Una promesa repetidament incomplerta acaba sent més una mentida que qualsevol altra cosa, si bé no sembla que, en el cas de la premsa blaugrana, temorosa i servil amb el laportisme, estigui disposada a considerar si més no la possibilitat que la junta de JoanLaporta hagi tornat a manipular-la mitjançant una onada de filtracions en matèria econòmica i financera amb el doble objectiu de desactivar els resultats de l’exercici 2023-24, fins a fer desaparèixer aquestes pèrdues dramàtiques de 91 milions, i de generar, d’altra banda, una atmosfera prèvia a l’assemblea del dia 19 favorable a l’aprovació dels comptes, malgrat l’advertiment de l’auditor, Grant Thornton, que no han estat correctament formulats.
És la forma de contraatacar, per part de la junta de Laporta, davant un creixent formiguer de malestar i de denúncia en alguns sectors barcelonistes per les males notícies associades als resultats de la temporada passada, no sols per aquest dèficit que s’ha intentat ocultar als socis amb tots els trucs possibles, sinó especialment per la revelació gairebé clandestina d’una excepció de l’auditor per la negativa de la junta a depreciar Bridgeburg Invest (Barça Vision) a la vista del fracàs estrepitós d’una aventura empresarial sense cap futur.
Els comptes de la temporada tancada, en el cas d’aplicar-se aquesta desvaloració que podria ser pel total dels 208 milions contemplats en la comptabilitat del club pel valor del 53% de la societat, aguditzaria la crisi financera que ara mateix ja ha posat a la directiva en una situació crítica.
Per a evitar que els socis li tombin els comptes i davant l’amenaça que les columnes d’opinió del cap de setmana se centressin en aquest espinós assumpte, veritablement problemàtic en vigílies de l’assemblea, la junta va organitzar divendres passat un desdejuni amb diferents mitjans clau del panorama mediàtic blaugrana per a oferir-los dades, perspectives i informacions específiques i, per descomptat, interessades sobre l’excel·lència del tancament de l’exercici 2023-24 i les atractives expectatives de l’actual temporada 2024-25.
Mancant un vicepresident econòmic, un CEO o un executiu de pes i de confiança de Laporta, va ser el tresorer, Ferran Olivé, l’encarregat d’evangelitzar als periodistes en aquest cafè amb croissants d’on van sortir els mateixos titulars en les principals capçaleres, ràdios i digitals en la línia d’aquest discurs oficialista de Ferran Olivé que ja havia avançat en declaracions a la web del club dies enrere.
“Ara ja tenim velocitat de creuer. Ens ha costat pràcticament tres anys. Tenir un resultat ordinari positiu és tremendament difícil en una empresa, si es té en compte d’on veníem i on estem. Ens trobem la tempesta perfecta en l’àmbit econòmic. Hi havia un compte de resultats negatiu, una tresoreria en la qual el club no podia fer front als pagaments del mes següent i teníem un patrimoni negatiu per sobre dels 450 milions”, va ser el seu missatge, com és habitual per part d’aquesta junta, intoxicador i manipulat, perquè no va admetre ni va comentar els resultats reals de 91 milions de pèrdues ni tampoc va fer referència a l’excepció de l’auditor en el sentit que les pèrdues haurien d’haver estat encara majors per la mateixa causa del daltabaix de Barça Studios.
En la sessió del divendres, on es tractava de teledirigir als mitjans, Ferran Olivé no va fer cap al·lusió a aquesta cruïlla tan extraordinàriament delicada, perquè la llei exigeix presentar als socis un informe d’auditoria lliure d’excepcions. Al contrari, la va defugir, gairebé com un error i una apreciació interessada de Grant Thornton, aparcant qualsevol pregunta sobre el tema amb l’anunci que “després d’assumir Aramark 25 dels 40 milions que devia Libero per a la 2023-24, el club és optimista per a arribar a acords que ajudarien a més a millorar el fair play de LaLiga abans de cap d’any i mantenir inscrits a Olmo i Pau Víctor. Alguns sponsors actuals del Barça poden sumar-se al nou pla per a desenvolupar una línia de negoci que, a més, generarien ingressos extraordinaris no contemplats en el pressupost 2024-25″.
Els titulars de les últimes hores han repetit i amplificat exactament el discurs d’Olivé, que continua sent el mateix argument exposat i pesadament repetit per la junta, Laporta inclòs, des que fa dos anys i mig van promoure aquesta palanca de Barça Studios en la qual, demostradament, no confia ningú que no hagi estat mig obligat a posar diners, com han fet Orpheus Media i Socios.com, gairebé com un favor puntual i amb el compromís que les accions adquirides li fossin ràpidament recomprades. S’han donat dos casos, els de Orpheus Media (Mediapro) i Aramark, que han obtingut en paral·lel contractes, com el del Museu del Barça i la restauració del futur Espai Barça, en maniobres de la directiva sospitoses i poc convincents als ulls de l’auditor, que s’ha negat a realitzar un altre acte de fe per tercer any consecutiu perquè ni la facturació ni les inversions en Barça Vision revelen el menor indici de vida comercial més enllà dels contes fantasiosos de la junta blaugrana.
L’altra ‘bomba’ deixada anar per Ferran Olivé s’ha referit a l’increment de 72 milions en la partida dels ingressos comercials, de 374 a 446 milions, calculats pel rècord previst de BLM, gràcies a la nova via del comerç electrònic i de nous contractes de patrocini que, com ho ha explicat la premsa després d’aquest off the record, inclouria l’augment del nou contracte amb Nike, aquest que també es ve signant des de fa mesos i que s’ha convertit en la gran esperança laportista per a reparar el desastre de Barça Studios, un saldo negatiu i pendent que no fa més que augmentar el seu impacte en l’afeblida estructura d’ingressos.
Explicat com ho ha fet el servil periodisme adoctrinat per Ferran Olivé pot arribar a sonar com a música celestial i a excel·lents notícies per a la recuperació econòmica si no fos perquè al final d’aquesta cataracta d’ingressos el benefici previst no passa dels 5 milions, un resultat realment escàs enfront de la urgent necessitat de remuntar el patrimoni net negatiu després del tancament de l’exercici anterior, de 91 milions, que podria ascendir a gairebé 300 si s’apliqués el criteri de l’auditor.
Dit d’una altra manera, encara que arribin els diners de Nike, tan esperats, en les condicions i magnitud filtrats per Ferran Olivé, si és a canvi d’ampliar el lligam i l’explotació fins a 2038, el presumpte millor contracte de patrocini de la història no haurà servit de molt, més aviat de res, només per a pal·liar la potinera i perversa gestió de Laporta, que avui dia va camí de la trentena de fitxatges -origen únic i principal de l’estratosfèrica acumulació de palanques que només han provocat un greu empobriment i un endeutament irrevocables- mentre l’equip va líder gràcies a la Masia que li va deixar Josep Maria Bartomeu.
