Un petit poble mexicà prop de la frontera amb els Estats Units és assetjat per una banda de malfactors, que roben als pagesos el fruit de les seves collites. Els habitants del poble decideixen demanar ajuda a set pistolers professionals nord-americans. Aquest és l’argument del mític western Els set magnífics (1960), un clàssic del gènere dirigit per John Sturges i remake de Els set samurais d’Akira Kurosawa, amb Yul Brynner, Steve McQueen, Charles Bronson, James Coburn, Horst Buchholz, Robert Vaughn i Brad Dexter en els papers de magnífics.
Com si es tractés d’un western modern, els set diputats de Junts al Congrés, Míriam Nogueras, Pilar Calvo, Josep Pagès, Marta Madrenas, Isidre Gavin, Josep Maria Cruset i Josep Maria Cervera, semblen emular els magnífics pistolers del gran Sturges. En el subtítol de la mítica pel·lícula es podia llegir: “Van lluitar com set-cents”. Els set magnífics de Junts lluiten contra 343, la resta de diputats del Congrés. La seva lluita recorda també una altra mítica pel·lícula, aquesta dels anys cinquanta, Sol davant el perill (1952), dirigida en aquest cas per Fred Zinnemann i interpretada per Gary Cooper i Grace Kelly.
Els magnífics de Junts l’altre dia van disparar a traïció contra els llogaters, i dic a traïció perquè havien promès que s’abstindrien. Sigui per raons tàctiques, o les que siguin, els de Nogueras van decidir en temps de descompte imposar la força que els dona un dels pocs poders que els resta, el dels set diputats a Madrid, i van votar que no a una proposició de llei promoguda pel Sindicat de Llogateres i el Sindicato de Inquilinos amb l’objectiu de regular els lloguers de temporada. Mataven així una idea que buscava resoldre la delicada situació dels habitatges en aquest país i la tragèdia dels qui busquen pisos de lloguers -cap dels magnífics, presumiblement.
A Junts, capficats d’ençà que van deixar de ser convergents en la legítima idea de la independència, els falla el mentrestant. Mentrestant no culminen el seu principal, sinó únic, anhel, la independència, què hem de fer? La gent, independentista o no, vivim atrapats en el mentrestant que ells ignoren. Independència, d’acord, però mentrestant els joves, per exemple, no poden llogar un pis. Està molt bé que Junts faci valer la seva força a Madrid, que usi els seus magnífics per mirar d’avençar en els seus objectius, però no s’hi val a tot, i jugar amb temes tan delicats com l’habitatge no sembla la millor de les idees. Ves que la seva dèria per debilitar el govern de Pedro Sánchez no els acabi debilitant a ells mateixos… Cooper, a Sol davant el perill, deia: “Un home ha de fer el que ha de fer”. Doncs això, a veure si els set magnífics de Junts encerten el que han de fer…
