El Govern d’Espanya desclassificarà els informes del Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI) sobre els atemptats jihadistes del 17 d’agost del 2017 a Barcelona i Cambrils. Segons han afirmat aquest dimecres fonts de l’executiu central, no hi ha res a amagar pel que fa als serveis d’intel·ligència.
L’oferiment arriba després que aquesta setmana s’hagi reactivat la comissió d’investigació del Congrés dels Diputats sobre aquest assumpte. De fet, aquest dijous hi haurà una reunió on, previsiblement, s’aprovarà el seu pla de treball. El grup, impulsat per Junts, té per objectiu a saber “la veritat i les implicacions” dels atemptats de Barcelona i Cambrils i els postconvergents ja han mostrat interès a saber, per exemple, la relació entre el CNI i Abdelbaki Es Satti, imam de Ripoll (Ripollès).
Tal com consta al pla d’actuació de la comissió, cal demanar al conjunt de les administracions públiques, autoritats i funcionaris tots els documents, informes, antecedents o dades que siguin necessaris per investigar, aclarir i analitzar el que va passar en aquell cop terrorista on va morir setze persones. Des del Congrés també hi ha la intenció d’obrir una fase de compareixences que s’elaborarà i aprovarà pròximament.
Pel que fa als càrrecs vinculats al CNI hi ha dos escenaris possibles. Si s’opta per aplicar la llei que regula els serveis d’intel·ligència, haurien d’explicar-se davant la comissió de secrets oficials, que es fa a porta tancada. Si, per contra, el Consell de Ministres desclassifica la informació reservada o secreta que hi pugui haver en relació amb els atemptats, els membres del centre compareixeran davant la comissió dels atemptats, que és pública.
Un altre dels punts rellevants és la durada de la comissió. Acordada entre Junts i PSOE en el marc de l’elecció de la socialista Francina Armengol com a presidenta del Congrés, possiblement s’haurà d’allargar, ja que caduca al cap de sis mesos de posar-se en marxa i aquest termini que es complirà pròximament. Pel que fa als documents sol·licitats, el PSOE i els seus socis han pactat reclamar la desclassificació de la informació “reservada o secreta” que pugui existir en relació amb els atemptats.
En aquesta carpeta, es demanarà informació per part del CNI sobre el registre de visites a Es Satty a la presó de Castelló per part dels membres dels serveis secrets, així com la transcripció de les entrevistes mantingudes. Des de la comissió també es vol conèixer la informació existent sobre el permís de residència de llarga durada de l’imam i el seu procés de gestió.
Pel que fa als atemptats en si, es demana si hi va haver alguna circular a escala policial advertint de l’aplicació del reglament europeu sobre precursors d’explosius, així com el sumari amb vídeos i proves de veu dels testimonis. També es volen les proves documentals de la furgoneta blanca que es va trobar al carrer Sant Pere, de Sant Carles de la Ràpita, dies després de l’explosió a Alcanar, propietat d’Abdelbaki Es Satty, i que hi ha al dipòsit dels Mossos d’Esquadra a Terrassa.
