El tancament definitiu de l’exercici 2023-24 no ha defraudat les expectatives dels qui, des de fa mesos, segurament massa, conjecturaven un conflicte aspre entre JoanLaporta i l’auditor a l’hora de reflectir en el balanç la desvaloració de Barça Studios (Barça Vision) un any després que, en la presentació dels resultats de l’anterior curs, el president li hagués colat un gol per tota l’esquadra. Ho va fer mitjançant maniobres que, amb el pas dels mesos, han deixat en una posició més que ridícula i compromesa a GrantThornton, la companyia que fa dos anys va haver de tapar urgentment la fugida d’Ernst & Young, precisament en l’origen d’aquest trastejat i ruïnós escàndol financer de la venda de Barça Studios pel qual sagna l’economia blaugrana sense remei.
L’últim i vergonyós episodi, tres mesos després del tancament formal de la temporada -el 30 de juny passat- i a quatre dies del límit per a l’aprovació dels comptes, la directiva va haver d’excusar-se en què l’auditor li ha demanat quatre dies més de temps, fins al dilluns, per a acabar d’afinar-les. Aquesta pròrroga final i extrema només pot explicar-se amb què les parts continuen enfrontades i oposades en la formulació d’uns resultats que, en qualsevol cas, seran objecte de polèmica quan finalment es facin públics.
D’una banda, Laporta ha vingut pregonant i presumint des de juny d’haver ingressat més diners dels que s’han gastat per primera vegada en sis anys, això sí, “en el negoci ordinari”, un concepte que a la força ha afegit al seu discurs en previsió que aquesta obra mestra de l’engany i la farsa comptable de Barça Studios li donés una bufetada de centenars de milions de pèrdues.
Si cal esperar a dilluns és perquè dijous, en la reunió ordinària de la junta corresponent al mes de setembre, els estats financers no li agradaven a Laporta perquè mostraven aquest descosit que ja va ser advertit per l’exdirectiu del Barça Evarist Murtra públicament, fa mesos, en un article on, a més de relatar la precarietat del club producte de la gestió de Laporta, desafiava el seu vicepresident econòmic, EduardRomeu, jugant-se un cafè, al fet que l’auditor no tindria un altre remei que transformar en pèrdues bona part dels 408 milions del valor comptable atribuït a la companyia creada en el seu moment per a aquesta operació, Bridgeburg Invest. Abans d’acceptar aquesta aposta, Eduard Romeu va optar per dimitir del seu càrrec significativament.
Fins al dilluns es lliurarà, per tant, aquesta tempestuosa batalla final entre la necessitat cada vegada més urgent de Laporta de dissimular el frau de Barça Studios -torcebraç l’anomena Víctor Font, sense pudor- i l’obligació professional de l’auditor de no tornar a ser el ximple de la pel·lícula per tercer any consecutiu.
Grant Thornton, que ara sí que es juga el prestigi internacional que intentava guanyar com a l’auditor triat per al control dels comptes del FC Barcelona, només té enguany tres possibles alternatives. Una seria la de confabular-se amb el seu client i mirar cap a un altre costat com si res, confiant que les promeses del president es compleixin per primera vegada en la història. La segona, contràriament, dependria d’aplicar el mínim rigor tècnic i restar a aquests 408 milions en llibres de Bridgeburg Invest l’import de les inversions fallides fins ara, de 90 milions, i el càlcul proporcional de la pèrdua del valor d’equivalència donat l’any passat pel 51% de la propietat del Barça, de 208 milions. Una tercera via es quedaria a mig camí si l’auditor considera intocables aquestes xifres perquè així ho creu Laporta, encara que deixant constància d’una excepció per part de l’auditor que li estaria ensenyant al món l’esborrall comès per Laporta i el parany comptable de donar-se ingressos falsos sense conseqüències en el resultat de l’exercici.
El problema per a Grant Thornton radica en el fet que aquest muntatge comptable de Laporta, inclosos la renúncia a aquest altre parany i el fracàs monumental de la seva cotització al Nasdaq; els impagaments reiterats de Libero; el desistiment legal d’aquesta reclamació contra el fons alemany; els incompliments d’Orpheus Media i de Socios.com; la forçada i mafiosa entrada accionarial d’Aramark i la confessió del mateix Javier Tebas que també a LaLiga li van ficar un gol amb la palanca de Barça Studios, ha estat retransmès pels mitjans, de manera que ara mateix el gremi d’auditors internacional té posat el focus en la seva actuació i en si és capaç de posar en el seu lloc a Laporta.
Ara, a diferència de fa dos anys, té el vent mediàtic en contra seva, perquè l’estiu del 2022, quan LaLiga va tancar a Laporta la via descontrolada de les palanques a canvi d’ingressos futurs, com el 25% dels drets de televisió de la Lliga per 25 anys, la firma britànica Grant Thornton International va acceptar la de Barça Studios que havia rebutjat de pla Ernst & Young, l’anterior auditor, motiu pel qual va decidir no continuar treballant pel Barça. Aquell ja va ser un acte de fe extrem, al límit, per part d’un auditor que per aconseguir aquest contracte va empatitzar desmesuradament amb els desitjos del president.
Atrapat en les seves gargamelles, l’estiu passat va haver de portar encara més enllà de la ficció i de la imaginació l’exigència de Laporta de mantenir els 200 milions consolidats de la venda de Barça Studios el 2022, malgrat l’impagament dels 60 milions del primer termini (15 de juny del 2022) que va suplir amb aquest acord amb Libero (40 milions) i Nipa Capital (20 milions) que havien d’aportar-los abans del 31 de desembre passat. Mai van arribar els 40 milions de Libero ni tampoc els 60 milions del segon termini vençut a 15 de juny d’enguany amb la més que fundada sospita que el tercer, previst per al 15 de juny del 2025, tampoc es completarà.
Laporta li ha ofert aquesta vegada més promeses: 10 milions dels 25 milions aportats per Aramarak -15 dels quals han servit només perquè Orpheus Media i Socios.com puguin desprendre’s de les seves accions i recuperar la seva inversió en un negoci que va néixer mort- i un altre pla de negoci que no es creu ningú i molt menys Nike -com és notori- per més que el president vagi filtrant que Nike i Spotify acabaran invertint una milionada en Barça Vision, que no ha facturat ni un sol euro en dos anys.
Per a major vergonya de Grant Thornton, la junta de Laporta ha dit als seus socis, a través de la premsa, que l’auditor li ha demanat més temps, fins al dilluns, per a acabar de tancar els comptes, tres mesos després del tancament de la temporada. Caldrà veure si aguanta aquest altre greuge i aquesta nova humiliació pública.
Dilluns vinent també podria donar-se un quart escenari, el de la irrupció d’un nou auditor si al final Grant Thornton no vol saber res més de Laporta ni dels seus tripijocs i una altra companyia s’avé, com va fer ella en el seu moment, a ocultar la realitat financera i econòmica del FC Barcelona. Passi el que passi, serà un mal final per aquesta altra pel·lícula de terror.
