La història dels 100 dies de cortesia que, en teoria es deixen als nous presidents per situar-se i emprendre les primeres actuacions, té l’origen el 1933, any en què Franklin Delano Roosevelt va assumir la presidència dels EUA. Ho va fer enmig d’una terrible crisi econòmica i social, que fins i tot podia posar en perill la democràcia americana. En aquests aproximadament primers 100 dies del seu mandat, va aconseguir aprovar al voltant de 15 lleis que van permetre contenir la desfeta i poder iniciar la sortida de la crisi. La idea vindria de Napoleó Bonaparte, que va popularitzar aquesta marca com a símbol de renaixement el 1815, des del seu exili fins a la tornada triomfal a París: el que es va anomenar Les Cent-Jours. A Roosevelt li agradaven les metàfores militars i va utilitzar la marca com una forma de pressió per al Congrés i una manera de guanyar-se la confiança dels ciutadans en un termini clar i proper.
Sembla que amb el pas dels temps no hi ha 100 dies de cortesia que valguin. A Salvador Illa, per exemple, se l’ha començat a criticar des del dia 1. No és una qüestió personal, als anteriors presidents els va passar el mateix, i des de ves a saber quan. Potser fora bo recuperar el marge de cortesia, una petita treva inicial abans del preceptiu acarnissament. Sense marge, però amb la idea de Roosevelt, Illa vol impulsar les seves 15 lleis. Així, vol reunir els seus consellers al Monestir de Poblet el pròxim mes de setembre per marcar les línies estratègiques. Entre aquestes destaca un decret òmnibus de sequera; un compromís adquirit abans de la presidència. Conscient que la sequera va ser la gota que va fer vessar el got de la presidència de Pere Aragonès -igual no és l’expressió més encertada…-, l’exministre de Sanitat es vol curar en salut. El nou president vol tenir un full de ruta clar per solucionar els grans reptes que té Catalunya.
Un altre dels reptes, el que l’ha dut a la presidència, és el finançament singular. Illa està compromès amb els acords signats amb els republicans i Comuns, i el finançament és la joia de la corona d’aquests acords. D’altra banda, també ha encarregat estudiar la possible recuperació del projecte de pressupostos pactat amb ERC i tombat pels Comuns abans de la dissolució del Parlament. També dona continuïtat a la feina iniciada per Aragonès en el traspàs de Rodalies i recupera una vella idea dels tripartits, la llei de barris. Tot plegat, rematat amb la visita al Complex Egara, a Sabadell, seu dels Mossos d’Esquadra; un primer gest per apaivagar els ànims dins del cos policial català després de l’espantada de l’expresident Carles Puigdemont.
Amb o sense 100 dies, a Illa se li gira feina. Com deia Roosevelt, “fes alguna cosa i, si no resulta, fes una altra cosa”.
