No pocs periodistes van afirmar rotundament convençuts, fa un any i mig, que Limak treballava sota l’enorme pressió de ser penalitzada amb un milió d’euros per cada dia de retard en la reobertura del Spotify Camp Nou. Sobre aquesta amenaça real, pronosticable i d’absoluta actualitat no han tornat a parlar-ne ni a refrescar la notícia i la memòria dels barcelonistes amb allò de “com va avançar RAC1…”, per citar només un dels mitjans que van fer bandera d’aquesta exclusiva que, en el seu moment, va servir per a tancar el primer debat i les incipients especulacions sobre si, realment, la constructora turca estava en condicions de lliurar l’obra a temps de celebrar en l’estadi la cerimònia d’obertura del 125è Aniversari del FC Barcelona.
Anteriorment, i això és irrebatible, la junta de Joan Laporta s’havia omplert la boca amb aquesta promesa i el compromís irrenunciable de retrobar-se amb els socis a l’estadi el 29 de novembre de 2024, evidències que l’hemeroteca pot referendar afegint que l’adjudicació de les obres a Limak es va basar sobretot en el fet que era l’única de les UTE licitadores que assegurava l’estricte compliment dels terminis exigits -també a un menor cost segons va afirmar el president-, sobre aquesta data històrica. El gener de 2023, quan van sorgir els dubtes sobre aquest tema, RAC1 va informar de l’enorme risc que assumia Limak si es demorava en l’execució de la reforma del Camp Nou: “Segons ha pogut saber RAC1– es va difondre insistentment aquells dies-, l’empresa turca Limak tindrà una penalització milionària si no acaba la primera part de les obres el novembre del 2024″. Després del titular, els detalls: “Limak haurà de pagar un milió d’euros per cada dia que s’endarrereixi la finalització de la primera part de les obres i que impedeixi que el Barça pugui jugar amb públic al Camp Nou el 29 de novembre de 2024, data en què el club compleix 125 anys i han de començar els actes de celebració. El Barça va adjudicar les obres del nou Camp Nou a principis de mes a Limak, i l’empresa turca es va comprometre a fer la primera part (que inclou la Primera i Segona Graderia) en un termini d’un any i mig per a poder jugar amb públic en l’Estadi el novembre del 2024. El club considera imprescindible acabar la primera part de les obres abans del 29 de novembre de 2024, i per això ha fet incloure diverses clàusules en el contracte per a garantir que es compliran els terminis establerts, entre els quals, la penalització diària d’un milió d’euros. Aquesta penalització és a fons perdut, no recuperable per l’empresa”.
En una altra ampliació de la notícia precisava que “la junta directiva, a l’hora d’adjudicar les obres a Limak per davant de les altres UTE encapçalades per Ferrovial i Fomento de Contrucciones i Contratas, va valorar la garantia de tornar al Camp Nou en 18 mesos (novembre del 2024), que l’estadi sencer estarà acabat l’estiu del 2026 i que el pressupost és de 950 milions d’euros, gairebé la meitat que el de les altres aspirants a l’execució de les obres. Al marge, tant Ferrovial com Fomento de Contrucciones i Contratas preveien un major temps per a acabar la totalitat de les obres”.
Avui se sap que no sols l’estadi no s’obrirà per al 125è Aniversari, sinó que augmenten les possibilitats que probablement l’actual temporada s’hagi de disputar sencera a Montjuïc, on el Barça ingressa 100 milions menys i paga un lloguer caríssim per la utilització de les instal·lacions i pel bloqueig per a altres activitats com els concerts que reporten importants guanys a BSM (Barcelona Serveis Municipals), responsable de l’explotació del Lluís Companys i de la resta de les instal·lacions del llegat olímpic de Barcelona’92.
Si calgués aplicar la indemnització publicada per la premsa que, una vegada més, es va deixar intoxicar per l’aparell de comunicació laportista, a Limak li sortiria la broma per una dinerada, entre 150 i 180 milions en funció de la lletra petita, sempre presumpta, del contracte. De fet, la constructora ja hauria renunciat si no fos perquè aquestes penalitzacions no es contemplen o, en tot cas, estan subjectes a condicionants més aviat poc estrictes, perquè si Limak és popular a Turquia, és per la seva merescuda mala fama a l’hora d’incomplir els terminis de les grans obres que li encarrega el govern, sense afrontar una sola multa, i també per acabar-les generant uns sobrecostos escandalosos.
En el cas del Barça, Limak ha vist com li retardava el ritme de les obres el resultat de les inspeccions de treball que han detectat greus irregularitats i provocat sancions a les empreses subcontractades, reparacions salarials imprevistes i l’obligació d’aplicar el conveni laboral del gremi. Sembla, doncs, que Limak no ha pogut comptar finalment amb almenys un miler més de treballadors diaris a causa de la vigilància i el control dels sindicats, que no han permès continuar amb l’explotació i l’abús d’una política de sous miserables i d’horaris inhumans com al principi i com estava previst a força d’ocupar mà d’obra mal·leable, desesperada i fàcil de sotmetre mitjançant les pràctiques habituals d’explotació de la mà d’obra menys qualificada.
També s’han complicat els marges horaris que, per culpa del soroll, els veïns han demanat limitar en els dies laborables i caps de setmana. Després de l’última reunió celebrada amb els representants de les AAVV es va produir una situació delirant i significativa del caos i del desgovern que impera en les relacions club-empresa-veïns, perquè després de tancar un pacte per a poder treballar les 24 hores del dia, el representant de les llars de Les Corts afectats pel soroll i les incomoditats de les obres va sortir a la premsa a aclarir que, per part seva, van entendre que es delimitava l’horari a les 24 hores del dia, és a dir a les dotze de la nit, i no precisament que es podia treballar de forma ininterrompuda.
En qualsevol cas, les obres prossegueixen a un compàs que està lluny de garantir la disponibilitat de les instal·lacions, ni parcialment, per a dins dels dos o tres mesos com repeteixen una vegada i una altra els directius de la plana major laportista perquè aquesta és la consigna del president. En privat, expliquen altres mitjans, assumeixen la impossibilitat de compatibilitzar la continuïtat de les obres amb una cadència efectiva amb jugar partits regularment aquesta mateixa temporada, cosa que, d’altra banda, sabien tant Limak com Laporta des d’un primer moment.
