El 17 d’octubre es commemora el Dia Internacional per l’Eradicació de la Pobresa. El va instituir l’ONU el 1992. Cada any, des d’aleshores, les organitzacions que lluiten contra aquesta xacra ens posen davant la cara la trista realitat de les nostres societats. Dijous passat, Oxfam Intermón ens va informar que el 13,7% dels espanyols que tenen feina viuen en situació de pobresa. Aquest percentatge puja fins el 29,5% en el cas de les persones migrants ocupades.
Oxfam Intermón proposa mesures urgents per afrontar una realitat que comporta que tenia feina no sigui garantia de sortir de la pobresa. Defensa que cal millorar la qualitat dels llocs de treball, oferir una protecció social més àmplia i reforçar el sistema de prestacions, “de manera que les famílies més vulnerables no quedin desprotegides”.
La solució de l’extrema dreta és una altra: fer fora els migrants. Els migrants pobres, s’entén.
La primera ministra italiana Giorgia Meloni, capdavantera d’aquesta línia política, ha apostat per enviar a Albània els migrants que arriben en pastera al seu país. Un jutge li ha parat els peus quan ja hi havia enviat el primer grup de 16 persones. El jutge ha demostrat tenir més cor que el govern italià. La justícia també va paralitzar fa uns mesos la voluntat del govern britànic d’enviar els migrants que feien nosa a Rwanda.
Estem davant d’un combat entre la solidaritat i l’egoïsme. És sabut que la solidaritat comporta costos. Acollir gent que arriba a països com el nostre fugint de la misèria, la fam, les guerres i la repressió, exigeix esforços socials. Que els percentatges de pobresa augmentin n’és una conseqüència innegable.
S’ha de saber combinar repartir la nostra riquesa entre més gent que ens en demana una porció i l’augment d’aquest pastís. Diu la llegenda que hi havia un lladre a l’Edat Mitjana que robava als rics per donar els seus béns i diners als pobres. Li deien Robin Hood. Ridley Scott li va dedicar una pel·lícula l’any 2010. Hood era un heroi que lluitava contra la tirania i les injustícies.
Ara, en comptes de Robin Hoods ens trobem amb personatges repartits per tot el món que diuen que als rics no se’ls toca i als pobres se’ls ha de mantenir enfrontats no amb els poderosos sinó amb els pobres que venen d’altres països. L’extrema dreta neix, creix i es desenvolupa en aquest fangar.
La regla de tres és ben senzilla: quan hi hagi menys rics hi haurà molts menys pobres. I això s’aconsegueix no amb les fletxes de Robin Hood sinó amb sistemes fiscals progressistes i una comunitat internacional més centrada en ajudar els països i la gent empobrida que en aixecar muralles per crear guetos de riquesa insolidària.
