M’explicava fa poc la genetista Natàlia Garcia Giralt que l’envelliment no és una malaltia, ho és la fragilitat; una tesi que xoca frontalment amb el científic David Sinclair, que defensa just el contrari, que la vellesa és una malaltia i pot ser curable. Seguint el primer fil argumental, el de la genetista, en tant que fràgil -no per vell-, a Joe Biden (81 anys) se’l pot considerar malalt. Ella, més condescendent, li diagnostica un principi de fragilitat. La flaquesa, o el que sigui, ha dut el president americà de cap a la prejubilació. Biden ha decidit finalment, no sense rebre abans tota mena de pressions, amigues i enemigues, renunciar a la reelecció; s’hi ha resistit tant com ha pogut, havia manifestat que només ho faria sota reclam diví o mèdic, finalment ho ha fet sense mediació celestial ni prescripció mèdica. El pas al costat de Biden ha rejovenit ipso facto el partit Demòcrata, alhora que ha envellit Donald Trump (78 anys), candidat del partit Republicà.
Tot i que només es porten tres anys, el principal argument polític d’atac fins ara de Trump ha estat la vellesa del seu rival. Paradoxes de la vida, ara és ell el vell i l’argúcia se li gira en contra. Tot i que encara no ha estat proclamada de manera oficial, tot apunta que la vicepresidenta Kamala Harris (59 anys) és l’elegida, una vintena d’anys els separen. Ràpidament, Trump s’ha vist obligat a canviar de tàctica, el més important ara no és l’edat… ara, com que Harris riu molt, Trump contraataca afirmant que “està guillada”. No sembla, a priori, un gran fil argumental, molt, això sí, de l’estil del magnat americà. No devia riure tant quan Trump va finançar amb sis mil dòlars la campanya de Harris a la Fiscalia General de Califòrnia fa una dècada…
De moment, tres dies només després que Biden posés fi a la seva carrera política i assenyalés a Harris com la seva successora, les enquestes ja li donaven a la californiana un avantatge de dos punts percentuals en la carrera presidencial. Res que no pugui canviar, cert, ja que encara hi ha temps, però un canvi de tendència prou significatiu, que confirma, en tot cas, que els americans necessitaven el relleu. Sembla que l’entrada de Harris agrada, especialment, als joves, que ja han començat a omplir les xarxes de mems. Ha fet fortuna, per exemple, la frase “t’acabes de caure del cocoter?”, pronunciada per Harris en un discurs de 2023 en què citava a la seva mare, referint-se a que ningú viu aïllat.
Insisteixo, queda molt partit encara, i Trump haurà de buscar millors arguments que les rialles de la candidata demòcrata per justificar la seva pretesa guilladura, si vol tornar a la Casa Blanca. D’altra banda, Harris, fins ara amagada o tapada per l’ombra de Biden, haurà de demostrar que mereix ser la primera presidenta dels Estats Units. Dona i negra, i presidenta… tant de bo!
