Per què Laporta és l’únic culpable d’haver escanyat econòmicament al Barça?

La setmana del FC Barcelona ha vingut marcada, al final, tant pel que es va anunciar sobre un moviment en la rebotiga de l’oposició, inclosa la possibilitat d’un vot de censura, com per la rèplica del president Joan Laporta en forma de discurs reivindicatiu de la seva gestió, especialment en l’àmbit econòmic, precisament el taló d’Aquil·les assenyalat pels seus crítics. La confrontació argumental és absoluta, perquè Laporta explica un conte de fades i anuncia el final de la travessia en el desert, i els analistes interpreten que el deute no ha millorat, el dèficit estructural no s’acaba d’arreglar i l’estabilitat financera penja d’un fil a punt de trencar-se per culpa d’aquests 408 milions de Barça Studios palanquejats com a ingressos en la comptabilitat, dels quals només 40 milions són reals.

Fins a 1.000 milions en palanques s’han dedicat a tapar les vies d’aigua produïdes en el tancament negatiu de l’exercici 2020-21, absurdament engreixat fins a 481 milions amb uns 200 milions d’anticipació d’amortitzacions i provisions innecessàries. Avui, fins i tot als analistes més creients del laportisme coincideixen a reconèixer que aquesta obsessió per aparentar que el mandat de Josep Maria Bartomeu va ser tràgic, va ser un error majúscul de Laporta i dels seus assessors.

En primer lloc, perquè els comptes amb aquest dèficit monstruós les van signar Laporta i la seva junta, motiu principal pel qual LaLiga de Javier Tebas li va acabar retallant el marge salarial i constrenyent el control encara amb més rigor que a la resta perquè Laporta es va negar a admetre, també, que el FC Barcelona havia deixat d’ingressar per incidència directa de la covid ni més ni menys que 300 milions. El Barça, per decisió de la junta entrant el març del 2021, només va reconèixer 90 milions, tancant-se la porta als avantatges comptables concedits per LaLiga per alleujar l’impacte de la pandèmia.

En segon terme, per després evitar que el dèficit acabés pesant sobre la seva esquena al final del mandat, Laporta va haver de començar a vendre recursos i més recursos -les palanques interminables-, sobretot per compensar amb aquest benefici extraordinari pèrdues exagerades i poder treure’s del damunt aquesta limitació a l’hora de fitxar, que és l’única cosa que l’amoïna.

Va ser Laporta qui es va posar la soga al coll i Javier Tebas qui ha salvat el Barça d’un col·lapse financera anticipat a base de no permetre-li usar les palanques per reduir joc net financer i de posar-li límit a les despeses. No va ser Laporta, sinó Tebas, qui va obligar el Barça a reduir massa salarial i despeses generals signant un pla de viabilitat, aquest del qual ara presumeix Laporta i que l’ha salvat, almenys de moment, de l’apocalipsi, perquè de fet Laporta no va proposar cap estratègia d’estalvi, austeritat ni control el 2021, sinó que, al contrari, es va gastar el que no tenia  l’hivern del 2022 al crit de “Que tremoli Europa perquè hem tornat al mercat!”. Almenys aquest va ser el seu crit de guerra quan va fitxar Ferran Torres per 55 milions.

Després, com és sabut, Laporta es va treure de la màniga la venda falsa de Barça Studios, enganyant Javier Tebas, els socis i enganyant-se ell mateix per més que al Senat del Barça li conti un altre conte.