El xoc entre l’expresident d’ERC, Oriol Junqueras, i l’encara secretària general del partit, Marta Rovira, va accelerar-se arran del pacte dels republicans amb el PSC per governar la Diputació de Barcelona, el 2023. Després de la davallada electoral de les eleccions municipals del maig i de les espanyoles del juliol, ERC havia de centrar-se en els pactes dels ens municipals i supramunicipals, i part de la direcció preferia no precipitar-se i esperar a tancar qualsevol entesa amb el PSC, tant als ajuntaments com a les diputacions.
El 25 de juliol de l’any passat, només dos dies després de les eleccions generals, ERC va anunciar que entrava a formar part del govern de la Diputació de Barcelona juntament amb PSC i Comuns. El possible acord ja sonava abans dels comicis del juliol, però des de Calàbria el negaven. No obstant això, després del 23-J, el pacte es va precipitar.
Precisament el 25 de juliol, en una reunió de l’executiva d’ERC, Junqueras, aleshores president del partit, va preguntar al vicesecretari general de Coordinació Interna, Oriol López, com estaven les converses amb el PSC. López -ara candidat de Junqueras a la secretaria general adjunta- va explicar que el pacte ja estava “tancat” davant la sorpresa de l’executiva, segons relaten a l’ACN fonts presents a la reunió. Junqueras, però, nega això rotundament i acusa Rovira de ser ella la responsable.
Aquest dilluns, Rovira va referir-se a l’assumpte i va apuntar a Junqueras: “El pacte de les Diputacions del 2023 em van fer patir molt, perquè es va escapar dels àmbits de decisió del partit. No s’explica en termes de governança i objectius”. I va continuar: “Sortíem d’una campanya de municipals on vam criticar durament els pactes sociovergents. I creia que havíem de ser molt més exigents o jugar a la geometria variable. Però se’m va escapar de les mans, crec que no va estar ben gestionat cap a altres forces polítiques amb qui vam negociar, ni es va explicar ni debatre prou internament”.
Junqueras, en canvi, assegura que ell no va tancar el pacte ni va precipitar la decisió sense un “debat previ” al si de la direcció, i que va ser Rovira qui va enllestir l’acord i qui, en una reunió, va afirmar que l’entesa amb el PSC “ja estava feta”.
El xoc de la tardor
L’altre episodi que va tensar Rovira i Junqueras és l’intent del llavors president d’ERC, la tardor del 2023, de ser el candidat a les eleccions al Parlament -quan s’havien de celebrar el 2025- en detriment del llavors president de la Generalitat, Pere Aragonès. L’encara líder del partit estava (com ara) inhabilitat per la condemna del Tribunal Suprem, però va posar damunt la taula l’opció d’encapçalar la llista d’ERC. Aleshores ERC i PSOE tancaven el pacte per la llei d’amnistia, i Junqueras es va reunir amb Rovira i Aragonès a Ginebra.
La secretària general, que ja feia mesos que intuïa les intencions de Junqueras, li va recordar que, d’una banda, segurament encara no se li hauria aplicat l’amnistia, i, de l’altra, que no podia ser que el candidat d’ERC no fos el president de la Generalitat, ja que s’entendria com una esmena a la totalitat a l’obra del govern d’Aragonès. El xoc era tan gran que fins i tot es va posar damunt la taula l’opció de prendre la temperatura entre la militància amb un congrés extraordinari, per constatar si les bases preferien Junqueras o bé Aragonès, una opció que es va acabar descartant.
Junqueras nega aquests fets, tot i que diverses fonts del seu entorn insisteixen que era “natural” que el líder del partit fos el candidat a les eleccions, perquè estava més ben valorat que Aragonès.
