Durant les festes nadalenques, es calcula que es regalen uns 50.000 animals de companyia a Espanya. Aquest increment d’adquisició d’animals, principalment gossos i gats, no es nota només als punts de venda, sinó també a les entitats protectores. Segons dades de l’estudi Ell mai ho faria 2022, de la Fundació Affinity, les sol·licituds d’adopció creixen un 30% durant aquestes dates, i cada vegada hi ha més protectores que deneguen la petició en aquesta època. Els motius són el fet de considerar l’animal com un regal i que les persones que fan la sol·licitud no són les que conviuran amb aquest nou membre de la família.
En declaracions a EL TRIANGLE, Jaume Fatjó, director de la Càtedra Fundació Affinity Animals i Salut a la Universitat Autònoma de Barcelona, exposa els riscos que comporta pensar en un gat o un gos com un regal de Nadal o de Reis.
“Normalment, quan fas un regal penses que allò és per a una persona en concret, per al nen o per a la nena. I això ja va en contra de la idea que caldria tenir que és un animal de tota la família i no d’una persona en particular. No és el gos o el gat de tal persona, sinó de tota la família. Parlem d’una responsabilitat compartida perquè la vinculació i el dia a dia d’aquell animal serà amb tots els membres de la família”, afirma Jaume Fatjó.
Cal tenir present que tenir un gos en un pis implica, com a mínim, tres sortides diàries al carrer perquè pugui fer les seves necessitats, i obliga a preveure el temps invertit en sortides d’un dia sencer perquè l’animal pugui menjar i orinar, entre altres necessitats. Si tots aquests temes no s’han parlat prèviament amb tots els membres de la família, poden aparèixer tensions per la distribució de les noves tasques que implica la cura de l’animal.
Jaume Fatjó demana consens familiar abans de prendre la decisió, i diu que no pot ser una iniciativa impulsiva i poc meditada, si es volen evitar problemes en el futur més immediat: “Hi ha persones que dediquen més reflexió a un cotxe nou que a un animal de companyia. Busquen, pensen, reflexionen i prenen la decisió.”
En canvi, en el cas d’un ésser viu, aquest procés no comporta tanta inversió de temps i ni de reflexió: “Tota la família ha de fer la reflexió que vol compartir la vida amb un gat o un gos”. Com exposa el director de la Càtedra Affinity Animals i Salut de la UAB, “és una convivència que durarà molt de temps, i has de veure que l’encaix serà bo”. Abans d’anar a buscar a la botiga o a la protectora l’animal, “realment tu i la família heu de veure que reuniu les condicions i l’estil de vida per poder conviure amb l’animal”.
Segons l’informe Ell mai no ho faria 2022, de la Fundació Affinity, prop del 70% de les entitats protectores relacionen els regals de gossos i gats durant les festes nadalenques amb els abandonaments dels primers mesos de l’any. Per tant, la Fundació Affinity fa un crit d’alerta davant l’augment de persones que pensen que regalar un animal de companyia a un nebot petit o a un net durant les festes és una bona idea. Una decisió impulsiva d’aquest tipus augmenta “el risc d’abandonar l’animal” i “pot fer aparèixer problemes d’adaptació a la família”, que trenquen les expectatives previstes inicialment.
Conscients d’aquesta realitat de considerar l’animal com un regal o un obsequi original, les entitats protectores disposen de protocols de protecció per als animals, deneguen l’adopció en cas de dubte i participen en la campanya Red Flags per trencar amb aquesta tendència a l’alça a la nostra societat. La campanya digital de la Fundació Affinity busca el màxim realisme possible, i per això, reprodueix tres converses telefòniques inspirades en casos reals. Una d’elles exposa el cas d’una persona que volia regalar un cadell a una dona gran que havia perdut el seu gos anterior, sense tenir en compte la idoneïtat de l’animal i l’opinió de la persona interessada. En un altre cas, es tracta d’un regal per un infant, on no es té en compte que la responsabilitat no podrà ser només seva, i demanen si la protectora es pot quedar l’animal fins a la mateixa nit de Reis.
Evitar un possible abandonament és la voluntat d’aquesta iniciativa de la Fundació Affinity, donada la realitat que es viu constantment a les entitats protectores. Des d’aquests espais, es fa molta feina de conscienciació i d’orientació i es busca el millor animal per adoptar per a la nova família que l’ha d’acollir. De vegades, es pensa que escollir un cadell és la millor opció, i en canvi, Jaume Fatjó trenca una llança a favor dels animals més grans que hi ha a les diferents protectores. Segons Fatjó, “existeix el tabú o el malentès quan adoptes un animal adult que el vincle no serà el mateix que si és un animal jove, i això és totalment fals. Hi ha estudis que demostren que amb un gos adult de protectora amb uns minuts de contacte el gos ja comença a establir un vincle diferent amb tu. El vincle emocional es forma a una velocitat rapidíssima. Si adoptes un gos, en un no res, en molt poc temps, el vincle ja està format amb tu. El vincle és de la mateixa intensitat o qualitat que amb un animal que hagis adoptat de ben petit”. Aquesta creença no està ben fonamentada i caldria invertir-la, perquè són molts els gossos i els gats adults a les diferents protectores que busquen una nova llar on viure i una nova família on poder generar un vincle emocional per a tota la vida.
*Pots llegir l’article sencer al número 1559 de l’edició en paper d’El Triangle.
