La maquinària laportista s’ha posat ràpidament en marxa per pressionar per terra, mar i aire perquè IlkayGündogan accepti una sortida que alliberaria una quantitat important de salari, imprescindible per al dramàtic escenari al qual s’enfronta el president per intentar inscriure a DaniOlmo i a VitorRoque abans que es tanqui el mercat d’estiu. El president JoanLaporta i la junta han vist una oportunitat per resoldre, ni que sigui parcialment, els seus greus problemes de fairplay, com sempre a força d’intoxicar l’ambient mediàtic barcelonista i irritar al propi jugador alemany fins a sentir-se incòmode i amb la necessitat de demanar-li explicacions a l’entrenador HansiFlick.
Tot va començar la setmana anterior, fent circular una informació segons la qual Gündogan hauria rebut una atractiva oferta de l’Aràbia Saudita que, per descomptat, incloïa una xifra no menys important de traspàs a favor de la precària tresoreria blaugrana. Certa o no, la informació va ser hàbilment reescalfada pels entorns periodístics que controla l’aparell de comunicació del club fins a convertir-se en titulars sobre la presumpta voluntat del jugador d’anar-se’n del Barça sobre la base de la superoferta del futbol àrab i al fet que Flick valorava seriosament deixar Gündogan en la suplència, principalment a causa del fitxatge de Dani Olmo, més jove i més de moda que ell.
La tempesta perfecta per provocar en la família Gündogan un profund malestar i fins i tot una certa indignació en saber i comprovar que, darrere del soroll, estava la mateixa junta alimentant el debat periodístic i facilitant arguments com que, de sobte, Gündogan havia deixat de ser una ganga que va arribar lliure del Manchester City per a convertir-se en un futbolista qüestionat per la seva edat, 33 anys, i per cobrar aquesta temporada un salari entre els tres primers de la casa, creixent i amb la possibilitat d’estendre’l una temporada més després del 30 de juny del 2025.
Un canvi de decorat i de maltractament propi de l’estil laportista que s’ha repetit amb Frenkie de Jong -en el seu moment, Laporta va arribar a dir que el seu contracte era fraudulent i delictiu-, GerardPiqué, JordiAlba, SergioBusquets, Raphinha, Ronald Araújo, Pedri i ara, Gündogan, sota el mateix esquema: deteriorar la imatge del jugador a través dels mitjans, sembrar dubtes sobre el seu rendiment i retribució i finalment apretar a l’entrenador, abans Xavi Hernández i ara Flick, per evitar posicionaments tancats sobre la seva continuïtat a causa de la feblesa financera del club.
Flick s’ha vist també atrapat en aquesta crisi al voltant del jugador que més minuts va disputar la temporada anterior, indiscutible per a Xavi i també, d’entrada, per a Flick, la imatge del qual és ara la d’un futbolista que “ha demanat sortir”, segons la majoria dels mitjans controlats directament pel club. Fins i tot s’ha parlat, en les últimes hores, d’un possible retorn al City en un gir delirant sobre el seu futur, ja que, precisament, la família Gündogan va triar anar-se’n a un altre país per deixar enrere el clima insofrible de la ciutat anglesa després d’extingir el seu contracte, la qual cosa va privar als Citizen de cobrar un traspàs. Quina ment obtusa pot arribar a escriure que ara el City pagaria entre 15 i 20 milions per recuperar-lo, prop de complir els 34 anys?
Aquesta situació l’han provocat les successives fallides dels plans pre-estiuencs de Laporta, entre els quals figurava la sortida de Ronald Araújo, que era carn de traspàs fins que es va lesionar greument en la Copa Amèrica. També es va frustrar la possible venda de Pedri, encara que dolorosa i finalment avortada per la seva lesió en l’Eurocopa, i la de Raphinha, que s’havia tancat en banda a sortir, al marge que tampoc han arribat ofertes interessants pel davanter brasiler.
L’agent del futbolista alemany va sortir al pas d’aquestes informacions. “És cert -va dir fa uns dies- que alguns clubs han mostrat interès a fitxar-lo, però la postura d’Ilkay és clara: es quedarà al Barcelona. Està amb ganes de començar la nova temporada i ajudar el Barça a aconseguir els seus objectius”. Més o menys el mateix que Flick, qui després de la victòria del Barça a Mestalla va admetre haver parlat amb Ilkay sobre el futur i tenir la sensació que el seu cap està a Barcelona, més enllà d’aquesta maniobra interna per convidar-lo a baixar del tren blaugrana. El mateix missatge que el propi Gündogan ha enviat des de les seves xarxes socials i que la premsa ignora sistemàticament en les seves especulacions.
Aquesta setmana, per tant, serà la del serial Gündogan, perquè la gestapolaportista no deixarà passar l’oportunitat de continuar tirant carbó a la caldera mediàtica, com va fer davant la possibilitat d’interpretar maliciosament la baixa de l’alemany en la llista de València causada pels marejos soferts després del cop rebut al cap la nit del Gamper.
La variable d’aquesta equació és el propi Gündogan, un jugador amb caràcter i personalitat suficients per adoptar una decisió transcendent arribat el cas, que podria ser la de mantenir-se en la seva ferma voluntat de continuar vestint de blaugrana, la de cabrejar-se per aquesta maniobra fosca i traïdora de la junta i marxar o, com va fer Frenkie de Jong, la de negar-se a participar en aquest joc egoista de Laporta, molt més si amb la seva marxa facilita la inscripció de Dani Olmo, el seu probable substitut en el centre del camp, segons la maledicència periodística.
Laporta està disposat a tot amb la condició d’obrir la bretxa salarial necessària per solucionar dos problemes més que preocupants com són les inscripcions de Vitor Roque o Dani Olmo.
