Joan Laporta acumula problemes financers i econòmics que, per culpa de la seva invocada voluntat d’improvisar i fiar-ho tot a resoldre’ls en la pròrroga i abusant de la sort, comencen a ser de massa volum, públics i complexos per a sortejar-los a la velocitat que exigeix la correcta gestió del FC Barcelona. A conseqüència d’aquesta pertinaç negligència, bàsicament provocada per l’absència d’una estructura professional seriosa i competent, el president blaugrana s’ha estavellat espectacularment en el mercat de fitxatges i ara a penes disposa de marge de maniobra i de temps per a negociar la perillosa corba de l’auditoria que ja li ve damunt.
Perquè Laporta no només ha portat al Barça a un atzucac, engalipant als socis amb assemblees i referèndum que recorden a la democràcia orgànica de Franco, ídol del seu excunyat Alejandro Echevarria, i amb polítiques socials igualment totalitàries. També ha compromès seriosament el paper de Grant Thornton, l’empresa responsable de validar els comptes del FC Barcelona de l’exercici 2023-24, que, al seu torn, per les circumstàncies extremes que han envoltat el polèmic tancament de l’any econòmic blaugrana, també serà ‘auditat’ per la resta del sector, especialment per l’anomenat ‘Big Four’: PwC, Deloitte, EY i KPMG, les ‘grans’ amb les quals Grant Thornton aspira a competir en el mercat.
Els ulls dels auditors que repassen i controlen la comptabilitat de les empreses que mouen el món, les més importants per volum o per visibilitat com és el cas del Barça, estan posats avui en les formes i les maneres de Grant Thornton a l’hora de dictaminar la salut dels estats financers del Barça, precisament perquè algunes de les seves decisions, com la legitimació del valor de Bridgeburg Invest per 408 milions en llibres s’ha revelat polèmica. Clarament, existeixen sospites i massa indicis d’una avaluació excessivament optimista i elevada a conseqüència d’haver aplicat criteris menys rigorosos i professionals dels habituals a l’hora de tancar els comptes de l’exercici 2022-23.
El prestigi internacional de Grant Thornton està en joc, tant com el reconeixement personal de Ramón Galcerán (foto), el seu responsable a Espanya, fins ara considerat un executiu seriós i intel·ligent, avalat pel seu currículum i sobretot per la seva capacitat de lideratge. Galcerán s’enfronta ara a un dilema d’extraordinària repercussió financera, professional i mediàtica després d’haver donat llum verda, l’any passat, a aquesta estimació tan arriscada de Bridgeburg Invest, societat de la qual el FC Barcelona és majoritari amb el 51%, dedicada a l’explotació el seu fons audiovisual i dels actius de nova generació com els NFT, el metavers i la web 3.0.
Grant Thornton va jugar molt fort, probablement sense la cautela i la prudència necessàries, quan va validar el pla de negoci i l’informe independent presentats per Laporta que aventuraven l’èxit de Barça Vision en la comercialització dels actius audiovisuals i dels digitals, així com la rematada final de la sortida a borsa en el parquet tecnològic del Nasdaq, amb una capitalització inicial de 1.000 milions de dòlars. El risc era enorme, una mena d’acte de fe, probablement inacceptable en l’àmbit de l’auditoria i completament al marge de qualsevol paràmetre professional, però que Laporta va aconseguir incloure en els estats financers mitjançant una doble promesa, la d’aquesta tupinada borsària i la de consumar la venda de Barça Studios a força d’aportar l’acord amb Libero i de garantir, abans del 15 de juny d’enguany, els 140 milions per la venda a terminis del 49% a diferents inversors. I va anar encara més lluny, donant-se un ingrés comptable de 208 milions pel valor d’equivalència del 51% propietat del FC Barcelona.
Davant el que sembla una absurda i temerària actitud col·laboracionista de Grant Thornton, l’exdirectiu Evarist Murtra va desafiar a Eduard Romeu, el vicepresident econòmic fins fa uns mesos, i al mateix auditor jugant-se un cafè al fet que Bridgeburg Invest produiria pèrdues per la inevitable reversió del seu valor en el balanç de l’exercici 2023-24. Pel que respecta a l’aposta de Evarist Murtra, el presumpte responsable de l’àrea, Eduard Romeu, va optar per dimitir abans de la tempesta.
La realitat és que avui dia l’impagament de Libero continua pendent, com el del termini de 60 milions vençut al juny i que l’atípica i proverbial inversió d’Aramark/Legends de 25 milions només ha servit per a una transacció d’accions del 12,5% del total de Socios.com a Aramark, cosa que significa, bàsicament, que res ha canviat respecte a la precarietat financera del projecte Barça Vision o, més ben dit, que la situació ha empitjorat, per més que Laporta vagi afirmant que amb l’arribada de nous inversors es garanteix el valor de la companyia.
Sobra dir que al fiasco mundial del frustrat anunci de la cotització en el Nasdaq ha d’afegir-se que no existeix cap registre de la facturació ni cap rastre de l’activitat comercial d’una societat que va néixer morta i segueix en estat vegetatiu.
Només la manté connectada al món real aquest discutible pulmó artificial de Grant Thornton, auditor al qual Laporta estreny i pressiona perquè continuï mantenint aquesta valoració de 408 milions, que si ja semblava foc d’artificis fa un any, ara sona a conte xinès. Per a Grant Thornton es tracta d’un mal de queixal insuportable, incòmode i sobretot perjudicial per a la seva imatge, una situació que, per la seva enorme transcendència mediàtica, s’ha convertit en un focus d’atracció i de prova de foc als ulls del gremi.
Els experts no consideren, a la vista de la informació coneguda sobre el cas, raons per a sostenir el valor d’aquests 408 milions de Bridgeburg Invest en la comptabilitat creativa de Laporta, que als ulls de LaLiga ha intentat compensar aquest traumàtic daltabaix amb un estalvi salarial a base de cessions/regal com les de Vitor Roque o Lenglet, baixes gratuïtes com la de Gündogan i el ridícul de voler fitxar sense diners (Nico Williams) o pagar a terminis l’únic reforç (Dani Olmo), finalment inscrit amb ‘trampes’. LaLiga li ha ajustat el marge salarial de manera que, al contrari del discurs de Laporta, s’ha anat allunyant de la norma 1:1 fins a tancar el mercat amb només 22 jugadors amb dorsal del primer equip, en bona part perquè els impagaments de la venda de Barça Studios, que s’arrosseguen des del 2022, continuen llastrant la seva economia. LaLiga, no obstant això, no es fica en si aquest buit ha de derivar en provisions, és a dir en pèrdues.
Algunes fonts pròximes i ben informades confirmen que l’auditor sent aquesta pressió de l’exterior davant la definitiva i inevitable decisió sobre Bridgeburg Invest, ja que la voluntat de complaure el client, a Laporta en aquest cas, entra en franc conflicte amb l’aplicació dels principis comptables que, es miri com es miri, apunten a una revisió a la baixa del valor de la societat i a un tancament de l’exercici 2023-24 amb números vermells.
En aquest final de pel·lícula algú sembla condemnat a perdre el combat. Si Laporta se surt amb la seva, Grant Thornton queda retratada i si l’auditor invoca l’empara de les regles del joc li farà sortir els colors al president. El pols promet.
