia seguir connectat al seu extraordinari passat blaugrana, inigualable, i els barcelonistes, sent conscient que Laporta pretén esborrar-lo de la celebració institucional que arrenca en tot just unes setmanes.
El vídeo en qüestió, en el qual sobretot es troba a faltar a Leo, conté un avanç, a mode promocional, d’una peça major en la qual els Bojan, Rijkaard, Bakero, Koeman, Alexia, Audie Norris, Pep Guardiola, Iniesta, Laporta i Lamine Yamal apareixen aportant la seva imatge i significat barcelonisme a l’efemèride que suposa arribar els 125 anys de vida.
Tampoc Johan Cruyff és un protagonista destacat en el vídeo que, per cert, ha realitzat una productora externa per a major vergonya i ridícul d’una junta directiva que continua apostant per Barça Vision i la seva filial Barça One com a eina clau en l’àmbit audiovisual i en el desenvolupament, a la llarga, d’una àrea de negoci que ha de generar milions de beneficis. A curt termini, no obstant això, donar-li a guanyar diners i notorietat a la competència no sembla la millor manera de defensar, com ha assegurat la mateixa directiva contra el criteri de l’auditor, el seu valor en llibres de 208 milions.
Per les traces i pels senyals que avisen sobre les vies per les quals discorrerà aquest 125è aniversari, Laporta es reserva per a més endavant, quan es donin les circumstàncies favorables i beneficiï als seus interessos, la participació dels socis en algun acte multitudinari i rutilant, el més probable, aprofitant que en algun moment d’enguany pugui utilitzar-se el Spotify amb un aforament de 60.000 localitats. De moment, el que hagi de passar serà sense la presència de Leo Messi en cap format i, de moment, limitada la celebració a les elits del barcelonisme, autoritats, membres de l’alta societat civil catalana i aquells barcelonistes triats a voluntat i selectivitat del president.
El perill és que, arrossegat per aquesta megalomania creixent de la seva figura, Joan Laporta faci orbitar l’escenografia d’aquest 125è aniversari en un pla massa tancat a l’àmbit institucional i estretament vinculat a la seva obra directiva. La història de l’últim quart de segle blaugrana, es vulgui o no, està marcada a foc per la coronació del Barça de Leo Messi com el millor equip de tots els temps, tant pel pes d’un futbolista amb un palmarès, projecció i carisma inigualables com, precisament, per la seva dependència i integració en un futbol amb identitat pròpia i un sentit del joc únic que ha convertit la Masia en la millor escola mundial.
La nova estrella forjada a Sant Joan Despí, Lamine Yamal, juntament amb una altra generació d’or capaç d’arribar també molt lluny i de marcar una època, confirma que el Barça del 125è aniversari ha aconseguit una nova dimensió també com a més que un club perquè ha deixat de fitxar els grans jugadors de tots temps, com Kubala, Cruyff i Maradona, per fabricar-los a la mida de la seva grandesa i, sobretot, d’un rendiment al primer nivell al llarg de tota la seva carrera. Això sempre que, com va fer Laporta amb Messi, no se li tallin les ales abans d’hora. Sense Leo, a aquest 125è aniversari sempre li faltarà l’essència del Barça del Segle XXI.
