El secretari general de Junts, Jordi Turull, va declarar que el traspàs de competències en matèria d’immigració al govern de la Generalitat promès pel PSOE ha de servir per expulsar els migrants multireincidents: “Hem de mirar en quines condicions se’ls pot fer fora”.
Turull denuncia que les persones que cometen petits delictes, sobretot robatoris pel carrer o a les llars, acumulen detencions però mai no entren a la presó per temporades llargues. “Hi ha immunitat per una sèrie de gent que no té la sensació que qui la fa la paga”. Parla, clar, de persones que procedeixen d’altres països perquè no es pot expulsar els delinqüents multireincidents nascuts o nacionalitzats aquí.
Jo, si fos un delinqüent reincident d’aquests i m’oferissin l’alternativa d’entrar a la presó o ser expulsat del país, m’apuntaria a la segona opció. Valoro molt la llibertat i, a més, estic convençut que trobaria la manera de tornar a entrar al país del qual m’han fet fora.
D’altra banda, per expulsar una persona a l’Estat del qual prové cal que el vulguin allí. Amb molts països no hi ha tractat d’extradició que ho permeti. Lògicament, Catalunya, que no és un país independent, no té tractat d’extradició amb cap Estat i, per tant, malament es podria expulsar ningú sense passar per l’administració central.
Amb les bufetades que hi ha a Europa en matèria de política de migracions només faltaria que arribés ara una comunitat autònoma dient que vol organitzar la seva al seu aire.
Total, que m’ensumo que estem davant d’un debat condemnat a quedar en foc d’encenalls, la qual cosa no vol dir que Catalunya i el conjunt de comunitats autònomes espanyoles no s’hagin de coordinar en les seves accions en relació a l’acollida i tractament de les persones immigrants. Poden fer molt més del que fan. De la mateixa manera que es coordinen periòdicament per acordar les mesures a adoptar en l’àmbit sanitari seria bo que també compartissin decisions i polítiques en la qüestió migratòria.
A Catalunya contrasta la concentració de 170.000 persones a Barcelona en una manifestació feta sota el lema “volem acollir” el febrer del 2017 amb que set anys després contemplem com un dels seus partits principals demana “volem fer fora”.
Els catalans que es van manifestar el 2017 potser tenien més bones intencions que poder el govern de la seva comunitat per concretar-les. Entre les dues Catalunyes prefereixo la d’aleshores bo i reconeixent que aquella voluntat va donar ben pocs fruits. Entre la Catalunya de la il·lusió i la de l’expulsió em quedo, però, amb la primera.
La multireincidència impune és un problema, evidentment. La seva solució no passa, però, per competir per veure qui és el primer a expulsar als qui hi incorren.
