L’ús d’internet i de les pantalles dels nostres mòbils, tauletes i ordinadors s’ha integrat al nostre dia a dia i està transformant la manera com ens comuniquem, treballem i entretenim. Segons els experts, aquest ús generalitzat i creixent té efectes negatius en la nostra salut mental (ansietat, depressió, aïllament social, addicció, estrès i problemes de son) i física (problemes de visió, posturals i sedentarisme).
Tot i això, hi ha altres efectes negatius que no són menys rellevants pel fet que han transformat radicalment el panorama polític global. Aquestes eines digitals, si bé han democratitzat la informació i han facilitat l’organització social, també han plantejat nous desafiaments i riscos per als sistemes democràtics. Algunes de les conseqüències polítiques negatives principals de l’ús excessiu de pantalles són:
- La Propagació de notícies falses. Les xarxes socials han esdevingut un brou de cultiu per a la desinformació, on les notícies falses es difonen ràpidament i poden influir en les opinions públiques i les decisions electorals.
- Polarització ideològica. Els algorismes de les xarxes socials tendeixen a mostrar als usuaris contingut que confirmen les seves creences preexistents, creant “càmeres de ressò” que distancien cada cop mes els partits, dificultant el diàleg i el consens entre diferents grups ideològics.
- Interferència en processos electorals. Els actors polítics i estrangers poden fer servir les xarxes socials per manipular l’opinió pública, difondre propaganda i sembrar discòrdia. Els sistemes informàtics dels governs i partits polítics són cada cop més vulnerables als atacs cibernètics, cosa que pot comprometre la seguretat nacional i la integritat de les eleccions.
- Campanyes de desinformació. Aquestes campanyes poden soscavar la confiança en les institucions democràtiques i minar la legitimitat dels processos electorals.
- Violació de la privadesa. La recopilació massiva de dades personals a través de les xarxes socials planteja serioses preocupacions sobre la privadesa i pot ser utilitzada per a fins de vigilància i manipulació política.
- Dependència de les grans tecnològiques. Les grans empreses tecnològiques tenen un poder cada vegada més gran sobre la difusió de la informació i la configuració del debat públic. A més, hi ha el risc que aquestes empreses censurin o manipulin el contingut per afavorir interessos particulars.
Cal prendre mesures per aprofitar d’una banda el potencial d’aquestes eines, però també cal protegir les nostres democràcies. Per tant, és fonamental enfortir l’educació cívica per fomentar el pensament crític, el debat informat i el compromís ciutadà. En paral·lel cal regular les plataformes digitals, exigint que siguin transparents sobre com funcionen els seus algorismes i com influeixen els continguts en els usuaris, especialment els més joves. Les plataformes han de ser responsables dels seus continguts, especialment quan desinformen o difonen discursos d’odi, racistes o xenòfobs. D’altra banda, cal establir normes més estrictes per protegir la privadesa dels usuaris, fer que es compleixin i evitar la manipulació de dades amb fins polítics.
Aquestes mesures permetran modernitzar les institucions i adaptar-les a l’era digital, si s’hi inverteix i es capacita els funcionaris públics. Tot això, facilitarà la transparència tan necessària i demandada i la rendició de comptes a tots els nivells de govern, alhora que fomentarà la participació ciutadana en la presa de decisions a través d’eines digitals i plataformes de participació ciutadana. Aquests èxits a nivell nacional afavoriran la creació de normes internacionals per regular l’ús de les tecnologies digitals en l’àmbit polític i farà més fàcil la col·laboració internacional per combatre la desinformació i la cibercriminalitat.
En resum, enfortir la democràcia a l’era digital requereix un enfocament que combini educació, regulació jurídica i cooperació internacional. En abordar aquests desafiaments de manera proactiva, podem aprofitar el potencial de les tecnologies digitals per construir societats més justes, equitatives i democràtiques. En conclusió, l’ús excessiu de pantalles i xarxes socials planteja desafiaments sense precedents per a la democràcia.
És fonamental que els governs, les empreses tecnològiques i la societat civil treballin junts per trobar solucions i garantir que les tecnologies digitals s’utilitzin per enfortir les nostres democràcies i no debilitar-les. En aquest sentit, és bàsic desenvolupar eines i tecnologies que promoguin la democràcia, i és fonamental crear plataformes de verificació de fets i eines per a la participació ciutadana.
A Espanya, comptem amb almenys quatre agències de verificació que es dediquen a combatre la desinformació: i) Maldita.es; ii) Newtral, fundada per la periodista Ana Pastor; iii) EFE Verifica, és el departament de verificació de l’agència de notícies EFE i iv) Verificat, amb seu a Catalunya. Totes compten amb finançament públic, de fundacions privades i donacions dels ciutadans.
