El Tribunal Suprem ha obert una causa contra el fiscal general de l’Estat, Álvaro García Ortiz, per un delicte de revelació de secrets en el cas de la difusió de dades relatives a una investigació per delictes de frau fiscal i falsedat documental contra la parella de la presidenta de la Comunitat Madrid, Isabel Díaz Ayuso.
El tribunal també obre una causa contra la fiscal en cap provincial de Madrid, Pilar Rodríguez Fernández, pel suposat enviament per part seva al fiscal general de dades per a l’elaboració d’una nota de premsa. Tot i que no és aforada, la interlocutòria explica que els comportaments de tots dos guarden una connexió que impedeix la incoació de causes separades, difon l’ACN.
En la interlocutòria, el Suprem recull que, de l’exposició raonada enviada per l’instructor del Tribunal Superior de Justícia de Madrid (TSJM), així com de les querelles i denúncies presentades, es desprèn la imputació al fiscal general de l’Estat i a la fiscal en cap de la Fiscalia Provincial de Madrid d’un delicte de revelació de secrets, a conseqüència de la divulgació d’una nota informativa amb capçalera de la fiscalia provincial el 14 del març de 2024, en què es detallava la cronologia de les diligències penals d’investigació relatives a Alberto González Amador, parella d’Ayuso.
El tribunal precisa que la qüestió primordial és determinar si la conducta atribuïda pels querellants al fiscal general, i que es detalla en l’exposició raonada, és un delicte de revelació de secrets, que castiga l’autoritat o el funcionari públic que revelés secrets o informacions dels quals tingui coneixement per raó d’ofici o càrrec i que no hagin de ser divulgats.
Per unanimitat, el tribunal considera que concorre el primer element del tipus penal, l’existència d’autoritat o funcionari públic que té coneixement de secrets o informacions conegudes en l’exercici del seu càrrec, i que tenen caràcter reservat. A continuació, analitza el nucli del tipus que, segons assenyala la interlocutòria, ve constituït per la conducta de “revelar”, en el sentit de posar en coneixement d’un tercer de qualsevol manera una cosa que el tercer no coneixia ni estava legitimat per conèixer.
Quant al possible perjudici causat, la sala considera que, en aquest moment inicial de formació de la causa, resulta difícil de delimitar, però estima que “almenys indiciàriament, en aquest supòsit, sí que hi ha una càrrega de lesivitat que afecta el possible perjudici al dret de defensa” del particular investigat per Hisenda, a conseqüència de la revelació del correu existent entre el seu lletrat i el fiscal de Delictes Econòmics, afegeix la mateixa informació.
