La Taula d’entitats del Tercer Sector Social de Catalunya ha mostrat la seva preocupació per l’auge de l’extrema dreta tant en l’àmbit europeu com l’espanyol i el català, i ha apel·lat a les organitzacions socials per combatre els discursos d’odi des d’un enfocament basat en els drets humans. “El que ha passat en les darreres eleccions europees i catalanes no ha estat un tsunami de l’extrema dreta, però sí que ha estat, i és, una marea. Aquesta marea, creixent i contínua, està normalitzant la presència institucional de posicions polítiques d’aquest perfil (basades en l’odi i l’assenyalament) quan les idees que promouen no són, en cap cas, acceptables des d’una perspectiva de drets humans” afirma FrancinaAlsina, presidenta de la Taula del Tercer Sector Social.
Davant d’aquest context, Alsina adverteix que “el que vindrà aquests propers anys és preocupant perquè s’està consolidant una visió, un discurs i una pràctica que, sense cap dubte, cal combatre”, i ha assenyalat el paper “clau” de les entitats socials “en la desarticulació d’aquests discursos” i “en la defensa i el gaudi dels drets socials”. En aquest sentit, la presidenta de la Taula ha fet una crida per “treballar plegades amb un enfocament basat en els drets humans que implica posar al centre que tots els drets s’han de garantir per a totes les persones en un marc de justícia i universalitat”.
La Taula del Tercer Sector Social ha recordat que “les múltiples discriminacions i les estructures de desigualtat social” tenen molt a veure amb els “discursos simplistes i provocadors de l’extrema dreta”, tal com mostra el darrer dossier CatalunyaSocial, amb el títol Fragmentades: una anàlisi dels discursos d’odi, l’auge de l’extrema dreta i el seu impacte social, el qual analitza les estructures de poder que alimenten la ultradreta. A més, adverteix que la “instrumentalització” de la llibertat d’expressió per tractar de justificar els discursos d’odi “posa en perill la dignitat humana i la democràcia”.
“És més fàcil entendre en blanc i negre que no pas els matisos i les complexitats dels processos migratoris, de la pobresa o de les malalties mentals, per exemple. Ens resulta més senzill etiquetar les persones, en lloc de preocupar-nos per comprendre les seves diversitats i realitats” destaquen les entitats participants del dossier, entre les quals hi ha Entitats Catalanes d’Acció Social (ECAS), Orde Hospitalari Sant Joan de Déu, Càritas Catalunya o la Federació Catalana d’Autisme.
Així doncs, la Taula posa en relleu que, per entendre els discursos d’odi, és crucial vincular-los amb les estructures de poder existents, com el colonialisme, el patriarcat o el nativisme. “La història colonial ha deixat profunds rastres en la forma com es configuren les nostres societats”, remarca el document, que adverteix que el “nativisme” que promou l’extrema dreta “alimenta la idea de la superioritat cultural i justifica polítiques migratòries restrictives i la criminalització de les persones migrants”.
La investigació analitza les vies per les quals arriben aquests discursos i exposa que els delictes d’odi “simplifiquen qüestions complexes com la permanent crisi econòmica del sistema capitalista, la incertesa psicosocial o la fragilitat vital”.
Llibertat d’expressió i discursos d’odi
El dossier explica que els límits de la llibertat d’expressió són clars, no poden incitar a la discriminació i la persecució, però lamenta que s’estigui “instrumentalitzant” i que l’aplicació de la legislació vigent sobre la matèria “sovint es veu influïda per interpretacions ideològiques i interessos polítics”.
“Existeix un gran interès per posar en marxa una idea de llibertat d’expressió que encaixi en la batalla cultural de l’extrema dreta”. “La definició i aplicació d’aquests límits tenen conseqüències polítiques i socials, i la seva indefinició pot ser una arma de poder en mans d’alguns actors” destaca l’informe.
