El 8 de març és el Dia Internacional de les Dones des de que el va instituir l’ONU, el 1975, per fer visible la manca de drets laborals i ciutadans de la majoria de dones del món. Aquest dia tenia història perquè el 8 de març del 1857 les dones de Nova York que treballaven a la industria tèxtil, denominades “garment workers”, van organitzar una vaga per aconseguir salaris mes justos i condicions laborals més humanes. Durant el mes de març del 1908 un nova vaga de treballadores tèxtils a la mateixa ciutat va fer historia 51 anys després de la primera.
El 1909, una organització de dones socialistes va celebrar el primer dia internacional de la dona i 15.000 dones es van manifestar a Nova York. Exigien augment de sou, menys hores de treball, dret al vot i que es prohibís el treball infantil. Van fer servir un lema clar “Pa i Roses”, ja que el pa representava la seguretat econòmica i les roses una qualitat de vida millor. El 1910, una segona trobada de la Internacional Socialista de Dones a Dinamarca proposa ja un dia simbòlic, al voltant del 8 de març, que servís per reivindicar els drets de totes les dones. Però la terrible tragèdia del 25 de març de 1911, quan 123 treballadores i 23 homes van morir a l’incendi de la fàbrica Triangle Shirtwaist a Nova York, reconverteix el dia internacional de les dones en el dia de reivindicacions per drets laborals i polítics.
El Fòrum Econòmic Mundial reconeix que encara falten 170 anys per tancar les bretxes de gènere a nivell mundial per les discriminacions cap a les dones, no son tan sols en el treball sinó també en molts altres àmbits, com culturals, mediàtics, socials, i a nivell de salut. És imprescindible ampliar la lluita pels drets de les dones a àmbits que fins ara eren invisibles. El dret a la salut i que les dones puguin ser tractades amb les seves diferències ha estat un dret invisible que no ha format part de les reivindicacions del 8 de març.
Però la realitat és tossuda i ens posa de manifest fets que si no denunciem les seves vulneracions romanen ocults. En les últimes quatre setmanes, una dona de 60 anys a València, una de 40 anys a Lleida, i una de 23 anys a Barcelona han mort d’infart tres hores després de ser visitades per dolor toràcic i malestar i de ser enviades a casa sense sospita de patir una malaltia greu. Els ictus i la mort sobtada, entre dones menors de 45 anys, son superiors entre dones. Perquè no es té en compte aquesta diferència?
Sabem que el dia 28 de maig es dedica a la salut de les dones però la situació actual està empitjorant a un ritme tal que no podem limitar a un dia al any la possibilitat de fer visible el dret a la salut. Potser si recordem les morts, en comptes de convertir les dones en víctimes, trobarem forces per reivindicar els drets de les que estan encara vives.
Fa ara 33 anys que la cardiòloga americana Bernardine Healy ja va identificar una gran injustícia quan va ajudar a demostrar que la malaltia cardíaca de les dones havia estat invisible per la Medicina. A igualtat de patologia coronaria, les dones eren enviades a casa i els homes a sotmetre’s a una intervenció quirúrgica, i després d’un temps les dones van patir infarts i van morir o van haver de tornar de forma urgent al hospital. En un editorial famós, titulat El síndrome de Yentl, recordant la novel·la en que una jueva es disfressava d’home per anar a la Universitat, va escriure que potser les dones haurien de disfressar-se per anar al metge i poder ser tractades amb igualtat d’oportunitats que els homes. Deia textualment: “Pot ser trist, però no sorprenent que les dones hagin estat tractades massa sovint sense equitat en les relacions socials, en la política, en els negocis, en l’educació, en la recerca i en l’assistència sanitària”
Està demostrat clarament que les malalties circulatòries son la primera causa de mortalitat de les dones a tots els països del món, però aquesta realitat no està ben investigada, no està inclosa a la formació dels nostres professionals de salut i encara no està incorporada en la nostra realitat assistencial.
El dret a la salut de les dones precisa de la incorporació de tots els aspectes de la morbiditat diferencial en la recerca, en la docència i en els nous protocols assistencials. Només així es pot tancar la bretxa de gènere, també en el camp sanitari, i gaudir de nous dies de Pa i Roses a les vides de totes les dones del món.
