Quin interès pot tenir realment una multinacional del servei de càtering i de la restauració en Barça Vision? La resposta cau pel seu propi pes: absolutament cap. Si JoanLaporta ha aconseguit engalipar a Aramark perquè, de sobte, assumeixi invertir 40 milions per pagar els endarreriments de la venda de Barça Studios de 2022, l’únic motiu cal buscar-lo en què l’empresa americana necessitava desesperadament aconseguir el contracte de la restauració integral del nou Espai Barça, la ciutat blaugrana que conjuminarà el nou Camp Nou, el Palau Blaugrana i els seus voltants.
Entre Aramark i Legends, aquesta última especialitzada en la comercialització de zones VIP, aportaran al FC Barcelona uns 30 milions a compte sobre la futura explotació de l’estadi blaugrana i de l’entorn, segons ha transcendit, sobre una altra d’aquestes operacions de Laporta que, bàsicament, només persegueix anticipar ara ingressos futurs, com a palanca de tresoreria que el club deixarà de cobrar quan el nou estadi es trobi operatiu.
Així i tot, la mecànica comptable de l’acord amb Aramark no li permetia incloure la totalitat de l’ingrés en una mateixa temporada, sinó només de mode diferit per la part anual corresponent després de dividir la totalitat del contracte per les temporades signades d’explotació. Per tant, el més probable, a manca de major precisió per part de la junta de Laporta -suposant que doni una explicació-, és que per a activar bona part de l’acord sense necessitat de repartir el contracte anualment, Aramark hagi acceptat avançar aquests diners i alguna cosa més en forma d’aparent comprador del 10% de BridgeburgInvest, marca comercial de Barça Vision, societat de la qual el FC Barcelona posseeix el 51%.
Aquesta seria la tercera vegada que Laporta, amb el consentiment de LaLiga i la vista grossa de l’auditor, GrantThornton, realitza la mateixa jugada, aparentar que transmet part de l’accionariat a un inversors amb la promesa i el compromís que, en un termini més aviat curt, la mateixa junta trobarà un altre inversor que recompri la seva part.
Això va ser el que va fer a l’estiu de 2022 amb OrpheusMedia i Socios.com, als qui es va atribuir la compra del 49% de l’empresa primigènia, Barça Studios, per 200 milions, dels quals només van aportar realment 10 milions (20 milions en total) cadascun. Quan va vèncer el termini del primer pagament, a 15 de juny del 2023, de 60 milions, tots dos presumptes propietaris van deixar ben clar que la seva part del joc estava feta i que, per part seva, només esperaven que Laporta tanqués l’operació de revenda del seu paquet d’accions el més aviat possible.
Aquí ja es va demostrar que Laporta havia mentit als socis en l’assemblea del 2022 quan va exposar davant els compromissaris que l’operació de 200 milions, després d’ingressar els primers 20 milions, es finançava mitjançant tres pagaments més de 60 milions cadascun, amb venciments estipulats i amb garantia de cobrament a 15 de juny del 2023 -que encara falta per completar-, a 15 de juny del 2024, també pendent, i a 15 de juny del 2025.
Fa un any, amb aquest il·lusionisme comptable que el caracteritza, Laporta va afirmar que Libero Football Finance AG comprava 40 milions d’aquest paquet, avançant 20 milions a través d’una misteriosa societat, de capital desconegut, després de pagar una milionària assessoria a NIPA Capital B.V. El cas, no obstant això, és que Libero ha acabat denunciant al Barça perquè el president els va jurar que si avançava els diners els recuperaria ràpidament mitjançant un altre inversor, contra-operació que mai va arribar a produir-se, de la mateixa manera que Libero tampoc va avançar els diners perquè no se’n refiava.
Ara, es torna a començar, amb uns diners que Aramark no col·locarà com a inversió extra, sinó com una bestreta per aquesta concessió de diversos anys pel catering de l’Espai Barça, en el fons amb l’única finalitat que LaLiga li pugui desbloquejar el marge salarial si apareix com el tercer comprador del 10% de Bridgeburg Invest i, de nou, subjecte a la promesa que un quart inversor li reposarà el capital.
En el sector, Aramark ja ha estat protagonista d’una jugada desesperada per fer-se amb aquest contracte amb el Barça -el servei de catering a les llotges, el que s’ofereix al públic general i el de Barça Cafè en tot el futur Espai Barça- per una quantitat inamortitzable, és a dir, sabent que inevitablement anirà a pèrdues. Una estratègia que va servir per a fer fora a l’antic llicenciatari, Serunion, un dels seus rivals en el mercat. De fet, Aramark perd mig milió a l’any per l’èxode a Montjuïc, per exemple, i això malgrat les denúncies de milers d’aficionats que han hagut de suportar els preus i les exigències abusives del consum en Lluís Companys els dies de partit.
La d’Aramark és ja una llarga història de fracassos en aquest àmbit, després d’importar el model de l’esport estatunidenc, amb menjar ràpid i cafè industrial, amb discret acolliment entre el públic espanyol. Els pèssims resultats en el negoci van provocar el cessament del vicepresident a Espanya i responsable de la línia esportiva, BrunoCesena, destituït el 2022, i més tard, al setembre de l’any següent, i amb el FC Barcelona ja instal·lat a l’Estadi de Montjuïc, la dimissió del director de la marca encarregat de les negociacions amb el FC Barcelona.
Segons els informes especialitzats, la facturació del negoci foodie per temporada en l’estadi blaugrana va passar de quatre milions d’euros en 2019 a tot just tres milions d’euros en 2022. Els tiquets mitjans venuts van caure de prop de 680.000 euros a uns 340.000 euros per temporada, mentre que els productes venuts van baixar d’1,2 milions a uns 800.000 euros. Aramark perd mig milió anual a Montjuïc.
Aramark, s’ha demostrat, està disposat a qualsevol cosa, inclòs el fet inevitable de perdre diners durant anys com a patrocinador i proveïdor de serveis del club, doncs es calcula que ha ofert 10 milions més que la resta per la concessió, per tal d’arrabassar el servei d’àpats blaugrana a la competència, la qual cosa es traduirà en un abús dels preus al consum de l’aficionat, com ja passava al Camp Nou i ara a Montjuïc. Laporta, doncs, haurà posat aquest altre pegat a l’operació Barça Studios que no fa sinó complicar igualment la ruïna que aflorarà tard o d’hora per culpa d’una àrea de negoci que segueix sense funcionar i que intenta mantenir il·lusòriament viva per a evitar la desvaloració de la companyia, i per tant pèrdues en el compte d’explotació de l’exercici vençut.
Si és veritat que Aramark és actualment prou solvent per a convèncer a LaLiga que paga pels 40 milions de l’impagament de Libero, a Laporta li continuaran penjant els 60 milions vençuts del segon termini. En el cas que Javier Tebas li permeti incloure aquest deute en l’exercici 2024-25, és a dir retardar-lo en el temps, pot ser que, a més de ser un escandalós favoritisme irritant per a la resta dels clubs, Laporta hagi de pagar el favor amb un pas decidit i ferm en contra de la Superliga de Florentino Pérez i a favor de les tesis de Tebas i de la UEFA en contra d’aquest invent. Sobreviure, només provisionalment, al despropòsit i la ruïna de l’operació Barça Studios no li sortirà gratis, al contrari, ni al Barça ni a Laporta. El pitjor està per venir.
