Llicenciat en Ciències de la Informació i Sociologia, ha treballat de periodista i de crític musical. Ha participat en col·lectius antimilitaristes, llibertaris i ecologistes. És autor de diversos llibres, entre els quals Músicas contra el poder i El rumor de los suburbios. És coordinador de Libros en Acción, l’editorial d’Ecologistes en Acció.
Per què, com, per a què… una editorial específicament dedicada a les qüestions mediambientals?
La idea sorgeix d’Ecologistes en Acció, que és una confederació d’organitzacions a escala estatal. Jo havia fet algunes coses en el món del llibre, i es va plantejar la idea de muntar una editorial. Vam pensar que el nostre ideari havia de ser transmès també en llibres. No és una cosa corrent. Existeixen algunes iniciatives similars en altres països, però aquí no és freqüent que una organització ecologista tingui un programa editorial com el nostre. Per nosaltres era necessari que el planeta en el qual creiem, que estimem, estigués plasmat en llibres (una forma molt bella) per donar alternatives i explicar com veiem nosaltres el món.
Amb quins autors compteu? Quin és el seu perfil?
Una part important dels autors estan en l’entorn ecologista. Nosaltres, com a ideari d’organització, que ens diferencia d’altres, com Greenpeace o Amics de la Terra, treballem en el que denominem ecologisme social. Aquest és el nostre entroncament polític i social. Creiem que el capitalisme té conflictes continus amb la naturalesa, i a partir d’aquí plantegem el nostre discurs. Publiquem informes, treballs, d’elaboració pròpia i també d’especialistes, gent que té coses a dir, procedent sobretot del món acadèmic. Les nostres publicacions estan obertes als problemes generals del medi ambient i, específicament, als que tenen més a veure amb qüestions socials, com l’ecofeminisme. Avalem els títols i els autors, amb el prestigi que dona la nostra organització, que ja té 25 anys.
Libros en Acción es fa ressò d’autors estrangers, editeu traduccions…?
Sí. Hem publicat Bookchin, considerat el pare de l’ecologisme social, autors francesos i d’altres països. També editem llibres en gallec, basc, i català, perquè volem ser conseqüents amb la realitat plural de les llengües a Espanya. De la mateixa manera, ens fem ressò de problemàtiques relacionades amb l’ecologia en altres països, amb autors espanyols.
L’editorial també és un observatori de la lectura. Què es llegeix més? Per on van els gustos?
Ens dediquem fonamentalment a l’assaig, encara que també tenim alguna col·lecció amb contes, relats amb dibuixos…, que, en tots els casos, giren al voltant dels temes que ens interessen. No solen ser assajos espessos, sinó més a l’abast de no-especialistes, del lector comú. Els nostres lectors i lectores són gent a qui li interessa, lògicament, l’ecologisme, però que també són activistes d’altres moviments. Sobretot, són persones joves i molt fidels. No sabem si més dones que homes, però segurament sí. Les vendes són petites, perquè parlem de temes molt concrets. L’interès per aquests temes varia. Hi ha problemes fonamentals, com per exemple el canvi climàtic. Una altra qüestió molt interessant, que naturalment interessa molt les dones, és l’ecofeminisme, una branca més de l’ecologisme social. Aquesta part que crida l’atenció sobre les cures, la maternitat… El tema de l’energia també és important, perquè pensant en el col·lapse dels combustibles fòssils, d’aquí a molt poc, també és un tema que interessa molt. Tenim tres títols de capçalera: El ecologismo social, primer llibre que vam editar, i que és una espècie de breviari on expliquem la nostra filosofia; Cambiar las gafas para mirar el mundo, i acabem de treure’n un que es diu Nueva cultura de la Tierra, un missatge alternatiu i actualitzat de l’ecologia.
El decreixement és avui dia un debat d’ampli espectre que s’obre pas, amb pragmatisme, en l’àmbit mediambiental i no només en aquest. Forma part de les vostres publicacions?
El decreixement està en molts dels llibres. És també un assumpte clau. S’ha explicat malament o no s’ha entès. S’ha generalitzat la idea que decreixement és tornar a les cavernes. I no és així, sinó tot el contrari. Cal decréixer perquè puguem fer sostenible aquest món. A França, d’on procedeix en bona mesura la idea de decreixement, hi ha una gran discussió. Amb la creixent precarietat laboral, els joves que no troben habitatge…, la qüestió del decreixement tindrà cada vegada més protagonisme.
Tot això ens porta a plantejar-nos cada vegada més seriosament la lluita contra el sistema, i no tant per les alternances polítiques?
Creiem fonamentalment en els moviments socials. No volem la jerarquia, ni el discurs polític clàssic. Som d’esquerres, plurals… Intentem estar fora del sistema, però, en realitat, estem amb un peu a fora i un altre a dins, perquè no ens queda més remei. Encara que la nostra intenció, és clar, amb el temps, és estar amb els dos peus a fora. No tenim relació amb els bancs. Amb els nostres propis recursos, al costat de Traficantes de Sueños, que és una llibreria important a Madrid, acabem de comprar un local.
L’emigració, que tant té a veure amb el canvi climàtic, forma una part important de les vostres inquietuds editorials?
Vam editar, fa ja anys, un llibre titulat Els conflictes socials del canvi climàtic. El canvi climàtic afecta tot el planeta. Això és clar. I llavors el que no entén Europa és que d’aquí 50 anys deixarà de ser aquesta Europa blanca, tòpica, per convertir-se en una cosa més mestissa, amb subsaharians i gent procedent de tot el món. L’emigració és, efectivament, un tema molt complex, però al qual nosaltres dediquem molt interès. Aquí mateix, els que fan les feines que no volen els espanyols són els emigrants. És obvi. I es viu la contradicció que, d’una banda, se’ls necessita com a mà d’obra i, d’una altra, se’ls rebutja ideològicament, socialment o culturalment. No volem gent sense papers. Però el que tenim és una Europa que està tendint a la ultradreta, amb els nacionalismes perversos. Amb un debat exacerbat que no té en compte que la precarietat ens afecta a tots, espanyols i emigrants. Joe Biden, amb qui no comparteixo pràcticament res, els va dir als empresaris americans que si necessitaven treballadors paguessin més. A més de tot això, els emigrants aporten riquesa cultural, com evidencien els nens nascuts a Madrid de pares llatinoamericans.
Els nens, que són el futur, heretaran un planeta modelat per nosaltres. Dediqueu a ells publicacions relacionades amb la vida a la Terra, amb el medi ambient?
El nínxol del llibre infantil és una cosa que nosaltres encara no controlem. És un espai molt concret, però sí que hem editat llibres amb il·lustracions. Dirigides a adults, però que també són enteses perfectament per adolescents. El futur, és clar, són ells. El tema ens preocupa i tenim algun llibre. Hi ha molts professors d’institut que porten a les aules els nostres llibres. Perquè són llibres molt accessibles, didàctics…, que s’utilitzen bastant sobretot en l’ensenyament del mecanisme de la naturalesa. Són llibres que ajuden molt a explicar conceptes a gent de 16 o 17 anys. Per desgràcia, encara no estem en la possibilitat que el Ministeri d’Educació i les conselleries corresponents de les comunitats autònomes incloguin alguns dels nostres llibres en els programes.
Els llibres són orfes si no van acompanyats d’una distribució adequada, perquè tan important és arribar al lector com parlar-li del que li interessa. Com porta Libros en Acción aquesta qüestió?
La distribució és una qüestió determinant per a qualsevol editorial, perquè el llibre, en qualsevol cas, no deixa de ser un producte cultural. Nosaltres treballem amb una distribució molt interessant, amb xarxes alternatives. Ho fem per zones. A Euskal Herria, per exemple, tenim Elkar, que és més comercial. Ho fem a través de Virus, a Catalunya; de Traficantes de Sueños, a Madrid; de Barata a Astúries… Es tracta d’una xarxa de llibreries i editorials. De fet, acabem de crear una plataforma amb un centenar d’editorials, llibreries i distribuïdors. Plantegem propostes per desenvolupar la xarxa que, actualment, la veritat, és que funciona bé. Som professionals, encara que alguns estan més fora del sistema, amb llibres més polítics. No hem entrat en cap xarxa comercial, i no ens en penedim. Preferim estar en menys llibreries, però que siguin referències dels moviments socials.
