Entre les funcions principals del Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC) hi ha “vetllar pels principis del pluralisme polític, social, religiós, cultural i de pensament”, “vetllar pel compliment de la legislació de protecció dels infants i els adolescents” i “garantir el compliment de les missions de servei públic assignades als mitjans públics”. Els membres del lobby d’humoristes que s’ha apoderat de TV3 i Catalunya Ràdio des de fa anys es permet el luxe de fer bromes i comentaris carregats d’odi i despectius contra Espanya, els partits i els polítics no independentistes i diversos col·lectius vulnerables conscients que el CAC no els sancionarà. La història del CAC està farcida de denúncies per aquestes sortides de to que perjudiquen la imatge de neutralitat dels mitjans públics de la Generalitat que han estat rebutjades o ignorades que aquest organisme.
L’últim episodi d’aquest tarannà del CAC s’ha produït arran de la petició que li va fer el secretari de Mitjans de Comunicació i Difusió del govern de la Generalitat, Carles Escolà, que revisés si un comentari de Joel Díaz, que treballa en diversos programes de Catalunya Ràdio i TV3, fent broma sobre la violació d’una filla de la líder d’Aliança Catalana, Sílvia Orriols, era compatible amb els valors de respecte i tolerància que cal exigir als mitjans de comunicació. Díaz va fer aquest comentari en una tertúlia del podcast La Sotana. El CAC no va considerar necessari fer pública la seva resposta i va decidir utilitzar el periodista del diari ARA, Àlex Gutiérrez, perquè publiqués que no veia “cap vulneració de la normativa audiovisual”. No va creure que calgués donar cap explicació del perquè d’aquesta conclusió ni si tots els membres del CAC estaven d’acord amb aquesta resposta.
Actualment el CAC està presidit per Xevi Xirgo, en representació de Junts per Catalunya, i el seu consell de govern el formen dos membres proposats per ERC –Laura Pinyol i Miquel Miralles– i un del PSC –Enric Casas. Fins el setembre hi havia una altra consellera socialista, Rosa Maria Molló, que va decidir deixar el càrrec i acceptar el de Defensora de l’Audiència a RTVE. Xirgo és autor d’una hagiografia de l’ex-president Carles Puigdemont, i un dels seus toms va aparèixer darrere Joel Díaz el dia que va participar en La Sotana que es va fer des del palau de Puigdemont a Waterloo. Difícil esperar equanimitat i control dels estirabots d’aquest lobby d’humoristes independentistes.
El CAC es va fer l’orni quan nombrosos catalans van denunciar el crit de “puta nit i bona Espanya” amb què Díaz obria cada nit el late night showZona Franca a TV3. Tampoc es va dignar recriminar Joel Díaz que es burlés de les víctimes de l’holocaust als camps d’extermini nazis o que també ho fessin Jair Domínguez i Peyu a Està passant, també a TV3. L’associació Amical de Mauthausen encara espera que es satisfaci la seva queixa per aquestes burles. Domínguez i Peyu també van riure molt el dia que al programa Bricoheroes, igualment emès per TV3, van dir que els feia il·lusió que la filla menor de la Reina els fes una mamada. El CAC no va entendre que això anés contra la legislació de protecció dels infants i els adolescents pel compliment de la qual se suposa que hauria de vetllar.
Col·lectius com els migrants àrabs o els membres de la comunitat gitana també han estat objectes de burla i menyspreu per part d’aquest grup d’humoristes, sense que el CAC es veiés en l’obligació de cridar-los l’atenció. L’experiència dels darrers anys demostra que els responsables del CAC consideren que la seva funció és vetllar per defensar els humoristes de TV3 i Catalunya Ràdio diguin el que diguin. La llibertat d’expressió o el silenci administratiu els emparen sempre, segons aquest organisme. Actuaria igual Xirgo si les bromes sobre violacions i mamades es referissin a les filles del seu idolatrat Puigdemont?
