Embriagat, sens dubte, per les seves gestes assembleàries del passat dia 19 d’octubre, cita en la qual va desafiar a l’oposició després de convocar-la en un dia sense partit i en el format telemàtic, és a dir precisament al contrari de les reivindicacions de la dissidència, a Laporta se li ha ficat entre cella i cella desfer-se de la Graderia d’Animació, element escenogràfic de l’estadi blaugrana, tant en el Spotify com a Montjuïc, i un dels braços socials del club més visible i controvertit en les dues últimes dècades. L’espurna que ha encès un focus de tensió i de polèmica que ja se sap com acabarà, amb una purga dels seus líders i l’expulsió dels grups que li han donat vida en els últims anys, l’ha encès Laporta amb l’exigència que les quatre Penyes titulars que la integren, Almogàvers, Front 532, Nostra Ensenya i Supporters Barça, afrontin el pagament de 21.000 euros corresponent a les multes imposades pels diferents reguladors del seu comportament, actitud i missatges al llarg dels últims partits, inclosos alguns de la temporada anterior, bàsicament de les multes de LaLiga i la UEFA.
La irrupció de la mateixa Generalitat de Catalunya a través dels tentacles de la Conselleria d’Interior, dels seus aparells administratius i de la intervenció de Mossos d’Esquadra, és el factor que ha de preocupar veritablement la Graderia d’Animació, ara sí que condemnada a desaparèixer en el seu format i condicions actuals, doncs sempre que Laporta ha necessitat posar el focus mediàtic en algun determinat tema d’actualitat una part de la policia autonòmica ha actuat lleialment a favor dels seus interessos.
Ningú no ignora, al voltant de la Graderia d’Animació, que la principal arrel del conflicte radica en el fet que en algun moment d’aquesta temporada i de l’anterior s’han sentit consignes contra la directiva, tipus “Barça SÍ Laporta No!”, que el president no està disposat a consentir, molt menys ara que juga tant a favor seu el lideratge de l’equip de Hansi Flick i l’explosió d’una altra generació d’or de la Masia.
L’entusiasme generat ja li ha servit per a fer callar a l’oposició i convertir l’última assemblea en un passeig triomfal, malgrat presentar el pitjor balanç esportiu, social i econòmic del seu doble mandat. Suprimir la Graderia d’Animació o domar-la a conveniència sembla un joc de nens.
L’estratègia és de manual. Primer, ressuscitar el fantasma de la violència, la sospita que elements ‘perniciosos’ com a membres de Boixos Nois puguin tornar a la graderia, intoxicació informativa acompanyada d’actuacions de tarannà repressiu com va practicar la mateixa seguretat del club en el partit en front del Sevilla i, després del soroll, l’aplicació de mesures coercitives, com exigir a la Graderia d’Animació 21.000 euros de sancions que, segons la junta, “no estem disposats a continuar pagant”.
D’una banda, Laporta ha recorregut a un dels acords del conveni subscrit en el seu moment amb els grups d’animació, segons el qual el club els pot incoar l’obligació de reposar els diners de les multes, el pagament de les quals ha dividit en quatre parts en proporció als membres acreditats per cada grup. Per un altre costat, l’exigència de pagament ha arribat acompanyada d’un seriós advertiment consistent en el tancament de la graderia per un partit en resposta a cada expedient obert per alguna de les autoritats que fiscalitzen la seva conducta.
La reacció de malestar no s’ha fet esperar per part d’alguns grups d’opinió i de socis individualment, molestos per aquesta actuació de la junta. Un vídeo de Laporta cridant-li “Fill de puta!” a l’àrbitre, un altre insultant als mateixos barcelonistes i comentaris en el sentit que 21.000 euros són xavalla, comparades amb les factures de Via Veneto i de Botafumeiro, on mengen i sopen diàriament el president i el seu seguici, han començat a saturar les xarxes socials.
No importa, no obstant això, que aquestes protestes agafin volada. La sort de la Graderia d’Animació està decidida. LaLiga és la que obliga els clubs a disposar i fomentar un espai d’animació exemplar, festiu i capaç de contribuir amb els seus càntics, banderes, pancartes, mosaics i ‘tifos’, regulat per un control biomètric d’entrada i admissió policial dels seus membres, prèviament autoritzats en funció dels seus antecedents i el criteri dels responsables de seguretat. Les normes que limiten els seus càntics i proclames també són molt clares, estant terminantment prohibida qualsevol manifestació antiesportiva en tota l’àmplia expressió del terme, així com ajustat el contingut dels seus missatges a l’estricte àmbit de l’animació i el suport a l’equip.
En el cas de Laporta, la batalla social i mediàtica contra aquest vague concepte dels ‘violents’ la té guanyada perquè té en el seu haver aquesta infundada fama d’haver acabat amb els Boixos Nois durant el seu primer mandat, imatge associada al tancament de l’espai d’animació del Camp Nou en 2003 després d’haver-se despertat amb pintades insultants i amenaçadores en el seu domicili atribuïdes als Boixos. En realitat, no obstant això, aquesta presumpta autoria de les pintades mai va ser demostrada, de la mateixa manera que entre 2003 i 2010, el primer mandat de Laporta, la xifra d’expedients per indisciplina oberts contra socis que van acabar en expulsió va ser de cinc socis, tots ells per conductes individuals anòmales provocades per la ingesta d’alcohol i localitzades fora de la presumpta zona de risc de l’estadi on se situava l’històric grup de Boixos. Precisament, l’expulsió resolta unilateralment per Laporta del seu líder, Manel Homar, va ser anul·lada posteriorment per la justícia ordinària per infundada i per defectes de forma en l’actuació de la junta.
La seva sempre va ser una relació contradictòria i curiosa, ja que els Boixos Nois majoritàriament el van votar com a president en 2003 i fins i tot el van escortar i van aclamar el dia de la jornada electoral en el Miniestadi, on va ser un altre candidat, Lluís Bassat, qui va tenir veritablement problemes amb alguns per haver-los identificat genèricament amb el consum i tràfic de drogues. Finalment, aquell episodi de les pintades li va venir bé per a justificar que el FC Barcelona financés un trasllat de residència a Sant Cugat, al costat de la casa dels seus sogres, així com l’asignació d’un operatiu de seguretat personal i familiar dirigit llavors pel seu cunyat Alejandro Echevarria, el mateix que avui segueix en la bretxa, 21 anys després, com a multiassessor.
Tornant al present i a la segura reforma i replantejament de la Graderia d’Animació, la presidència pot, perfectament, disposar d’una zona de molta menor capacitat com ja es planteja de cara al Spotify i avançar-ne aquesta reducció, acompanyada d’una depuració interna dels elements que no simpatitzen amb el laportisme. Només és qüestió de setmanes i de que, inevitablement, es registrin incidents, crits o proclames susceptibles d’irritar als Mossos, que ja estan preparats per a col·laborar en el que faci falta amb aquesta nova causa obrint expedients que detonarien el conflicte definitiu. El que no pensa tolerar Laporta és una altra demostració de sintonia i d’agermanament de l’equip amb la Grada d’Animació, tal com es va donar espontàniament després golejar al Bayern a la Champions. Pel que es veu, això va fer mal a la Llotja de Montjuïc.
