Deia Leonardo da Vinci que “el treball ben planejat és treball mig fet”. Així, sembla que el president Salvador Illa té la feina mig feta. D’ençà que va ser elegit cap de l’executiu català ha planejat bastant, entre altres: la recuperació el pla de barris, la construcció d’infraestructures per a l’abastament d’aigua per la sequera, l’impuls per a l’ampliació de l’aeroport del Prat, la creació d’un comitè d’experts per reformar el sistema de salut, l’increment de 400 places del nombre de Mossos d’Esquadra o la construcció de 50.000 pisos públics i 1.100 milions anuals en polítiques d’habitatge. Encara és aviat per saber si les planificacions arribaran a bon port, de moment només són això, planificacions.
L’acusava fa uns dies l’expresident Carles Puigdemont de convertir el Govern de la Generalitat “en una gestoria d’encefalograma pla”. I segurament té raó, Illa no és aquella mena de polític eloqüent, messiànic i bugader, capaç de vendre arena al desert, com segurament és el mateix Puigdemont. El to del socialista és més aviat gris, pusil·lànime, poc donat a l’èpica a què estàvem tan acostumats, i cansats. Ergo, l’encerta Puigdemont amb la comparativa de la gestoria. El que potser no encerta és, si volia amb el comentari, destacar un aspecte crític del nou govern.
S’hauria de preguntar Puigdemont si els catalans, que, recordem-ho, van votar més a Illa que a Puigdemont en les darreres eleccions catalanes, volien més un gestor que un polític fabulós -de faula. Igual, després de comprar durant anys un relat més homèric, legítim, però fins ara infructuós, ara els venia més de gust un període de tocar de peus a terra, i de mirar de resoldre temes més mundans com la sequera, o la falta d’un habitatge digne, o la salut, o la seguretat… El que en política vindrien a dir alternança.
En aquesta hipotètica gestoria que seria el Govern de la Generalitat imaginada per Puigdemont, a vegades ve de gust un bon gestor, falta saber si Illa ho serà, com a vegades pot convenir un bon comercial, que seria més el rol de l’expresident. Un altre expresident, Artur Mas, a qui també van acusar de gestor quan va substituir Jordi Pujol, deia d’Illa, després de visitar-lo a Palau, que té el gen convergent, pel “tarannà que intenta ser positiu i constructiu”, i que al seu Govern va tenir gent com ell que venia del PSC. En què quedem? Gestor o convergent? De fet, i ben mirat, deuen ser compatibles ambdues circumstàncies… O no?
