Els líders i caps d’Estat de la Unió Europea han avalat amb la majoria qualificada necessària que l’actual presidenta de la Comissió Europea, Ursula Von der Leyen, repeteixi al capdavant de l’executiu comunitari per un segon mandat. Els dirigents també han expressat el seu suport majoritari al portuguès António Costa com a president del Consell Europeu i a l’estoniana Kaja Kallas com a alta representant.
La primera ministra italiana, GiorgiaMeloni, finalment s’ha abstingut en la votació per donar suport a Von der Leyen i s’ha posicionat en contra dels nomenaments de Costa i Kallas, tal com han confirmat fonts diplomàtiques. Per la seva banda, el primer ministre hongarès, ViktorOrbán, ha votat en contra de Von der Leyen, s’ha abstingut amb Kallas i ha donat suport a Costa.
Tant Orbán com el seu equip de portaveus ja havien advertit en el marc de la cimera que Hongria es posicionaria en contra de la dirigent alemanya, a qui han culpat de ser “la gran responsable” de “les polítiques fallides” de la UE. En paral·lel, el primer ministre hongarès ha qualificat el pacte pels alts càrrecs de “vergonyós” i ha acusat les formacions populars, socialdemòcrates i liberals de no tenir en compte l’auge de les formacions ultraconservadores en els comicis del 9-J.
La resta de 25 Estats membres -inclosos la República Txeca i Eslovàquia, que també havien expressat reticències els últims dies sobre l’acord pels alts càrrecs- finalment han votat a favor del nomenament dels tres dirigents.
Pendents del vistiplau de l’Eurocambra
Malgrat la votació d’aquest dijous, tant Von der Leyen com Kallas encara han d’obtenir el suport per majoria absoluta del Parlament Europeu. En el cas de Von der Leyen, els eurodiputats abordaran el seu nomenament durant el ple d’Estrasburg previst entre els dies 16 i 19 de juliol. El càrrec de Kallas, per altra banda, se sotmetrà a l’opinió de l’Eurocambra en una sessió posterior, quan es coneguin els noms que han de conformar la següent Comissió Europea.
Pel que fa a Costa, ja no haurà de superar més esculls, ja que és el mateix Consell Europeu qui escull el seu president per majoria qualificada. En aquest sentit, la previsió és que l’exprimer ministre portuguès ostenti el càrrec durant els pròxims cinc anys de legislatura, dividit en dos mandats de dos anys i mig, tal com es va pactar en l’acord entre populars, socialdemòcrates i liberals.
