“No deixis que la realitat t’espatlli un bon titular”, és una d’aquelles sentències que, entre periodistes, va fer fortuna fa anys, i que perdura. Se li atribueixen distints pares: William Randolph Hearst, magnat estatunidenc de premsa; o la icònica pel·lícula del mestre Billy Wilder, The Front Page, però qui sembla tenir més números de paternitat real és una altra comèdia, menys reconeguda, sobre premsa sensacionalista, titulada Sex and the single girl, en aquest cas del cineasta Richard Quine. Després, el consell del titular es va estendre fins al conjunt del reportatge, i fins avui dia, que sota el paraigua de fake news adquireix la màxima rellevància.
El dretisme espanyol, com tants altres dretismes, s’ha fet seva la frase i l’ha elevat a la màxima potència. Però, ves per on, la realitat, tossuda, els ha espatllat un bon titular i no va ser “un moro”, com deien ells, qui va assassinar al petit Mateo a Mocejón, província de Toledo. Va ser un veí de la localitat, de 20 anys, amb nacionalitat espanyola. Llàstima! Va exclamar l’extrema dreta només saber-se la realitat real, que dinamitava el que per a ells era un excel·lent titular. Abans, havien fet circular per les xarxes socials el titular del “moro”, que s’ajustava més a les seves necessitats, sense importar res ni ningú, ni Mateo. Ni tan sols va ser un estranger, va ser un espanyol, ergo la notícia ja no els interessa perquè no els permet fer transitar el seu missatge d’odi. Fins i tot, abans de la detenció, un dels familiars d’en Mateo va sortir indicant que era un disbarat assenyalar sense proves a cap col·lectiu. Però ells, insensibles i insaciables, van continuar abusant de la mort del petit. La Fiscalia investigarà els missatges falsos…
No vull ni imaginar què hagués passat si el titular hagués correspost amb la realitat. Si sense ser-ho, s’ha arribat fins a on s’ha arribat… La ultradreta escampa impunement mentides que es converteixen en odi per un grapat de miserables vots. Si qui va assassinar les seves exparelles a Rubí i Castellbisbal, per exemple, hagués estat “un moro” i no un excap de la Policia Nacional la dreta més extrema, i potser la no tan extrema, hauria posat el crit al cel. A ells la violència masclista només els interessa si ve dels estrangers i poden rendibilitzar-la amb el seu discurs de l’odi, no si és un dels seus qui l’exerceix. A veure si ens comença a caure la bena dels ulls a tots plegats. I sí, soc dels qui els costa distingir l’odi de Santiago Abascal del de Sílvia Orriols, hienes de distint pedigrí, però hienes, al cap i a la fi, deleroses ambdues de falsos titulars no espatllats per mundanes realitats.
