El febrer de 2022, es va fer públic que Alemanya destinaria més de 100.000 milions d’euros extres al seu exèrcit per estar preparada per al desafiament que representava una Rússia liderada per Putin i, també, amb l’excusa de garantir la pau en Europa.
També hem sabut que la despesa militar en l’Estat espanyol va assolir el 2,1% del PIB en 2023, sent el total de la despesa militar, el pressupost i el seu impacte en el deute pública, superior als 27.000 milions d’euros.
Segons un informe publicat per l’Institut Internacional d’Estudis per a la Pau d’Estocolm (SIPRI) la venda d’armes i serveis militars de les 100 majors empreses del sector van ascendir a l’esgarrifosa xifra de 531.000 milions de dòlars el 2020, la qual cosa suposa un augment d’1,3% en termes reals en comparació amb l’any anterior.
L’informe també destaca que la venda d’armes va augmentar per sisè any consecutiu fins i tot quan l’economia mundial es va contreure un 3,1% durant el primer any de la pandèmia.
És important destacar que l’escalada armamentista no és una situació exclusiva d’Europa, sinó que és un fenomen global. La pandèmia de Covid-19 ha afectat moltes indústries, però l’armamentista ha estat una de les poques que ha sobreviscut i prosperat el 2020.
No cal assenyalar els països que més despeses inverteixen en armes en el món, entre els quals n’hi ha tres d’europeus (Alemanya, Regne Unit i França), més aviat convé recordar que, mentre això succeeix, la pobresa i les desigualtats en el món continuen creixent exponencialment.
És una vergonya que mentre es dediquen enormes recursos a la producció d’armament i als conflictes bèl·lics, la misèria continua creixent de manera alarmant i s’agreuja la bretxa entre els països desenvolupats i els països subdesenvolupats.
Els països subdesenvolupats són els més vulnerables a les guerres, ja que sovint són l’escenari on es produeixen els conflictes armats.
Aquesta situació els impedeix avançar en el seu desenvolupament i els exposa a greus violacions dels drets humans. Per contra, els països desenvolupats es beneficien de les guerres, ja que poden vendre armes, controlar recursos naturals i influir en la política dels països afectats.
A més, després de la guerra, els països desenvolupats solen participar en la reconstrucció dels països devastats, i així obtenen més beneficis econòmics i poder.
Aquesta situació és insostenible i immoral, i requereix una acció urgent i coordinada de la comunitat internacional per garantir els drets humans i el desenvolupament sostenible de tots els pobles.
No podem quedar-nos indiferents davant el que passa a Palestina, on el poble palestí pateix una brutal i criminal repressió, amb milers de morts i desapareguts, per part de l’exèrcit israelià. Aquesta és una situació intolerable que vulnera els drets humans i la legalitat internacional.
A més, aquest conflicte alimenta l’auge de l’extremisme i la intolerància a tot el món, posant en perill la pau i la convivència. Per això, des de la nostra posició de ciutadans compromesos amb la justícia i la solidaritat, hem de denunciar aquesta violència i exigir una solució política que garanteixi el dret a l’autodeterminació del poble palestí.
No podem ignorar el fet que les guerres són una de les principals causes de la violència, el patiment i la injustícia al món. Les guerres no resolen els problemes, sinó que els agreugen i creen nous conflictes.
Les guerres només beneficien a uns pocs que es fan més rics amb el negoci de les armes i l’explotació dels recursos, mentre que la majoria de les persones pateixen les conseqüències de la destrucció, la pobresa i el desplaçament.
Per això, hem de rebutjar les guerres com a mitjà per afrontar les diferències i els interessos. Hem de buscar altres estratègies basades en el diàleg, la cooperació i el respecte als drets humans. Hem de treballar per eliminar les desigualtats i construir un món en pau, on tothom pugui viure amb dignitat i llibertat.
La pau és un valor fonamental per al desenvolupament humà i la convivència harmoniosa entre les nacions. El diàleg i la solidaritat són les eines imprescindibles per construir una societat més justa i sostenible, on es respectin els drets humans i el medi ambient.
Les guerres només generen violència, sofriment i destrucció, i no resolen els conflictes ni les desigualtats. Per això, des de la nostra responsabilitat ciutadana, hem de rebutjar qualsevol forma d’agressió militar i exigir als nostres governs que apostin per la diplomàcia, la cooperació i el multilateralisme.
Només amb diàleg i solidaritat entre els pobles, aconseguirem un món més just i sostenible. No a les guerres, sí a la pau.
