El supervisor del fair play del Barça, és a dir Javier Tebas, el president de LaLiga, ha deixat d’aplicar el rigor que, en altres moments, li permetien les mateixes regles del joc en matèria de control de la despesa i de les maniobres financeres, especialment desconcertants i desesperades, de Joan Laporta. Tebas no pot perdonar-li els 100 milions del fiasco i falsedat comercial de Barça Vision (Barça Studios), per descomptat, entre altres motius capitals perquè és un equip d’experts de LaLiga el que analitza la documentació i estudia cèntim a cèntim la capacitat salarial de cada equip en funció dels seus ingressos i de les seves nòmines.
Ningú no s’oblidarà d’aquest pou sense fons de Barça Studios, que tortura i continuarà martiritzant els comptes blaugrana durant anys, de moment a raó de 60 milions per temporada, l’anterior i l’actual, fins a completar la venda del 49% de les accions per 200 milions. On sí que ha cedit Javier Tebas és en no voler saber res sobre l’origen, la naturalesa i les contraprestacions dels diners aportats per Laporta per a cobrir aquest buit de la venda de Barça Studios.
Aquesta vegada, com ja se sap i es percep en l’ambient, ha preferit mirar cap a un altre costat a canvi que Laporta hagi retirat la demanda del FC Barcelona contra la Lliga Impuls (el pla de recapitalització del futbol espanyol amb els diners de CVC) i de modular el seu discurs favorable a la Superlliga de Florentino Pérez per una actitud pactista i amistosa, apostant per esgotar el diàleg amb la UEFA en lloc de trencar amb aquest organisme. No se sap si Laporta ha domat Tebas o al revés, en aquest pols que fa un any i mig va arribar a ser frontal i obertament agressiu per totes dues parts.
L’única cosa que és segur és que sempre perd el Barça, ja que Laporta ha buscat camins alternatius i finançament paral·lel a força de cobrar, a compte, contractes de comercialització de tota mena, com el del servei d’àpats de l’Espai Barça, que encara està en construcció, i el de la millora de les condicions dels futurs contractes amb Nike i Spotify, o almenys això és el que especula a través de les seves filtracions a la premsa.
De moment, amb el pas dels dies, per exemple, s’ha anat desentranyant aquest comunicat, tant confús com inexacte, emès per la junta per a explicar la presumpta entrada dels diners d’Aramark, vinculat a la solució del greu conflicte financer provocat per l’impagament de 40 milions per part de Libero Finance Football, que estava pendent des de l’any passat i que, de fet, no està cobert des de la perspectiva rigorosament societària. Aramark va realitzar un ingrés de 40 milions fa poc més d’una setmana, desglossat en dos destins. D’una banda, 15 milions abonats en concepte de bestreta per la concessió del servei d’àpats de l’Espai Barça durant els pròxims 25 anys, a partir que es trobi operatiu, la qual cosa suposa una disminució d’ingressos futurs i, per descomptat, una manera desesperada per part de Laporta d’aconseguir finançament urgent i adjudicat a dit, deixant escapar l’oportunitat de culminar un procés de licitació amb un veritable benefici per al FC Barcelona.
Els altres 25 milions no s’han pogut registrar exactament com un ingrés, perquè, segons fonts solvents, el que ha fet Aramark ha estat adquirir el paquet d’accions de Bridgeburg Invest (abans Barça Studios i ara Barça Vision) propietat de Socios.com, que inicialment va formalitzar la compra del 24,5% de la companyia mitjançant un pagament inicial de 10 milions en 2022 i, segons va informar la junta a l’assemblea, el compromís d’abonar la resta, fins a 100 milions, en pagaments de 30 milions cada 15 de juny dels anys posteriors, 2023, 2024 i 2025.
Socios.com mai no va arribar a afrontar aquests terminis ni, com va mentir Laporta, a aportar garanties sobre el pagament d’aquest 49%, limitant-se a esperar que un tercer inversor comprès les seves accions, com li havia promès el president blaugrana. Per tant, avui Socios.com s’ha desprès de la meitat de la seva participació, si és cert que Aramark ha invertit 25 milions que es correspondrien amb la meitat del 24,5% de la seva part.
Com queda, doncs, l’impagament de Libero? Exactament com estava, com un deute que l’FC Barcelona ha reclamat davant els tribunals, el mateix que ha fet Libero mitjançant una demanda creuada amb l’argument que el tracte amb Laporta els assegurava que si invertien 40 milions en el negoci un tercer inversor recompraria la seva part immediatament. No ha canviat res, excepte que a força de retallar nòmines, de no fitxar l’any passat -només a Oriol Romeu-, d’estalviar-se un munt de variables per no guanyar cap títol i avançar ingressos com el de Aramark, LaLiga ha entès que el deute de Libero ha estat cobert, amb independència que la palanca de Barça Studios continua tenint els peus de fang, permetent-li a Laporta realitzar moviments de vestuari sobre el 50% o 60% del benefici de traspassos o estalvi de salaris, lluny, per tant, de la regla 1:1 a la qual aspirava.
En aquest escenari, els problemes per a inscriure jugadors són apressants, com ho demostra que Íñigo Martínez va poder jugar el dissabte a Mestalla utilitzant el 80% del salari d’Araujo, declarat baixa de llarga durada i que continuarà inscrit mentre el Barça no utilitzi els 25 dorsals als quals té dret. Per a donar d’alta a Dani Olmo encara s’han de fer moviments molt importants de baixa o de traspàs abans de final de mes, quan acaba el mercat d’estiu.
D’altra banda, els 60 milions de Bridgeburg Invest no cobrats el juny passat continuen pesant com una llosa en els comptes del Barça i són la raó principal de no poder arribar a l’1:1 de cara a LaLiga que, cal recordar, ja no exigeix que els deutes de la companyia es cobreixin per altres vies. Una altra cosa diferent és l’auditor, Grant Thorton, que no té cap constància que la societat s’hagi capitalitzat com estava previst ni tampoc que s’hagi complert el pla de negoci presentat fa dos anys per a assentar comptablement un ingrés de 200 milions per la venda del 49% de les accions.
Tot continua igual, o pitjor, i pendent que l’auditor resolgui si el deute de Libero (40 milions) s’ha d’aprovisionar en forma de pèrdua, com exigeix la normativa, i també els 60 milions vençuts i no cobrats el 15 de juny passat. Està en joc el prestigi de l’auditor, que ja va fer el ridícul acceptant 408 milions com a ingressos de la venda del 49% de Bridgeburg Invest i del valor del 51% propietat del club per equivalència, i que ara, als ulls de la resta del món de les finances, s’enfronta a la petició de Laporta de continuar mantenint el seu valor, fins i tot sabent que l’operació és una fantasmada comptable al caire del delicte. El drama continua.
