«És increïble que el mes de gener es porti a un xaval de 18 anys per 60 milions quan no feia falta. Jo, que he estat en aquest negoci durant molts anys, sé que una operació d’aquestes no aguanta vint anys si no hi ha repartiment de diners. És un escàndol». Aquestes paraules de Josep Maria Minguella sobre el vergonyós fitxatge de VitorRoque han vingut a encendre els ànims de determinats sectors del barcelonisme que assisteixen incrèduls a l’espectacle, cada vegada més inexplicable, improvisat i delirant, previ a la inscripció de la plantilla de Hansi Flick, que encara no té clar si podrà comptar aquest cap de setmana amb DaniOlmo per jugar a Montjuïc.
Ahir a la tarda, fins i tot el propi entorn del jugador va filtrar un cert malestar en reacció a un retard que JoanLaporta li va prometre que no es produiria. El mateix fitxatge estrella de l’estiu blaugrana sent ara, més o menys, la mateixa falsària il·lusió que la resta dels aficionats, amb la mosca darrera l’orella pel relat oficial de Laporta que, en un mes, ha passat d'»estar en condicions de fitxar a NicoWilliams i Dani Olmo» i d'»estar molt prop de poder treballar sota la regla 1:1 del joc net financer» a amagar-se i apel·lar a tots els paranys comptables possibles per poder donar-lo d’alta, això després d’haver encaixat el dur i ridícul cop de la rotunda negativa de Nico Williams a acceptar l’oferta del Barça.
Avui se sap que el seu intent de fitxatge no només era un brindis al sol, una mena de cop mediàtic per atreure inversors que tapessin els deutes de Barça Studios i també una fantasia per falta de marge salarial real per a inscriure-ho, sinó que quan el davanter navarrès li va dir al Barça que sí, Laporta va haver d’admetre que ni en el més humit dels seus somnis podia disposar dels 62 milions per pagar la seva clàusula de rescissió.
El problema s’ha aguditzat perquè el soroll de fons sobre els comptes de Laporta està traient de les seves caselles fins i tot el periodisme més entregat i col·laboracionista, ja que les informacions que tracten de desentranyar quin és veritablement el pla financer per poder inscriure a Dani Olmo no acaben de coincidir ni de buidar els dubtes entorn d’aquest misteri que s’ha convertit en el secret millor guardat de LaLiga i de la mateixa junta blaugrana.
La majoria dels mitjans havia afirmat reiteradament que si es tancava la cessió de Vitor Roque i que si un jugador com IlkayGündogan renunciava a la seva fitxa creixent, el camí quedaria expedit per a la llum verda del dorsal de Dani Olmo. Però, no ha estat així, almenys ara com ara, amb l’inconvenient afegit del futur de Lenglet que planteja les seves pròpies condicions per a anar-se’n a l’Atlètic de Madrid. Tampoc sembla que les operacions de traspàs com la de MikaFaye al Rennes francès obrin un camí que continua tancat per culpa del forat sense fons de Barça Studios, que no ha tapat la inversió d’Armarak, de 25 milions solament, que a més han servit per adquirir les accions de Socios.com, és a dir, per una transacció interna d’accions i no, com s’havia presumit, per resoldre l’impagament dels 40 milions de Libero, immaculada i perillosament pendent, com els 60 milions del segon termini de la capitalització del 49% de la venda.
En aquests moments, pocs dies abans del tancament del mercat, la patronal ha deixat d’insistir que el Barça està molt a prop de la regla 1:1, mentre Laporta no ha permès que Dani Olmo fos formalment presentat en un acte amb preguntes de la premsa per evitar, precisament, qüestions incòmodes i precises sobre una situació que es repeteix any rere any i que, en la conjuntura actual, planteja enigmes i paràmetres confusos.
Quina és la situació, per exemple, de Vitor Roque? Si no estava prèviament inscrit, segons havien assegurat els experts en aquests temes, no es podia formalitzar una cessió que alliberés marge salarial, si és el cas el corresponent al 50% de la fitxa i de l’amortització del seu fitxatge. La premsa ha afirmat que es tracta d’una cessió d’un futbolista no inscrit, la qual cosa porta a suposar que Laporta, com que no pot fer aquest pas anterior, ha recorregut a una maniobra sospitosament diabòlica, consistent a permetre que el Betis l’inscrigui com a propi fins i tot quan el club andalús ha admès que no pot pagar-li la fitxa completa ni per descomptat assumir el seu fitxatge.
Qui cobreix els costos de l’operació? El del traspàs procedent de l’Atlètic Paranaense el finança el FC Barcelona, i també la part del salari que el Betis no assumeix mitjançant alguna mena de pacte i de mecanisme que burla el control de LaLiga i que el Barça tampoc ha aclarit ni, de fet, ha admès en les seves comunicacions oficials.
Vitor Roque apareixia fins a aquest matí com a jugador del primer equip en la web blaugrana, igual que Gündogan, mentre que el Betis tampoc ha fet oficial un acord complicat d’entendre com a cessió en els termes habituals, inclosa una opció de compra que en cap cas seria obligatòria. La visió més experimentada i fiable de Josep Maria Minguella, afirmant que la situació i el fitxatge de Vitor Roque no se sostenen si no és perquè s’han repartit comissions pel mig que no es poden explicar ni justificar, és el que està provocant i augmentant el malestar fins a la indignació mediàtica entorn de la gestió cada vegada més opaca i surrealista del mercat.
Per mitjà de quin estratagema acabarà Vitor Roque vestit de verd-i-blanc és un dels grans enigmes del moment, sabent que qui es va comprometre a pagar 30 + 31 milions per ell és el FC Barcelona per la voluntat i desig de Laporta. Si no es resolen aviat els secrets d’aquest nou gir sobre el futur del brasiler, més tard o més d’hora s’acabaran revelant les claus d’un fitxatge que, si Laporta no surt a desmentir o replicar, està ara mateix sota el focus de les tenebroses paraules de Minguella suggerint que si Laporta va tancar el fitxatge amb André Cury és perquè «hi ha hagut repartiment de diners».
