Només un soci del FC Barcelona -un entre els aproximadament 150.000 que, se suposa, figuren en el cens, ja que la directiva de Joan Laporta tampoc no ha informat del resultat definitiu de la seva actualització set mesos després de la seva finalització- ha tingut els arrestos, la determinació i el convenciment necessaris per portar davant la justícia ordinària l’escandalós incompliment de l’acord assembleari del 2021 i el posterior referèndum que el va ratificar sobre el cost i l’execució de l’Espai Barça. La denúncia intenta demostrar que si Joan Laporta va proposar als socis votar una autorització per demanar un préstec de, com a màxim, 1.500 milions per al conjunt de l’Espai Barça, l’acord de finançament finalment tancat ha estat per 1.450 milions, que s’han destinat exclusivament a la reforma de l’estadi i, en part, a reemborsar-li a Goldman Sachs una important quantitat del crèdit ordinari que Laporta va demanar aquell mateix any (2021) per a alleujar la pressió del deute a curt i que no ha pogut retornar en les condicions acordades.
Després que la directiva, per mitjà d’una patètica i inacceptable compareixença del llavors vicepresident econòmic Eduard Romeu i dos executius de l’àrea econòmica i financera, donés a conèixer una versió manipulada, enganyosa i completament alterada del finançament liderat per Goldman Sachs i JP Morgan, el document públic del fons de titulització, que recollia els detalls de l’acord subscrit i elevat davant la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV), va demostrar que aquestes condicions, les presentades davant l’assemblea per Laporta i les verbalitzades per la junta posteriorment, no es corresponien.
La demanda interposada pel soci Ignasi Prat en el Jutjat de 1a Instància número 34 de Barcelona, recentment admesa, el que sol·licita tècnicament és la declaració de nul·litat de l’acord de data 26 de març del 2024 adoptat per la junta directiva del Barça pel qual es va arxivar la denúncia presentada en el seu moment davant la comissió de disciplina del club contra Joan Laporta, Eduard Romeu, Ferran Olivé i Joan B. Cases (president de la comissió econòmica) per aquest incompliment de l’assemblea general de compromissaris celebrada els dies 17 i 23 d’octubre del 2021.
La reclamació va acabar en què la ponent del cas, la mateixa vicepresidenta de la junta, Elena Fort, ara responsable de l’Espai Barça des de la fugida del directiu Jordi Llauradó, va demorar diversos mesos la seva tramitació fins que la mateixa comissió de disciplina, presidida per Josep Cubells, secretari de la mateixa junta, va resoldre acordar que no procedia a la denúncia en un exercici còmic i ridícul d’aquests òrgans del club presumptament garants dels drets democràtics dels socis.
Amb aquesta resolució, Ignasi Prat, que no pertany a cap dels grups d’oposició actualment en marxa, ha acudit a la instància civil amb arguments bastant sòlids que sustenten la demanda. Primer, recorda el punt de l’ordre del dia sotmès a l’aprovació de l’assemblea, va ser formulat així:
“Autoritzar la Junta Directiva perquè executi les actuacions que estimi necessàries o convenients per a procurar finançament per al Projecte Espai Barça per un import que en cap moment superi els 1.500 milions d’euros de principal. A l’efecte d’aquesta autorització:
· S’entendrà per finançament qualsevol operació que (i) permeti l’obtenció de finançament per a dur a terme el Projecte Espai Barça; i (ii) pugui garantir-se amb els ingressos relatius a l’explotació del Camp Nou, el Palau i el Campus Espai Barça, o pagar-se amb la cessió d’aquests ingressos en la quantia necessària per a retornar el finançament i els seus costos
· El Projecte Espai Barça significarà tots o qualsevol projecte de remodelació del Camp Nou, la construcció d’un nou Palau polivalent i la construcció del Campus Espai Barça (àrees al voltant dels nous espais)”.
L’assemblea ho va aprovar per majoria i posteriorment ho va ratificar en un referèndum telemàtic. En la denúncia s’aborda davant el tribunal l’anàlisi i el resum del fons de titulització i es conclou que aquest pla no contempla el finançament ni la construcció del nou Palau Blaugrana, un segon Palau més petit, la pista de gel i la resta dels equipaments presentats en la documentació aprovada pels socis.
Argumenta, en concret, que “aquest incompliment queda provat en la pàgina 95 de l’escriptura del fons de titulització, on s’acorda que a canvi del preu de compra dels ingressos cedits pel club, aquest haurà de destinar totes les quantitats que rebi als costos de realització del desenvolupament de l’Estadi, reemborsar part del crèdit pont existent (l’ordinari amb Goldman Sachs) i, amb el consentiment previ i per escrit del Fons, determinats costos previs al desenvolupament relacionats amb el Palau”. Per si no fos prou clar, el document de “definicions” (pàg. 397) annex a l’escriptura de titulització es refereix al Campus Espai Barça com un projecte “que es construirà en els terrenys que envolten el Camp Nou actualment propietat del Futbol Club Barcelona, excloent a l’efecte d’aclariment el Palau, l’Hotel i les Oficines que es construiran en les fases subsegüents del projecte Espai Barça”.
A continuació especifica, sobre aquest mateix document, que “l’incompliment del mandat assembleari de socis encara és més flagrant si tenim en compte que part d’aquest finançament ha d’aplicar-se a reemborsar un contracte (Goldman Sachs) de préstec de 375 M€ amb venciment el 30-6-2028, considerant que part del mateix correspon a la reestructuració del deute del Club acordada el 2021, fet totalment aliè a les obres de remodelació del Camp Nou, la qual cosa constitueix una desviació comptable totalment irregular”.
I recorda que, el fons de titulització, el document legal de l’acord, divideix l’ús del préstec en els següents termes: 1.071 milions seran destinats a l’obra del Camp Nou (malgrat haver estat adjudicat a Limak per 960 M€), 200 milions tenen com a destí atendre contingències com a imprevistos, garanties, retards, alteració constructiva i qualsevol altra situació que posi en risc l’obra i els restants 179 milions es corresponen amb la finalitat atendre els costos financers del crèdit.
Les despeses i la complexitat del procés legal són el fre que ha impedit a altres socis com Ignasi Prat iniciar aquesta via contra la impunitat i la descaradura i completa absència de cap sentit ètic sobre el servei al club que hauria d’atresorar qualsevol directiu. L’acord al qual al·ludeix la denúncia va ser el mateix que va provocar la suspensió de l’assemblea de 17 d’octubre del 2021, exactament quan els socis s’estaven manifestant en contra de la seva aprovació pel fet que existia un acord anterior aprovat en referèndum el 2014 sobre l’Espai Barça. Veient que perdia la votació, Laporta va proposar donar per acabada la sessió i reprendre-la sis dies més tard no sense abans anunciar al llarg de la setmana que es comprometia a ratificar aquesta autorització dels 1.500 milions amb un altre referèndum, proposta que no figurava en l’ordre del dia. Des de llavors, el Barça no ha tornat a convocar cap assemblea presencial.
