Resulta evident que les expectatives mediàtiques sobre la recuperació del marge salarial del Barça, la maniobra final de Joan Laporta per sortir de caça per Nico Wulliams, Dani Olmo i fins i tot Mikel Merino, van bastant per davant de la realitat. La premsa, teledirigida astutament des de l’entorn comunicatiu de la junta, ja ha avançat que el tancament de diferents operacions i l’ús dels avantatges financers que LaLiga està posant a la seva disposició, per alleujar la pressió de la morositat dominant en l’economia blaugrana, són elements en joc més que suficients per posar-se al dia i ressorgir com un gegant en el mercat per reforçar l’equip de Hansi Flick. És a dir, que el Barça de Laporta, si cal fer cas d’alguns detallats informes periodístics sobre les solucions de fàcil aplicació que estan al seu abast, ja no té al davant els obstacles que frenaven la seva ambiciosa i expansiva política de reforços prevista per a aquesta temporada a punt de començar.
En canvi, després de l’última reunió de la junta de Laporta, aquest col·lectiu en el qual un bàndol escriu cartes anònimes als mitjans sobre la toxicitat i dels directius més pròxims al president en assumptes propis del club i en les farres, no ha transcendit ni s’ha fet pública l’execució o l’eficiència de cap d’aquestes mesures salvadores. Res de res, un dia després que el Reial Madrid publiqués els seus resultats econòmics, sòlids i consistents, de la temporada 2023-24.
En el Barça, si tot va com l’any passat, amb la junta de Laporta fent passos angoixants i desesperats, probablement al marge de la normativa i infringint un grapat de regles comptables i financeres, no es coneixeran els comptes fins poc abans de l’assemblea que, com més tard, ha de celebrar-se abans de finals d’octubre.
La primera conclusió és que si no es filtren o no es donen per oficials els números de l’exercici tancat és perquè no són tan positius ni tan cridaners com per a presumir d’aquest balanç i perquè, això també consta, la directiva de Laporta continua requerint a LaLiga i al seu auditor perquè li permeti endarrerir operacions i/o camuflar-les amb la finalitat d’aparentar que són tan estupendes com les promeses de Laporta a l’hora de fitxar els cracs de moda del futbol europeu.
Segons els mitjans “el FC Barcelona va resolent els seus deures. Per començar, Lamine Yamal i Pau Cubarsí ja estan inscrits com a jugadors del primer equip. Per aconseguir-ho, l’entitat es va acollir a l’article 73 de LaLiga, que permet la inscripció de talents el valor de mercat dels quals s’ha incrementat de manera considerable en un termini curt de temps a causa d’una meteòrica irrupció. Però encara queden més deures per aconseguir la normativa de l’1-1 que permetrà inscriure a jugadors com Iñigo Martínez i afrontar el mercat de fitxatges amb Nico Williams, amb una clàusula de 58 milions, com a gran objectiu. El mercat finalitza l’1 de setembre i l’optimisme impera en els despatxos del Camp Nou i LaLiga. El Barcelona continua amb el límit salarial excedit i amb la palanca dels 60 milions de Libero pendent. Però aplicant les següents fórmules, podrà sanejar els seus comptes i operar amb normalitat”.
Aquest és el context que repeteixen els periòdics des de fa setmanes sense que, ara com ara, s’hagi visualitzat aquest clic que hauria de deixar enrere el bloqueig del marge salarial que Laporta no ha pogut resoldre en mesos per culpa de la morositat derivada de la frustrada venda de Barça Studios. És més, la junta no ha tingut una altra alternativa que renovar recentment un aval personal de 20 milions per sostenir, almenys, la plantilla sense més baixes ni limitacions.
No seria precisament un indici que garanteixi el relat oficialista que admet un descens de 30 milions sobre els ingressos de Montjuïc, compensats per nous ingressos comercials i una reducció de la despesa en salaris estimada en 25 milions sobreposat a la matxada d’haver rebaixat la massa salarial anterior de 660 milions a 525 milions. El que no s’explica és que, realment, sobre les despeses pressupostades, el Barça es va estalviar les primes per guanyar la Lliga de la mateixa forma que, d’altra banda, es perden les primes dels patrocinadors pel mateix motiu. Per tant, no sols cal registrar un estalvi, que és cert, també es produeix un impacte de regressió en els ingressos conseqüència de no guanyar un sol títol la temporada passada.
Un altre fenomen que desorienta i desvirtua la realitat econòmica blaugrana radica en el fet que cada mitjà ofereix una versió diferent sobre com s’emplena el forat de Barça Studios. La Vanguardia, per exemple, sosté que “malgrat no haver rebut els 40 milions de Libero per la seva part del pastís de Barça Vision, el club va acabar el curs amb un compte de resultats positiu de 10 milions. Per esmenar el deute, el club va fer valer dos elements. En primer lloc, les vendes de Kessié i Dembélé. També es van estalviar part del sou d’Ansu Fati, cedit al Brighton, i rescindint a Umtiti, al qual se li va donar la carta de llibertat”. En canvi, Culemanía, citant també fonts fidedignes, defensa un altre ardit: “La solució a la delicada situació econòmica del FC Barcelona està molt a prop de ser una realitat. Si no ocorre res (més) estrany, abans que acabi el mes de juliol serà oficial la nova estructura de Barça Vision, nom comercial de la més coneguda com a Barça Studios, el negoci audiovisual del club blaugrana. La junta directiva de Joan Laporta ha negociat un canvi d’accionistes per a la societat Bridgeburg Invest amb l’objectiu de reemplaçar als socis inicials per uns nous que es facin càrrec dels seus compromisos de pagament i no s’escapoleixin. La decisió del club és clara: per a evitar més problemes d’impagaments cal renovar completament l’estructura societària. Entraran accionistes que donin garanties de pagament reals i sortiran pràcticament tots els que estan en l’estructura actual. El Barça ha anat a buscar societats solvents i de molta confiança, com són els seus principals patrocinadors: Nike, Spotify i Ambilight TV. A més, es preveu l’entrada d’un quart sponsor com a accionista, si bé encara no està confirmat”.
Podria referir-se a la misteriosa societat Vestigia, que va aportar 20 dels 60 milions impagats, o no compromesos, d’Orpheus Media i Socios.com, bojos per trobar a qui col·locar-li el seu paquet d’accions.
No queda clar, tal com ho expliquen els uns i els altres, si amb aquesta maniobra n’hi ha prou per cobrir només els 40 milions pendents de l’any passat o també els 60 milions vençuts el 15 de juny passat. Una tercera font directa de la junta no recorre a cap d’aquestes dues alternatives, simplement afirma que LaLiga acceptarà no aprovisionar els 40 milions perquè hi ha una demanda del Barça a Libero i perquè també ha sol·licitat un termini extra de compliment dels 60 milions fins a l’1 de setembre, quan acabi el mercat.
Finalment, el Barça, d’acord amb la versió de La Vanguardia, s’ha beneficiat de les vendes de Chadi Riad i Marc Guiu, 15 milions, a l’espera del que obtingui per Lenglet i dels 10 milions estalviats per regalar Dest que, juntament amb la pròrroga de l’aval directiu fins a finals d’agost LaLiga considera prou per a saldar el deute dels 40 milions de Barça Studios. Sense comptar, és clar, amb el signing bonus de Nike, de 100 milions, i els avantatges aprovats per LaLiga favorables als equips que, com el Barça, estan reformant els seus estadis beneficiant-se d’un màxim del 5% de la seva xifra de negoci, que en el cas del Barça són uns 40 milions d’estalvi, en el còmput del marge salarial, xifra que es descomptarà quan acabin les obres el curs 2026-27. Laporta, a més, ara sí que vol brandar davant LaLiga que va enregistrar pèrdues covid per 110 milions -va pujant- per a aprofitar “la norma que només es pot reduir com a màxim un altre 5% de la xifra de negoci per les seves pèrdues. En el cas del Barça, s’estalvia altres 40 milions, que haurà de retornar en més anys”.
La veritat, no s’explica que, amb tots aquests càlculs, avantatges i ingressos que tripliquen el deute problemàtic que ofega al Barça, avui dia Laporta continuï amb el marge salarial bloquejat, una part de la plantilla romangui a l’espera de la seva inscripció i no hagi pogut tornar a la regla de l’1:1, escenari idíl·lic en el qual podrà començar a vendre jugadors per poder comprar Nico Williams, Dani Olmo i Mikel Merino. Curiós que, complementàriament, el mateix mitjà, La Vanguardia, encara que en una altra secció, la d’economia, hagi publicat que la junta de Laporta negocia un préstec de 100 milions per la necessitat i la urgència d’una tresoreria desertitzada. Misteris.
