La llei d’amnistia deixa de banda el Codi Penal i se centra en les lleis europees sobre terrorisme

Queden inclosos en la mesura de gràcia els casos de malversació en els quals "no hagi existit propòsit d'enriquiment"

    Reunió de la Comissió de Justícia del Congrés

    Les modificacions a la llei d’amnistia que han fet possible l’acord entre el PSOE, ERC i Junts modifiquen tres articles i el preàmbul de la llei, i delimiten el capítol d’exclusió dels delictes de terrorisme als actes que “per la seva finalitat puguin ser qualificats de terrorisme segons la Directiva 2017/541 del Parlament Europeu i del Consell, del 15 de març de 2017”. D’aquesta manera, el redactat de la norma deixa de banda les referències al Codi Penal i se centra en el dret europeu, tant pel que fa al delicte de terrorisme com d’alta traïció.

    Així doncs, queden exclosos de l’amnistia els delictes greus de terrorisme tal com els defineixen el Conveni Europeu de Drets Humans i la directiva europea sobre el tema, de manera que els actes de protesta com els del Tsunami Democràtic sí que serien amnistiables. Concretament, segons el text, quedaran fora de l’amnistia només els actes que “hagin causat de forma intencionada greus violacions de drets humans, i en particular les regulades als articles 2 i 3 del Conveni Europeu per a la Protecció dels Drets Humans i les Llibertats fonamentals, i en el dret internacional humanitari”.

    Pel que fa a l’alta traïció, es tindrà en compte el que diu la Carta de les Nacions Unides i només quedaran fora de la mesura de gràcia els actes que hagin suposat “una amenaça efectiva i real” i “un ús efectiu de la força en contra de la integritat territorial o la independència política d’Espanya”. La distinció entre el que diu el Codi Penal i la legislació europea i internacional és el que oferirà més garanties als encausats independentistes.

    Respecte a la malversació, queden inclosos en l’amnistia els casos en els quals “no hagi existit propòsit d’enriquiment” i que “únicament” estiguin dirigits a finançar les despeses relatives al procés i al referèndum de l’1-O. “No es considerarà enriquiment l’aplicació de fons públics a les finalitats previstes als apartats quan, independentment de la seva adequació a l’ordenament jurídic, no hagi tingut el propòsit d’obtenir un benefici personal de caràcter patrimonial”, indica el text. D’altra banda, s’avança el termini d’aplicació de la llei fins a l’1 de novembre del 2011.

    (Visited 106 times, 1 visits today)

    avui destaquem

    Feu un comentari