Espanya és líder en turisme des de fa dècades, i l’any 2023 va registrar el seu màxim històric, amb l’arribada de 85 milions de visitants estrangers. D’aquest total, hi ha tres comunitats autònomes que lideren el podi turístic, i són justament els tres territoris on els residents locals estan sortint al carrer per demanar un canvi de model i tenir veu pròpia en la planificació d’aquest potent sector econòmic, que representa el 12,8% del PIB.
Amb 18,1 milions de visitants estrangers, Catalunya és la líder absoluta, mentre que les Illes Balears ocupen el segon lloc, amb 14,4 milions, una xifra rècord registrada l’any passat en la seva sèrie històrica. Canàries, en la tercera posició, va acollir l’any 2023 prop de 14 milions de turistes internacionals, amb la consegüent tensió dels serveis i la vida diària dels seus residents, com passa a la resta de territoris mencionats.
El portaveu de la plataforma ciutadana Menys Turisme, Més Vida de Mallorca, Jaume Pujol, relata a EL TRIANGLE fins a quin punt la massificació turística està afectant la vida dels mallorquins. “Hi ha pobles on el veïnat s’ha quedat fora. Es perden cultures, tradicions i hi ha el risc que es perdi la llengua. La nostra cultura és un souvenir, d’alguna manera. Hi ha un greu problema d’habitatge per als residents a indrets com el poble de Sencelles”, on els veïns es van manifestar fa poques setmanes per declarar l’emergència de l’habitatge a les Illes Balears. Altres zones massificades són el poble de Santanyí, on el veïnat va fer una protesta a l’emblemàtica platja Caló des Moro, on es fan llargues cues per accedir-hi, amb lemes com “Ocupem les nostres platges” o “SOS residents”. Per Jaume Pujol, la situació que viuen és “angoixant” i hi ha un “risc de pèrdua d’identitat de vida i teixit social, si es continua així”.
Preguntat pel detonant de la situació actual, el portaveu de la plataforma recorda que “fa anys que passa”, però el creixement dels pisos turístics és un dels motius del gran malestar social, que s’ha acabat transformant en manifestacions i protestes a punts diversos de les illes. Les primeres mobilitzacions es van iniciar l’any 2017, segons el portaveu, i l’impacte de la plataforma Airbnb focalitzava les protestes. Aquest fenomen de lloguer vacacional ha permès que “el turista surti de ciutats massificades i urbanes, com Palma, o pobles costaners com Santa Ponsa, i es desplaci a zones més rurals i més tranquil·les. Això ha fet que tots i cadascun dels pobles de Mallorca estiguin turistificats, que ens treguin de casa, que ens treguin dels nostres pobles. Hi ha pobles on hi ha més cases per a turistes i lloguer vacacional que per a veïns”, afirma.
En declaracions a EL TRIANGLE, Lluís Garay, investigador i expert en turisme de la UOC, reconeix que “hi ha una activitat massificada a determinades destinacions, i en els darrers 20 anys s’ha produït un gran desenvolupament arreu del món, que ha afectat grans ciutats, com Palma i Barcelona, entre moltes altres”. “S’ha produït un fenomen de creixement bèstia en les darreres dècades”, segons Garay, i “aquest desenvolupament està molt imbricat amb l’afectació del mercat de la vivenda d’aquestes ciutats”.
Els moviments veïnals i socials s’estan mobilitzant en aquestes destinacions, demanant tenir veu en la planificació i la gestió de l’activitat econòmica que els afecta. Tot i que no és un fenomen local, sinó que afecta altres destinacions d’arreu del món, l’expert en turisme Lluís Garay posa l’accent en la singularitat de la ciutat de Barcelona. “Cal tenir en compte que Barcelona té una tradició d’activisme prèvia molt important i molt vinculada al tema del dret a l’habitatge”. En conseqüència, “la tradició de mobilització social nodreix aquestes reivindicacions. A altres països també s’han activat les protestes, però tenen diferent tradició cultural, i aquest ha estat un dels motius pels quals Barcelona ha estat una ciutat líder, amb París, com a xarxa de ciutats per donar resposta al que està passant amb el turisme”.
La darrera manifestació contra la massificació turística a Barcelona va aplegar a principis de juliol més de 140 entitats veïnals, socials i ecologistes.
Per abordar la situació actual, plataformes ciutadanes com Menys Turisme, Més Vida, de Mallorca, demanen “un estudi de càrregues de la capacitat de l’illa de Mallorca”, com manifesta Jaume Pujol. “Els recursos i el territori són limitats, i no podem continuar rebent més turistes cada any. Necessitem un estudi de càrrega i posar límits per arribar al sostre territorial que sigui necessari”, assenyala.
En resposta a les protestes i el malestar social, la presidenta del Govern balear, Marga Prohens, ha admès que “es necessita un diagnòstic seriós i rigorós per adoptar mesures”, i ha parlat de debatre sobre els límits, la gestió, el creixement o les infraestructures. Actualment, ja existeix un espai de debat anomenat Mesa pel Pacte Social per la Sostenibilitat, però la plataforma Menys Turisme, Més Vida denuncia que no en formen part. Jaume Pujol lamenta que “no hi hem estat convidades, i hi ha molta gent, com el sector hoteler, però nosaltres, no. No hem tingut cap reunió amb el Govern ni hi ha cap voluntat política, de moment”.
A part de l’estudi de càrregues, el col·lectiu de Mallorca demana “una planificació del model econòmic de les illes Balears que no deixi ningú enrere, i que es produeixi un canvi socioeconòmic comptant amb tothom: les persones més precaritzades, les migrades, aquelles que han vingut a fer feina… Un model més just, igualitari i que permeti poder viure a Mallorca en pau”. Entre les accions concretes, citen “reduir els vols d’arribada, els creuers i limitar la compra d’habitatge als no residents estrangers per a ús turístic”.
L’expert en turisme de la UOC admet que el futur del turisme sostenible passa per “empoderar els residents i intentar tenir veu en la planificació i la gestió de l’activitat econòmica que els afecta. És absolutament normal, i ens hi haurem d’acostumar”. Els experts tenen clar que quan es desenvolupa una activitat econòmica, que ha de ser sostenible i responsable, cal tenir en consideració els grups d’interès a qui afecta. “El turisme és un fenomen molt complex i afecta molts grups d’interès, i molt especialment els residents”, diu Lluís Garay. Per tant, “és natural començar a recollir tota aquesta necessitat d’empoderament i consideració dels residents”.
Les administracions han d’afrontar el creixement, el control i la regulació normativa dels allotjaments vacacionals, si es vol afrontar un nou model de turisme sostenible. Decisions com la de l’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, d’eliminar els pisos turístics a partir del 2029, segueix els passos d’altres capitals, com Nova York.
*Pots llegir l’article sencer al número 1587 de l’edició en paper d’EL TRIANGLE.
