Per què la negligència dels alts càrrecs de Mossos no ha sorprès el barcelonisme?

Bona part d’Espanya i del món han descobert aquesta setmana fins a quin extrem el cos de Mossos d’Esquadra, excessivament polititzat i partit en mil trossos per culpa de lluites intestines pel poder i els càrrecs, fa anys que no presta un servei eficient i veritablement adaptat a les necessitats ciutadanes i del context d’un país en què, a simple vista, la petita delinqüència, el tripijoc de droga al carrer i el fenomen okupa poden actuar a la vista de tots, com qui diu.

Per al barcelonisme, no obstant això, els Mossos fa anys que amb el seu servilisme a favor dels interessos de l’entorn laportista i sobiranista que encarna el mateix CarlesPuigdemont, amic personal de l’actual president del Barça, Joan Laporta, s’han comportat com una policia de part.

Quan Sandro Rosell i Josep Maria Bartomeu van exercir la presidència del club, a més de no prestar la més petita cooperació en els assumptes i necessitats institucionals, els Mossos van impedir i van retardar tant com van poder la creació de la Graderia d’Animació, al·legant que el projecte era incompatible amb la seguretat i el control necessaris. La junta, de fet, va abandonar fins i tot aquesta possibilitat, fins que per llei i imposició de LaLiga, en un format aprovat per les autoritats i forces de seguretat de l’Estat, que en el fons era fins i tot més permissiu que el plantejat per Rosell o Bartomeu, el Camp Nou es va veure obligat a arrencar-la.

En canvi, aquesta mateixa graderia a l’estadi de l’Espanyol, a diferència de la del Barça, va ser protagonista de no poques actituds i comportaments racistes, xenòfobs, violents i inadmissibles en els partits contra el Barça que, malgrat estar teòricament sota el control de Mossos, a més de permetre’ls, no van tenir el càstig ni la sanció corresponent perquè els mateixos Mossos van tapar els incidents i van evitar realitzar els informes corresponents.

Un ridícul semblant al protagonitzat davant la fugida de Puigdemont, o pitjor, es va viure quan, amb motiu del Barça-Eintracht Frankfurt de l’Europa League, milers de comptes a les xarxes socials van estar advertint durant 15 dies que milers i milers d’aficionats alemanys havien aconseguit entrades per al partit en un volum de multiplicava per deu el contingent permès per la UEFA. Contemplativament, Mossos no va moure un dit, fins que el mateix dia del partit, davant la presència massiva de seguidors del rival que van omplir els carrers de Barcelona, el cos va optar per acompanyar-los i permetre’ls accedir a l’estadi, on van insultar, van agredir, van intimidar i van vexar als socis del Barça.

Per no parlar del nyap del Barçagate, cas en el qual van actuar sense autorització judicial i en el qual porten més de tres anys demorant l’informe final, sense cap explicació ni justificació, a més d’haver estat acusats de prevaricació per punxar missatges entre advocats, també pel seu compte i sense ordre de cap jutge.

Des que va tornar Laporta a la presidència, diversos alts càrrecs de Mossos han utilitzat el Barça de porta giratòria de manera més que sospitosa. No pot dir-se, per tant, que la negligència mostrada pels alts càrrecs del cos amb la fugida de Puigdemont hagi sorprès el barcelonisme.