El drama econòmic que suposa encaixar unes pèrdues de 91 milions a hores d’ara del mandat de Joan Laporta, juntament amb l’amenaça d’un increment de 208 milions més, conseqüència de l’excepció plantejada per l’auditor derivada de l’operació fatal de Barça Studios, continua portant el segell inequívocament estúpid de l’exvicepresident Eduard Romeu, personatge clau en l’empobriment del club des de la seva arribada a càrrec el març del 2021.
Romeu, igualment responsable, com la resta de la junta -o potser, fins i tot, més-, de la patacada monstruosa i negativa que suposa haver-li donat una dentada de 141 milions al balanç de l’exercici 2023-24, ha establert en els seus tres anys com a directiu un rècord absolut de catàstrofes econòmiques i financeres directament vinculades a la seva capacitat per embullar els comptes, a més d’haver impulsat, de la mà de Ferran Reverter, la baixa de Messi sota el pelegrí i inexpert argument que el seu salari estava fora de l’abast de la junta en el moment del seu desembarcament com a directiu.
Com és sabut, Romeu va comprar el càrrec de vicepresident amb els diners d’un altre, el del seu cap en Audax, José Elías, que va avalar fins on no arribaven ni Laporta ni els seus directius del nucli dur, de classe mitjana baixa des del punt de vista empresarial o directament assalariats, alguns d’ells amb massa ínfules.
Això de jugar als negocis amb un excés de frivolitat, temeritat i imprudència amb el patrimoni i els recursos de tercers ho va descobrir José Elías a temps de salvar el seu hòlding quan va acomiadar a Eduard Romeu fa ja gairebé un any. Els socis del Barça no han tingut, per desgràcia, la mateixa sort, perquè precisament la seva covarda dimissió al capdavant de l’àrea econòmica del Barça es va produir després de saber que Grant Thornton, l’auditor, havia descobert que la venda de Barça Studios no era més que una faula, pura economia especulativa, i plantejava una reversió de gairebé 400 milions d’uns diners fantasma i imaginaris que s’havien inventat entre ell i un president com Laporta, incapaç de comprendre els principis més bàsics de l’economia, però al qual li va venir molt bé això d’engreixar salvatgement i sense mesura les pèrdues de l’exercici 2020-21, fins a 481 milions, per demonitzar l’herència de Josep Maria Bartomeu i així justificar la baixa de Messi.
Aquella terrible decisió va ser l’origen de tots els mals. No va ser casual que Laporta i Romeu, havent sumit al club en el pou més profund de la història per culpa d’aquest dèficit artificialment inflat, lluny d’escometre un pla d’ajust, estalvi i de viabilitat, tots dos reaccionessin intentar gastar el màxim de diners possibles en fitxatges, raó per la qual es van activar les primeres palanques, una per la venda dels drets de la Lliga (10%) per 200 milions i la següent pel 15% per 400 milions, 600 milions en total per compensar amb aquest benefici net els 481 milions ximplement tirats per la borda un any abans.
LaLiga, no obstant això, li va admetre la de 200 milions a favor del seu marge salarial, però immediatament va posar fi a aquesta bogeria per impedir que, per mimetisme i per la temptació de cometre el mateix pecat d’avarícia, la resta dels clubs i el mateix FC Barcelona acabessin venent més ingressos de futur per a comprar jugadors. De manera que Javier Tebas li va permetre la segona venda dels drets de la Lliga (un 15% més per 25 anys per 400 milions) a efectes comptables i de balanç, en cap cas per a augmentar el joc net financer més enllà del 5%.
El problema va ser que, aleshores, Laporta ja s’havia extralimitat i comprat els drets de Lewandowski, Raphinha i Koundé per gairebé 200 milions que no tenia, posant greument en risc la inscripció d’una plantilla amb set cares noves aquella temporada amb les afegides de Bellerin, Kessié, Marcos Alonso i Pablo Torres.
La palanca de Barça Studios, per tractar-se d’un negoci no recurrent ni associat a l’explotació directa de l’activitat futbolística, era la solució cent per cent perfecta que va haver d’activar aquest tàndem Laporta – Romeu perquè aquesta venda sí que injectava directament diners en el marge salarial. La solució perfecta, si de veritat Barça Studios hagués valgut els 408 milions registrats en la comptabilitat blaugrana, si fos cert que els primers inversors estaven realment interessats en el negoci (Orpheus Media i Socios.com), i si els incauts inversors americans s’haguessin jugat 1.000 milions de dòlars a capitalitzar la sortida a borsa d’una societat inerme absolutament des del punt de vista comercial.
Avui, Eduard Romeu reconeix que l’operació tenia molt d'”imaginació” i bastant menys de solidesa i de negoci. “Era una aposta i una ajuda alhora, no ho nego. Però això no està penat. I van arriscar els seus diners. No va ser un préstec. Si la cosa no hagués anat com havia d’anar s’hauria anat a l’aigua. En aquell moment necessitàvem guanyar temps. No ens permetien obtenir joc net i havíem de fer alguna cosa”, acaba de manifestar a la Cadena SER. Per tant, va ser un truc premeditat, consistent a aconseguir que els dos primers inversors aparentessin comprar el 49% per 200 milions, quan en realitat l’acord era que posaven 10 milions cadascun sense més compromís que l’assumit per part de Laporta de retornar-los-hi quan trobessin un inversor de veritat.
L’expressió “necessitàvem guanyar temps” és prou explícita i eloqüent sobre aquest il·lusori ingrés de 408 milions amb el qual distreure a LaLiga i entabanar a l’auditor amb un negoci sense futur i amb una capitalització que segueix sense atreure a ningú. Una burla sobre la qual Eduard Romeu continua fent escarn amb un cinisme que posa els pèls de punta. Sobre l’excepció de Grant Thornton, prou important per entomar-la seriosament, l’exvicepresident sembla fotre-se’n: “L’auditor no diu que no valgui res, diu que no ha tingut elements per a poder-ho valorar. S’ha de presentar un pla de negoci nou. A partir d’aquí es podrà fer una nova valoració i sabrem si estem en els números correctes. Per requeriment de l’auditor, ja s’ha fet un primer exercici de prudència, depreciar o aprovisionar els imports pendents de cobrament”.
El que l’auditoria diu explícitament és que la directiva no ha respost a la seva amable invitació a presentar una estimació voluntària a la baixa ni des del club se li ha presentat un pla de negoci que pogués atenuar el criteri de l’auditor basat principalment en el fet que tant les previsions d’inversió com el desenvolupament de l’activitat no s’han complert mai dos anys després de repetir les mateixes promeses finalment infringides.
Romeu, capaç de mentir sense parpellejar, com ja ha demostrat en els seus tres anys en el Barça, sosté satisfet que “l’objectiu era parar el desguàs, tapar el forat, i això s’ha fet. Anàvem perdent 200 milions i hem continuat perdent 200 milions. Ara ho hem redreçat, hem neutralitzat el cop gràcies al pla de viabilitat que s’ha fet”. Dues afirmacions que les seves pròpies actuacions desmenteixen, perquè sense els ingressos fantasma de Barça Studios aquesta fissura de pèrdues ordinàries augmenta de 200 a 300 milions per exercici i si s’ha aplicat un pla de viabilitat ha estat a partir que LaLiga, vist el batibull i la falta rigor de la junta de Laporta, li va imposar aquest pla des de l’abril del 2022, prohibint-li gastar un sol euro de més en cadascuna de les partides inicialment cobertes pels ingressos assegurats. D’aquí ve que, cada estiu, des de llavors, la junta hagi hagut d’avalar perquè no ha estat capaç de contenir-se i perquè si se’n surt i descarrila la conseqüència directa és la de quedar-se fora de la Lliga.
LaLiga, amb tot, es va creure l’operació de Barça Studios en el seu moment i després no ha tingut una altra alternativa que exigir-li omplir aquest buit amb altres ingressos com la venda o regal de jugadors, patrocinis alternatius com el de Armarak i la reversió de provisions. I, així i tot, Laporta ha suat tinta per a inscriure a penes a 22 futbolistes dels 25 possibles, tres d’ells provisionalment i de rebot gràcies a les lesions d’Araujo, Christensen i Ter Stegen.
Quan Eduard Romeu parla d’una economia redreçada no deu referir-se per descomptat ni a la del Barça ni a la de Audax quan estava sota la seva tutela. Potser es refereix a la seva pròpia economia?
