La paraula “democràcia” prové del terme grec “demokratia”, que alhora es compon de “demos” que significa poble i de “kratos” que podem traduir per força o poder. La RAE defineix democràcia com el «Sistema polític en què la sobirania resideix al poble, que l’exerceix directament o per mitjà de representants”. Tanmateix, avui dia aquesta definició és incompleta i insuficient, a més de ser difícilment aplicable al dia a dia de la política actual.
De fet, el poble no és qui pren decisions polítiques per diversos motius. En primer lloc, doncs l’únic que fa és escollir entre aquelles opcions que els partits i els líders polítics ofereixen. En aquest sentit, el poble no té (en els sistemes democràtics vigents) la potestat de prendre decisions, únicament de triar entre les que ofereixen els líders. A més, el poble no pren decisions polítiques, el que en realitat succeeix és que el grup que té el poder és qui les pren i les aplica. De fet, atès que en poques eleccions la participació supera el 80% de l’electorat, sensu estricte, només es prenen decisions majoritàries per part del poble quan, l’opció política escollida democràticament, ho és per una majoria absoluta que representi més de la meitat de l’electorat total. Aquesta situació es dona en comptadíssims casos.
Per tant i com acabem d’exposar, les decisions polítiques a la majoria de les democràcies no les pren el poble a través del seu vot, les prenen els polítics que han estat elegits per representar la ciutadania. És a dir, en la majoria de les democràcies (les anomenades representatives) les decisions les prenen els Parlaments i els Senats a través dels partits polítics, els equips de govern i els presidents. Únicament a les democràcies directes a través d’assemblees o referèndums específics per a cada qüestió política, la ciutadania decideix de manera directa a través del seu vot.
A fil-i-randa del que he dit, voldria manifestar que em satisfà molt més la definició de democràcia que s’exposa a la Stanford Encyclopedia of Philosophy (possiblement l’enciclopèdia més important de filosofia) on breument es defineix com un procediment que es pot aplicar a tots els àmbits que requereixin la presa de decisions col·lectives i en què hi ha igualtat de tots els participants. Per tant, la democràcia es pot donar tant a nivell de famílies i organitzacions de tota mena, com a nivell d’estats i estructures polítiques nacionals i transnacionals. Un cop dit això, s’imposa analitzar de quina manera la ciutadania pot tenir certa influència i per tant ser sobirana, en les democràcies representatives.
Una de les dificultats a l’hora d’aplicar el sistema democràtic és la pluralitat d’interessos i valors entre els ciutadans, fins a l’extrem que els interessos dels uns poden ser irreconciliables amb els altres. D’això cal concloure, que les decisions democràtiques només les prenen els ciutadans que en un moment donat són majoritaris. De la mateixa manera, la igualtat política mai es dona, doncs en la realitat del dia a dia polític, són els polítics i partits que tenen el poder els que prenen les decisions. S’ha de dir sense cap mena d’embaixos, que les decisions polítiques tenen un alt grau de complexitat tècnica, econòmica i jurídica, en conseqüència, el ciutadà del carrer rarament es competent per prendre les decisions que més convenen a la societat. És sota aquest prisma, quan cal assumir que han de ser els experts i finalment els polítics democràticament elegits els que prenguin les decisions, ja que són els que estan més capacitats per fer-ho.
Un altre element crucial en els darrers temps és que difícilment la ciutadania pot ser autònoma i veritablement lliure davant la pressió constant dels mitjans de comunicació i les “fakenews” que partits i polítics constantment difonen. A data d’avui, l’única manera de lluitar contra la desinformació i la manca de transparència és a través de les agències de verificació. A Espanya hi ha cinc agències d’aquest tipus: Maldita.es, Newtral, EFE Verifica i AFP Factual i a Catalunya només una: Verificat.
