En el cas concret dels abusos laborals a centenars -per no dir a milers- dels obrers ocupats en la reforma del Camp Nou, seria interessant saber què opina Enric Masip, l’assessor del president Joan Laporta al qual li va semblar oportú fer seu el contingut de les idees de l’extrema dreta, de Vox cap amunt, sobre la migració a Espanya, al·ludint a violacions i assassinats masclistes per part d’emigrants acollits i inclosos en el sistema social d’ajuda i d’integració. L’excusa de Masip va ser que els seus retuits no eren opinió, que només reflectien una realitat contrastada. Per la mateixa raó, Enric Masip podria haver donat redifusió a les greus denúncies periodístiques, acreditades pel Departament de Treball de la Generalitat en les seves inspeccions, sobre el grau d’esclavisme, maltractament, excessos i actituds segregacionistes i xenòfobes aplicades als treballadors de les obres del Camp Nou per les empreses subcontractades de Limak i, subsidiàriament pel FC Barcelona, la junta del qual ha reaccionat a aquests fets amb una lamentable i vergonyosa despreocupació i tolerància.
Ha estat El Periódico el mitjà que ha realitzat una recerca profunda i documentada sobre fets que res han d’envejar a les condicions de treball i despotisme atribuïts a la construcció dels estadis de futbol de Qatar per al Mundial del 2022. En l’últim dels seus informes resumeix que «la Inspecció de Treball dependent de la Generalitat de Catalunya ha regularitzat al voltant d’1,5 milions d’euros en salaris impagats o mal pagats a gairebé 1.100 treballadors subcontractats en les obres del Camp Nou. L’autoritat laboral ha finalitzat les seves recerques i durant les últimes setmanes ha anat notificant a les empreses i empleats afectats els resultats». Aquestes inspeccions han acreditat incompliments generalitzats de la normativa laboral amb un balanç més que cridaner, perquè «de les 59 companyies subcontractades participants, la policia laboral ha pogut acreditar faltes de diferent índole en 40 d’aquestes. Part d’aquestes empreses continuen avui dia operant en les obres de l’estadi, liquidats ja els processos de demolició i iniciats els de construcció de les noves instal·lacions».
És a dir, que ni per haver estat enxampats in fraganti ni davant la gravetat d’aquestes infraccions, ni tampoc per la pèssima imatge, tan perjudicial per al FC Barcelona, els responsables de l’obra s’han desviat d’una línia de contractació i d’explotació dels treballadors, majoritàriament emigrants amb nul·la formació, en situació més que precàriament i completament dependents d’un contracte de treball que garantia els mínims establerts en el conveni del sector, però que en la pràctica totalitat dels casos no es compleix quant a horaris, descansos, festius i remuneració del jornal i de les hores extres.
Arran de les primeres i alarmants informacions, «la Inspecció de Treball, seguint el seu modus operandi habitual, ha optat per prioritzar la via del requeriment. És a dir, instar primer les empreses que esmenin les irregularitats i, en cas de no fer-ho, anar per la via de la sanció. La gran majoria de les companyies inspeccionades han optat per la primera opció, abonant uns 740.000 euros en salaris als treballadors i altres 360.000 euros a la Seguretat Social en concepte de quotes impagades. Les principals denúncies dels treballadors se centraven en salaris mal pagats i jornades maratonianes, per sobre del que marca el conveni col·lectiu de la construcció de la província de Barcelona. L’autoritat laboral també ha pogut provar irregularitats en aquest segon aspecte. Concretament, ha aflorat 16.000 hores extres treballades i no cobrades en les obres. El que ha obligat els subcontractes incomplidors a abonar uns 310.000 euros per aquests conceptes».
Segons aquest mateix mitjà, a més d’aquests 1,5 milions que havien tractat d’estalviar-se entre el novembre del 2023 i el gener del 2024, les denúncies no han acabat i Treball ja investiga el cas de les empreses que han atret a treballadors romanesos sense contracte. «Algunes presumptament repeteixen part dels fraus ja acreditats. Eurobau SRL, filial romanesa de Eurobau, que té la seva seu central a Hongria, segons ha publicat, ha estat expulsant durant les últimes setmanes a desenes de treballadors portats des de Romania i que allotjava en un hotel de Calella i que cada dia portava al Camp Nou. El motiu que denuncien aquests obrers era que van reclamar els diners que cada dues setmanes de treball se’ls havia promès. Inspecció de Treball, atenent aquestes denúncies, va iniciar una recerca en la qual, segons un primer balanç, ha pogut detectar treballadors presumptament sense contracte i sense donar d’alta en la Seguretat Social. Presumptes fraus que, presumiblement, derivaran en nous expedients sancionadors a subcontractes operants al Camp Nou».
No cal insistir que la resta dels mitjans, majoritàriament, no han fet seguidisme ni s’han fet ressò d’una situació amb tendència a cronificar-se i a normalitzar-se en el temps malgrat la magnitud i gravetat de les denúncies que, a més, es complementen amb nous episodis cada vegada més inquietants sobre les pràctiques abusives contra els treballadors. El mateix mitjà acaba de publicar que «empreses subcontractades en les obres del Camp Nou, presumptament, han obligat treballadors a retornar els diners aflorats durant les actuacions d’Inspecció de Treball. És una cosa que podria incórrer en un delicte penal. També hi ha empleats que han estat obligats a retornar els diners de la quitança una vegada han rescindit el seu contracte. Almenys tres treballadors han denunciat a aquest mitjà com els seus ocupadors els van amenaçar d’acomiadar-los si no anaven al caixer a retirar els diners dels seus comptes i retornar-los a la companyia en efectiu, sense deixar rastre telemàtic».
La informació remet al testimoniatge de treballadors que, després de rebre un ingrés en el seu compte de 4.000 euros per liquidació de diferència salarial, resultat de l’aplicació del conveni i actualització amb caràcter retroactiu per les inspeccions i sancions del Departament de Treball, es van trobar que els seus capatassos no els abonaven la nòmina següent si abans no li retornava a l’empresa aquesta regularització de 4.000 euros, en bitllets. Aquestes amenaces, per elevació, estan sent freqüents entre els col·lectius que havien estat treballant gairebé un any cobrant per sota del salari fixat pel conveni, ni tampoc les hores extres o les compensacions per festius. També es donen casos de canvi d’empreses dels quals els treballadors no són conscients per a burlar les sancions, posar el comptador a zero de les vacances i eludir l’antiguitat. Uns altres han denunciat que en acabar un contracte i signar la liquidació «l’empresa es queda el xec» a canvi de la promesa de tornar a contractar-los per a una altra empresa o obra.
La reforma de l’estadi blaugrana ja és una obra tacada per la pràctica generalitzada d’una explotació laboral en l’àmbit de la mà d’obra primària que, gràcies a l’altaveu blaugrana, es comença a conèixer i que, sobretot, ha posat en l’ull de l’opinió pública una massiva denigració i esclavisme de l’emigració a Catalunya sense que les autoritats laborables hagin pogut evitar-la. Definitivament, hauria estat bé que un altre treballador del Barça com ho és Enric Masip, malgrat les seves provades infraccions estatutàries, hagués recollit en les seves xarxes aquesta altra realitat que sofreixen els emigrants, sobretot perquè desconeixen els seus drets, no coneixen l’idioma i perquè, fruit de la seva precarietat i de la necessitat d’enviar diners a les seves famílies, accepten treballs en les pitjors condicions.
