Al marge de Carles Puigdemont i Toni Comín, l’altre gran grup de no amnistiats són els integrants de l’escamot de CDR que preparava atemptats i que va ser desarticulat per la Guàrdia Civil el setembre del 2019, en el que es va conèixer com a operació Judes. D’aquí que a aquest escamot, d’una dotzena de persones, se’l conegui com a escamot Judes. Aquest grup d’activistes havien comprat productes químics i havien aconseguit fabricar explosius en dos laboratoris clandestins que tenien.
Van ser trobats en poder seu manuals sobre la fabricació d’explosius i un llistat de futurs objectius. També tenien un llistat d’“enemics” que incloïen polítics i agents dels Mossos. En les seves reunions utilitzaven estrictes mesures de seguretat (no hi anaven amb telèfon mòbil, per exemple, per evitar que poguessin ser espiats o triangulats), però la Guàrdia Civil va aconseguir gravar tant aquestes reunions com les proves de l’explosiu que havien aconseguit sintetitzar. Al final, tantes mesures de seguretat no els van servir de res.
Un acte de l’Audiència Nacional que porta data d’aquest mes de setembre planteja al TJUE nou preguntes sobre com ha d’interpretar les directives comunitàries en l’aplicació de la llei d’amnistia als acusats, tenint en compte que els delictes de què se’ls acusa són els de pertinença a organització terrorista, tinença, dipòsit i fabricació de substàncies o aparells explosius i inflamables de caràcter terrorista i estralls de caràcter terrorista en grau de temptativa.
Els advocats defensors de l’escamot han exposat múltiples raons per evitar que sigui el TJUE el que es pronunciï, contràriament al que pregonaven fa uns anys. De fet, un dels lletrats diu que “no és procedent plantejar una qüestió prejudicial perquè se sol·licita amb això al TJUE que interpreti una Llei Orgànica nacional, quan és ben sabut que aquestes qüestions prejudicials només es poden donar per interpretar el dret en la UE”. També al·ludeixen al fet que el TJUE avala que els estats membres promulguin lleis d’amnistia o que el terrorisme no està ben definit en les directives comunitàries.
Una de les defenses exposa que el TJUE ja ha validat “que una amnistia pugui extingir la responsabilitat penal, sigui quina sigui la gravetat dels fets i el motiu que es persegueixi amb l’amnistia”. Un altre dels defensors afirma que “dels escrits d’acusació, es conclou que no estem davant fets que puguin ser qualificats de terroristes (perquè la seva naturalesa o context intimidin greument una població, obliguin els poders públics o una organització internacional a realitzar un acte o a abstenir-se de fer-ho)”. Fins i tot que “no s’han produït de manera intencionada greus violacions de drets humans, ja que no hi ha cap víctima, ni cap perjudici, ni físic ni econòmic”. Un dels lletrats també argüeix que “les directives no poden ser invocades per un Estat membre contra un particular”.
En l’escrit de l’Audiència Nacional, no obstant, es qualifiquen els fets de terrorisme: “Els actes terroristes constitueixen una de les violacions més greus dels valors universals de la dignitat humana, la llibertat, la igualtat i la solidaritat, i el gaudi dels drets humans i de les llibertats fonamentals, en els quals es basa la Unió. També representen un dels atacs més greus contra la democràcia i l’estat de dret, principis que són comuns als estats membres”, diu l’acte, referint-se a la directiva sobre la lluita contra el terrorisme. També recull que la llei d’amnistia al·ludeix específicament al fet que els delictes de terrorisme no poden acollir-s’hi. A la vista d’aquests raonaments, l’escamot Judes sembla que ho té difícil per esquivar el judici a l’Audiència Nacional.
